Bala: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 8:
[[Fitxer:Naseby musket balls.jpg|miniatura|Bales de [[mosquet]].]]
La història de les bales és anterior a la de les armes de foc. Originalment s'utilitzaven amb fones i estaven realitzades sobretot amb pedra, tot i que també n'hi havia de metàl·liques. Eren utilitzades sobretot per a la cacera.
Amb el desenvolupament de les armes de foc va ser evident que els projectils esfèrics semblants als de les fones serien els més útils, ja que permetien situar-los davant la càrrega de pólvora dins al canó i sortir disparats amb els gasos de l'explosió un cop disparada l'arma. A mesura que les armes de foc esdevenien més avançades tecnològicament, entre els segles XVI i XVIII, les bales van evolucionar poc; van mantenir el disseny bàsic de projectil esfèric de plom.
Línia 19:
[[Fitxer:Minie Balls.jpg|miniatura|esquerra|[[Munició]] tipus bola de Minié]]
Les bales de plom tipus Minié van ser dissenyades pel capità de l'exèrcit francès Claude Étienne Minié (1814? – 1879). Era quasi idèntica a la bala de Greener, però amb un tascó de ferro a la base (en comptes de fusta). Això permetia que al disparar-se la bala de plom s'expandís i girés amb l'estriatge del canó. L'any 1855, els anglesos van adaptar aquest disseny per als seus fusells. Les bales Minié van ser utilitzades àmpliament per primer cop durant la [[Guerra Civil Americana]], pràcticament el 90% de les baixes en combat foren causades per aquest tipus de bala.
A partir del 1862 W. E. Metford va realitzar experiments exhaustius amb diversos dissenys de bales i canons estriats. Això el portà a determinar que era millor un estriatge menys profund del canó combinat amb una bala més dura. Això es portà a terme el 1888 amb el fusell Lee-Metfor (predecessor del conegut fusell [[Lee-Enfield]]) combinat amb el cartutx .303 (7.70mm), Mark I, adoptat massivament per l'exèrcit anglès.
Línia 27:
[[Fitxer:.303ammunition.jpeg|miniatura|esquerra|Cartutx de calibre [[.303 British]] (7.7 mm), amb coberta de coure.]]
La nova evolució important s'esdevingué el [[1883]] quan Major Rubin, un tècnic i científic suís, va desenvolupar la bala amb coberta de coure; la qual contenia, plom al seu interior i una coberta resistent de coure. Això suposà un gran avenç, ja que les bales fabricades només amb plom es podien fondre degut a la fricció i la temperatura dels gasos produïts per la pólvora. Gràcies al fet que el coure té un punt de fusió més alt i és més dur les bales amb coberta de coure permeten major velocitat i, per tant, major potència i poder de parada.
Els descobriments fet a Europa sobre l'[[aerodinàmica]] portaren al disseny més afinat de la bala, que s'anomenà bala "Spitzer". Al començament del segle XX la majoria d'exèrcits del món van començar a utilitzar aquest tipus de [[munició]], que permetia més potència, precisió i abast de les armes de foc. L'ús d'aquestes bales amb noves armes com els models modern de fusell (per exemple el [[Mosin-Nagant]]) i els primers models de [[metralladora]], va canviar el camps de batalla terrestres.
| |||