Batalla de Civitate: diferència entre les revisions

La '''batalla de Civitate''' va tenir lloc el [[18 de juny]] de [[1053]] al sud d'[[Itàlia]]. A la batalla es van enfrontar els [[normands]], dirigits pel comte de [[Pulla]], [[Hunifred d'Hauteville]], juntament amb altres membres de la [[Casa d'Hauteville]], com [[Robert Guiscard]], i un exèrcit format per [[Suàbia|suabis]], italians i [[longobards]], una coalició organitzada pel [[Papa]] [[Lleó IX]] i dirigida al camp de batalla per [[Rodolf de Benevent]], príncep de [[Benevent]], i [[Gerard I de Lorena]], [[ducat de Lorena|duc de Lorena]]. La victòria normanda sobre la coalició aliada va marcar l'inici d'un conflicte que va durar fins al reconeixement de la [[conquesta normanda d'Itàlia Meridional]].

Els [[normands]] havien arribat a Itàlia el 1017, en un pelegrinatge al [[Santuari de Sant Miquel Arcàngel (Monte Sant'Angelo)|santuari de Sant Miquel Arcàngel]] a [[Monte Sant'Angelo]], a [[Pulla]]. Aquests guerrers van ser contractats com a mercenaris per oposar-se a l'amenaça dels [[sarraí|sarraïns]], que assetjaven el sud d'Itàlia des de les seves bases a [[Sicília]], sense que els governs romans d'Orient o llombards de les zones afectades poguessin oposar-hi gaire resistència.

Després d'aquest primer èxit, d'altres normands van arribar al sud d'Itàlia a la recerca de riqueses. En destaquen els membres de la [[Casa d'Hauteville]], fills tots ells de [[Tancred d'Hauteville]]. Poc temps després aquest grup de normands va crear el seu propi estat, i [[Guillem Braç de Ferro]] es va convertir el 1042 en comte de Pulla.

Tanmateix, hi havia altres líders i altres pobles preocupats pel creixent poder normand, i en particular els governants italians i llombards del sud de la península. El príncep de [[Benevent]], Rodolf, el duc de Gaeta, els comtes d'Aquino i de Teano, l'arquebisbe i els ciutadans d'Amalfi, juntament amb altres homes vinguts de Pulla, Molise, Campània, Abruzzo i el Laci, van acudir a la crida papal i van formar una coalició per enfrontar-se als normands.

El Papa també va trobar ajuda en un altre poder, l'[[Imperi Romà d'Orient]], governat aleshores per [[Constantí IX]]. En un principi els romans d'Orient, establerts a Pulla, havien intentat pagar als normands i contractar-los com a mercenaris integrats al seu exèrcit, car els normands eren coneguts per llur cobdícia.<ref>''Semper gens normannica prona est ad avaritiam.'' [[Guillem de Pulla]], ''Gesta Roberti Wiscardi'', ii.</ref> El comandant [[Argir]], el llombard [[catepà]] d'Itàlia, va oferir als normands diners a canvi d'escampar-se com a mercenaris cap a les fronteres orientals de l'imperi, però els normands van rebutjar la proposta afirmant-hi explícitament que llur objectiu era la conquesta del sud d'Itàlia. Davant d'aquesta realitat, Argir va contactar amb el Papa, i quan Lleó i el seu exèrcit van desplaçar-se des de Roma fins a Pulla per enfrontar-se als normands en batalla, un exèrcit romà d'Orient dirigit personalment per Argir es va desplaçar també a Pulla amb el mateix pla, atrapant els normands en una maniobra de pinça.

Els dos exèrcits estaven dividits per un turó petit. Els normands van col·locar la seva cavalleria en tres formacions, amb els homes de Ricard a la dreta, els d'Hunifred al centre i els de Robert Guiscard a l'esquerra, al capdavant de la seva cavalleria i infanteria. Davant d'ells, l'exèrcit papal es formava en dues parts, amb la cavalleria suàbia en una fina i llarga línia a la dreta, i amb els italians agrupats a l'esquerra, sota el comandament de Rodolf. El papa Lleó es trobava a la ciutat, però el seu estendard, el ''vexillum sancti Petri'', onejava amb l'exèrcit aliat.

La batalla va començar amb l'atac del comte d'Aversa contra els italians. Després de travessar la plana, van arribar davant dels seus enemics, que van trencar la formació i van fugir sense resistir-s'hi; els normands van matar-ne molts i van avançar cap al campament del Papa. Els suabis, mentrestant, s'havien desplaçat al turó, i es van enfrontar al centre normand, que van poder superar tot i ser menys. Robert Guiscard, veient el seu germà en perill, va moure la seva ala esquerra cap al turó i va aconseguir alleugerir la pressió suàbia, alhora que va distingir-se per la seva valentia en combat. La situació al centre va quedar equilibrada, però la batalla va quedar decidida amb el retorn al camp de batalla de Ricard, que va comportar la derrota dels suabis i de la coalició papal.

El Papa va ser fet presoner pels normands. No se sap amb exactitud com va passar: les fonts papals afirmen que Lleó va deixar Civitate i es va rendir per evitar un vessament de sang encara més gran, mentre que altres fonts indiquen que els habitants de Civitate van lliurar-lo als normands. El Papa va ser tractat amb respecte, però fou tancat a la presó de Benevent durant gairebé nou mesos, essent obligat a ratificar determinats tractats favorables als normands.

* En segon lloc, el Papa Nicolau II havia decidit tallar els lligams que unien l'Església romana i els emperadors del Sacre Imeri Romanogermànic, reclamant per als cardenals romans el dret d'escollir el Papa, i amb això reduint la importància de l'emperador.