Azzo VI d'Este: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m neteja i estandardització de codi
Línia 2:
'''Azzo VI d'Este''' ([[1170]] - Verona, 18 de novembre de [[1212]]), conegut com a '''Azzolino''', va ser [[Marquès]] d'[[Este]] (''marchio Eystensis''), títol concedit el [[1196]] pel [[papa]] [[Celestí III]], si bé els seus hereus foren designats tan sols [[podestat]] de la ciutat. La designació d'aquest títol fou realitzada per part del papa, ja que la ciutat de [[Ferrara]] formava part en aquells moments dels [[Estats Pontificis]], i per tant era considerada com un feu papal.<ref> Ferrara and its province (text: Carlo Bassi i altres) Milano. Touring 2005</ref>
 
Azzo va estar implicat fortament en les lluites entre [[Güelfs i gibel·lins]] de la [[Llombardia]] de la primera dècada del {{segle|XIII|s}}, servint com a ''[[podestat]]'' de [[Ferrara]] (1196, 1205, i 1208), [[Pàdua]] (1199), [[Verona]] (1206-1207), i [[Mantua]] (1207-1208 i 1210-1211).
 
El [[20 de gener]] de [[1210]] fou nomenat [[Marqués d'Ancona]] i [[comtat de Loreto|Comte de Loreto]] per l'[[Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Otó IV]]. El [[10 de maig]] de [[1212]] va ser reafirmat pel [[Papa]] [[Innocenci III]].<ref>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/MODENA,%20FERRARA.htm Azzo VI]</ref>
Línia 10:
La cort d'Azzo va ser un centre cultural a Itàlia del nord, portant poetes i artistes d'arreu. Va fer d'amfitrió i patró als [[trobador]]s [[Aimeric de Peguilhan]], [[Peire Raimon de Tolosa]], i [[Rambertino Buvalelli]]. Rambertino festejava la filla d'Azzo (Beatrice) en totes les seves cançons d'amor, un acte obertament polític en el clima dels temps. El mateix caràcter d'Azzo és referit en un vers contemporani de la seva filla:
 
:''era bonic, gairebé més que tots els altres homes. Un home prudent tot i ardir, valerós en proeses d'armes i perspicaç de saber: un conversador assenyat i meravellós''.
 
La primera muller d'Azzo, una filla del comte Aldobrandino, va morir el 1192, i ell es va tornar a casar amb una filla d'[[Humbert III de Savoia]], anomenada o Sophia o Eleanor (segons l'epitafi de la seva filla Beatrice). Va morir el [[3 de desembre]] de [[1202]]. El [[22 de febrer]] de [[1204]] Azzo es va tornar a casar per tercera vegada amb Alice, filla de [[Reynald de Châtillon]], [[Príncep d'Antioquia]].<ref>[http://archiver.rootsweb.ancestry.com/th/read/GEN-MEDIEVAL/2005-01/1104986562 Les tres dones d'Azzo VI]</ref>