Bastida (vilanova): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 6:
== Definicions d'una bastida ==
La paraula bastida, als textos medievals, podia tenir diversos significats, segons els períodes. Fou d'ençà de l'any 1229, que aquest terme va prendre el significat de [[vilanoves|vilanova]] ("bastida sive populatio").
Inicialment es va considerar que les principals característiques de les bastides occitanes eren que:
Línia 16:
* hi hagué l'absorció d'un antic poble
* se situaren en un lloc molt conegut
* de vegades triaren una [[cruïlla]] on hi havia ja un [[comerç]] important en alguns moments de l'any.
La bastida de fet era una urbanització, la mida de la qual era establerta pel que la concebia i també depenia de la posició que havia d'ocupar en la xarxa urbana general. Les bastides foren l'expressió d'una voluntat medieval de planificació del territori.
Sovint veiem les bastides com a poblets amb uns carrers organitzats ortogonalment, com si fos un [[tauler d'escacs]]. Tenien molts cops una plaça central, una llotja i uns porxos. A més, de vegades, van néixer arran de l'associació ([[pariatge]]) entre dos poders i van gaudir d'uns costums i d'unes [[franqueses]] i llibertats. Cal tenir present, amb tot, que aquesta imatge una mica mítica, de vegades simplifica molt un fenomen històric molt més complex i que va viure una evolució.
De fet, per fundar una bastida calia que hi hagués dues condicions sovint indispensables: que el senyor tingués una base material immoble suficient i que posseís una autoritat suficient. Per aquest motiu, sovint es va recórrer als contractes de [[pariatge]], en què s'associava el senyor de la terra (sovint un senyor eclesiàstic) i el senyor que tenia l'autoritat pública. Els costums i les llibertats establien les condicions de la vida social. L'urbanisme d'aquestes viles i pobles es caracteritzà per l'adopció de plans ortogonals, que pogueren variar segons el moment i la situació topogràfica, com a resultat d'una intervenció voluntària. Molt sovint, la bastida s'organitzava al voltant de la plaça del mercat.
Línia 31:
* BERTHE Maurice, "Quelle a été la première des bastides ? ", Sempre los camps auràn segadas resurrgantas. Mélanges offerts à Xavier Ravier, Etudes réunies par Jean-Claude Bouvier, Jacques Gourc et François Pic, Tolosa, Université de Toulouse-le Mirail, ps. 599-608.
* BERTHE, Maurice, "Les territoires des Bastides : terroirs d'occupation ancienne ou terroirs de colonisation nouvelle", Annales du Midi (Cadres de vie et société dans le Midi médiéval. Hommage à Charles Higounet), 1990, vol. 102, n°189-190, ps. 97-108.
* CALMETTES Claude (Agence),Le bâti ancien en bastide, coll. Connaissance de l'habitat existant, E.D.F., 1986, 134 p.
* CALMETTES, Claude, "Les bastides en question : l'heure de vérité", Permanences et actualités des bastides, Colloque de Montauban, 14-16 maig 1987, Cahiers de la Section française de l'ICOMOS, Paris, octubre 1988, ps. 37-45.
* CURIE-SEIMBRES, A., Essai sur les villes fondées dans le sud-ouest de la France aux XIIIe et XIVe siècles sous le nom générique de bastides, Tolosa, 1880, 424 p.
| |||