Balduí II de Courtenay: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Antroponímia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
<!--[[Fitxer:BalwinIIOfConstantinople.jpg|miniatura|Balduí II de Courtenay]]-->
'''Balduí II de Constantinoble''' o '''Balduí II de Courtenay''' ([[1217]]-[[1273]]) fou el darrer [[imperi Llatí de Constantinoble|emperador llatí de Constantinoble]]. Era de la casa de [[Courtenay]] i fill de l'emperador [[Pere II de Courtenay]] i de Iolanda, comtessa de [[comtat de Flandes|Flandes]]. Va succeir el [[1228]] al seu germà [[Robert I de Courtenay]] sota la regència de [[Joan de Brienne]] [[Comtat de la Marca|comte de la Marca]] (Marche) i [[Regne de Jerusalem|rei de Jerusalem]].
== La caiguda de l'Imperi Llatí de Constantinoble ==
{{principal|Setge de Constantinoble (1260)}}
L'imperi estava amenaçat per [[Ivan II Assèn de Bulgària]] i per [[Joan III Ducas Vatatzes]] emperador de [[Imperi de Nicea|Nicea]], que el [[1234]] es van aliar contra ell. Joan va aconseguir rebutjar l'atac per terra i mar dels búlgars i els grecs, però va morir poc temps després.
El [[1237]] Assèn i Vatatzes van tornar a atacar la capital, defensada ara per [[Jofre II d'Acaia|Jofre II de Villehardouin]] príncep d'[[Principat d'Acaia|Acaia]], mentre l'emperador era a Europa demanant suport a les corts occidentals (França, Anglaterra i els estats italians). Inicialment no va aconseguir res però després de molts esforços, va obtenir un cert suport de [[Lluís IX de França]] (Sant Lluís), de l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] i del papa [[Gregori IX]]; Lluís IX li va donar una forta quantitat de diners a canvi de diverses relíquies. Del 1237 al 1238 fou [[comtat de Namur|comte de Namur]] que després va passar a la corona francesa.
Va deixar el seu fill Felip a [[Venècia]], en garantia d'un deute, i va tornar a Constantinoble on, amb ajut dels francesos, va aconseguir rebutjar Vatatzes. El [[1243]] va fer aliança amb els turcs [[seljúcides]], però això no fou de gran utilitat i va haver de demanar un altre cop ajut a les corts occidentals.
El [[1245]] va assistir al [[concili de Lió I]] per, tot seguit, retornar a Grècia amb una feble ajuda, que no fou suficient contra les forces de [[Miquel VIII Paleòleg]], ara emperador de Nicea. La nit del [[15 de juliol]] del [[1261]] el general [[Aleix Estrategòpul]], va ocupar Constantinoble i Balduí va fugir a Itàlia.
Línia 15:
== Tractat de Viterbo ==
{{principal|Tractat de Viterbo (1267)}}
El [[1270]] va convèncer [[Carles I d'Anjou]], rei de [[Regne de Nàpols|Nàpols]], de fer una expedició contra [[Miquel VIII Paleòleg]]. [[Lluís IX de França]] també li va prometre suport, però la mort d'aquest a [[Tunis]], va acabar amb les esperances.
Balduí va morir el [[1275]]. En va deixar un fill, [[Felip de Courtenay]], nascut de la seva dona Maria de Brienne, filla de Joan de Brienne.
| |||