Auriga (esclau): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
[[Fitxer:Istanbul - Museo archeol. - Auriga greco - Arcaico, sec. VI aC, da Cizico - Foto G. Dall'Orto 28-5-2006.jpg|miniatura|Auriga grec. [[Baix relleu]] del {{segle|VI|-|s}} procedent de [[Cízic]].]]
Un '''auriga''' era un [[esclau]] que havia de conduir la [[biga (vehicle)|biga]], vehicle lleuger tirat per dos [[cavall]]s, que era el mitjà de transport d'alguns [[Antiga Roma|romans]], principalment dels comandants militars, en estar a les mans la seguretat del seu amo era seleccionat acuradament entre esclaus dignes de confiança.
 
Una altra teoria indica que era el nom donat a l'esclau que sostenia la [[corona de llorer]] durant els [[triomf romà|triomfs romans]], xiuxiuejant contínuament "recorda que ets (només) un home" per evitar que la celebració arribés a enorgullir massa al general.
 
El terme va arribar a ser comú en les últimes èpoques, indicant el conductor de qualsevol [[vehicle]]. Al [[Museu d'Història de Girona]] es conserven un mosaic on hi ha representades quatre aurigues romanes.
 
== Curses de cavalls ==
En l'època [[Imperi Romà|imperial]] va augmentar el gust per les [[Cursa de carros|carreres]], i els aurigues van esdevenir [[ídol]]s de la multitud, encara que seguien sent esclaus i [[llibert]]s que competien en diverses categories: biga de dos cavalls, [[triga]] de tres, [[quadriga]] de quatre i carros amb tirs de sis, vuit i fins a deu cavalls.
 
Quan tothom estava degudament assegut al seu lloc i el magistrat que presidia l'espectacle llançava un mocador blanc, anomenat ''mappa'', començaven les proves i aleshores, els aurigues, amb el ''flagellum'', una mena de fuet, a la mà dreta i amb les regnes entortolligades a la cintura i subjectades amb la mà esquerra, es disposaven a fer les set voltes a l'entorn de la ''spina''. Cada ''auriga'' sortia a la pista amb una túnica del color del seu equip o ''faccions'', equips que es distingien entrem ells per quatre colors, vermell, blanc, blau i verd.
 
Al [[segle II]] es van denominar miliaris a aquells aurigues que haguessin acumulat mil victòries; gaudien de respecte i fama i acumulaven grans riqueses.
 
Un dels més coneguts va ser un [[Hispània|hispà]] - [[lusità]] anomenat [[Caius Apuleu Diocles]], el qual es va dedicar a les curses de cavalls durant 24 anys, i en honor al qual es va erigir un monument a prop del [[Circ romà]].