Basutolàndia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
'''Basutoland''' fou una [[Colònia (divisió administrativa)|colònia]] de la [[Corona Britànica]] que es va establir el [[1884]] a causa de la incapacitat per controlar el territori des de la [[Colònia britànica del Cap de Bona Esperança|Colònia de Cap]]. Limitava amb l'[[Estat Lliure d'Orange]] pel riu [[Caledon]], amb [[Colònia de Natal|Natal]] i [[Griqualàndia Oriental]] per les muntanyes de [[Kuatlamba]], i amb els districte de [[Barkly]] i [[Herschel]] de la colònia/[[província del Cap]]. La superfície era de 30.420 km² i la seva població vers el 1910 era de 351.000 habitants (molt pocs blancs, ja que la colonització hi estava prohibida). Va ser dividit a set districtes administratius; Berea, Leribe, Maseru, Mohales Hoek, Mafeteng, Qacha Nek i Quthing (a sis dels quals hi havia reietons)
El territori està travessat per les muntanyes [[Maluti]] (amb el Mount aux Sorcieres de 3.400 metres i el Machacho, de 3000; el creua el [[riu Orange]]. Té un clima temperat i saludable La població, els sotho, eren llavors esmentats com [[basutos]], i molts treballaven a les mines i altres llocs a la [[Unió de Sud-àfrica]]. L'ensenyament estava a càrrec dels missioners protestants francesos, amb algunes missions catòliques i anglicanes. La ramaderia fou important però una pesta bovina el 1897 va causar molta mortaldat i una crisi econòmica.
L'administració era a càrrec d'un comissari sota autoritat del governador de la [[Colònia del Cap]] (fins a 1910, després de l'Alt Comissionat de Sud-àfrica). Tenia a les seves ordres una policia, i els reietons del país. La capital, [[Maseru]], tenia vers el 1905, uns sis-cents habitants (30 europeus). La primera missió del país es va fundar el 1862 pels pares Oblats de Maria Immaculada. Religiosament fou part de vicariat apostòlic del Natal i després de [[Kimberley]] i el 8 de novembre de 1894 la Santa Seu el va crear com a prefectura independent. El nombre de catòlics era d'uns nou mil.<ref>Enciclopèdia Espasa, volum 7, article ''Basuto''</ref>
Línia 19:
El juliol de 1866, després de referir-se a la seva carta anterior, el Cap va dir:<ref name="Kenneth Roberts-Wray 1966. P. 830">Commonwealth and Colonial Law by Kenneth Roberts-Wray, London, Stevens, 1966. </ref>
[[Fitxer:1963_Basutoland_R1_mohair.jpg|miniatura|Segell de correus amb el retrat de la [[Elisabet II del Regne Unit|Reina Isabel II]], 1963]]
Finalment, el gener 1868, el Governador va rebre un document datat el 9 de desembre de 1867, signat pel Secretari d'Estat per les Colònies, autoritzant l'annexió de Basutoland a [[Colònia de Natal|Natal]] (no al Cap com Wodehouse desitjava).<ref name="Kenneth Roberts-Wray 1966. P. 830">Commonwealth and Colonial Law by Kenneth Roberts-Wray, London, Stevens, 1966. </ref> El 12 de març de 1868, una ''Proclamation ''va ser emesa declarant els basutos subjectes britànics i a ''Basutoland ''territori britànic.<ref>Tylden, ''The Rise of the Basuto'', p 107</ref> El 1869, els britànics van signar un tractat amb els bòers a Aliwal North que va definir els límits de Basutolàndia, que perdia definitivament els territoris occidentals reduint efectivament el regne de Moshoeshoe a la meitat de la seva grandària anterior. Els britànics van traslladar la capital (inicialment es van establir a la capital de Moshoeshoe a [[Thaba Bosiu]]) a un campament de la policia a la frontera nord-oest, [[Maseru]], que fou la seu del govern britànic del 1869 a 1871.
