Balandra: diferència entre les revisions

'''Balandra''' és el nom genèric que es refereix a una [[Vaixell de vela|embarcació de vela]] d'un sol pal, destinada tradicionalment a la [[pesca]] o a les activitats de [[cabotatge]] i, modernament, també a la navegació d'esbarjo. Com a embarcació d'esbarjo, una balandra és un [[iot]] a vela d'un sol pal, amb vela major àurica (cangrea) o de [[vela guaira|guaira]], o bé, bermudiana (de ganivet). Com veurem de seguida, una balandra respon a una classificació específica: pot estar aparellada com a ''[[sloop]]'' o bé com a ''[[cúter]]''. I, de fet, són aquestes les denominacions a les quals, actualment, acostuma a fer servir. Tot i compartir la mateixa concepció del pla vèlic, cal distingir una balandra d'un balandre. Un balandre és una embarcació més petita que una balandra; no es pot classificar com a [[iot]], atès que aquesta petita embarcació - germana petita de la balandra - no té cabina i, sovint, tampoc disposa de coberta o bé, si en té, es tracta d'una coberta parcial, protegint només el triangle de proa i la popa.

Una balandra (i també un balandre) es pot aparellar també com a ''[[cúter]]'', amb més d'una vela a proa: bàsicament, una vela trinqueta (envergada a l'estai del mateix nom, ja sigui amb enrotllador o mitjançant el sistema tradicional, amb mosquetons) i un ianqui, gènova o floc de dimensions variables, però de major superfície que la vela de trinqueta la qual, com ja s'ha dit, se situa més retrasada en relació al [[floc]]/[[gènova (vela)|gènova]]. El floc (o el gènova) va envergat a l'estai situat a proa de l'estai de trinqueta, ja sigui pel mètode tradicional amb mosquetons, o bé fent ús d'un mecanisme enrotllador. Aquest estai es fixa al pal en un punt més elevat que el de l'estai de trinqueta de forma que ambdós es disposin de forma paral·lela. Els cúters clàssics (amb vela major àurica), i també alguns dels cúters bermudians (més moderns), consten també d'un pal anomenat bauprès que s'avança a la roda del vaixell, a l'extrem del qual s'aferma l'estai del [[floc]] (o del [[gènova (vela)|gènova]]).

Com en tot veler, cada vela d'una balandra, una vegada hissada, ja sigui aquesta la vela major, la trinqueta, el floc, el ianqui o el [[gènova (vela)|gènova]], es pot trimar mitjançat les corresponents escotes, a més, d'altres sistemes i mecanismes de reducció de vela, i d'altres sistemes de politges i caps que permeten fer un reglatge més precís de la vela i treure'n el màxim rendiment, com ara el ''cunningham'' i l'''ocellet'', per ajustar la tensió del gràtil i l'embossament de la major. A més a més de les veles d'estai i de la vela major, els sloops permeten aparellar un ''espinnaker'' mitjançant un tangó fixat al pal que permet garantir que aquesta vela de gran superfície i poc gramatge, porti adequadament navegant amb vents fluixos i rumbs d'empopada o a un llarg, la drissa per arriar-la o hissar-la, l'escota i braça.