El regne de Basutolàndia no va ser de fet annexionat a Natal sinó que va ser col·locat directament sota l'autoritat de l'Alt Comissionat per Sud-àfrica. El rei Moshoesshoe va morir a primers de 1870 (apareixen a les diferents fonts les dates 18 de gener de 1870, 11 de febrer de 1870 i 11 de març de 1870), marcant el fi de l'era tradicional i el començament de l'era colonial. Va ser enterrat en Thaba Bosiu. El va succeir el seu fill Letsie I, però amb alguns conflictes interns. Tres anys més tard de l'establiment del protectorat, va ser annexionat a la [[Colònia britànica del Cap de Bona Esperança|Colònia de Cap]] per Llei No. 12 de 1871 del Parlament del Cap de Bona Esperança, confirmat per ''Order in Council ''de 3 novembre 1871.<ref name="Kenneth Roberts-Wray 1966. P. 830">Commonwealth and Colonial Law by Kenneth Roberts-Wray, London, Stevens, 1966. </ref> El govern de la colònia del Cap no va ser popular entre els sotho; el 1878 es van introduir armes de foc al país i va esclatar una revolta; la colònia del Cap no tenia els medis per dominar-la i el 1881 va demanar ajut al govern de Londres que va enviar tropes que van controlar el país i el van posar sota domini directe per ''order in council'' de 2 de febrer de 1884, efectiu el 18 de març de 1884. L'Assentiment Reial va ser donat per una llei del Cap que revocava la llei de 3 de novembre de 1871.<ref>S.R.O. & S.I. Rev. </ref> Basutoland va ser posada sota l'autoritat directa de la corona i els poders legislatius i executius eren confiats al Alt Comissari de Sud-àfrica. S'administrava com una colònia i amb títol de colònia (''colony of Basutoland'') però es mantenien els drets del rei i reietons com un protectorat.
El 1891 va morir el rei Letsie I i el va succeir el seu fill Lerotholi. La pesta bovina del 1897 va fer estralls provocant una seriosa crisi econòmica i va causar una nova revolta dirigida pel oncle del rei, que fou derrotat el 1898 prop de Thaba Bosiu. El 1902 el reietó Joel va ser acusat i jutjat pels britànics. El 1903 va començar a funcionar el Basutoland National Council (en llengua sesotho el "pitso"). Lerotholi va morir el 1905 i el va succeir el seu fill Letsie II. Va quedar fora de la [[Unió de Sud-àfrica]] el 1910 (que ja tenia polítiques segregacionistes), mantenint-se com a colònia britànica, amb una administració interior a càrrec del rei. Letsie II no es va interessar gaire en el govern i va morir el 1913 i el va succeir el seu fill Nathaniel Griffith Lerotholi amb un tranquil regnat poc alterat per la [[Primera Guerra Mundial]] en la que va oferir tropes per la guerra, oferta que fou rebutjada. El 1924 es va suggerir la seva integració a Sud-àfrica però el 1925 el rei i els caps van expressar el desitj de romandre com a colònia britànica, i el manteniment de la prohibició de buscar mines i per l'establiment de colons blancs, per el que la penetració de la influència europea va restar en mans dels funcionaris britànics i els missioners. A la seva mort el 1939 el va succeir el seu fill Seeiso (que fou pare de [[Moshoeshoe II]]) que va morir amb 35 anys el 26 de desembre de 1940. Sent encara menor el seu fill va assolir el govern el cap de Thupa Kuba, Gabashane Masupha que va morir poc després el 28 de gener de 1941 i la regència va recaure en la viuda de Seisso (primera esposa però no mare del jove rei) Mantsebo Amelia 'Matsaba Sempe Nkuebe (1902-1964) que fou de facto reina fins al 12 de març de 1960. En el seu regnat, el 1947 van visitar el país el rei [[Jordi VI]] de Gran Bretanya i la seva esposa la reina Isabel amb les seves filles les princeses Isabel (després [[Elisabet II del Regne Unit]]) i Margarita, i es va celebrar una cerimònia amb milers de basutos presents a Maseru en que se'ls va agrair l'esforç de guerra.
| |||