Batalla de Mantinea (362 aC): diferència entre les revisions

Epaminondes va utilitzar una versió modificada de les tàctiques que havia utilitzat per primera vegada a la [[Batalla de Leuctra]]. Va organitzar els tebans a l'ala esquerra en una inusual i profunda columna d'[[hoplita|hoplites]], amb el [[Batalló Sagrat de Tebes]] com a punta de llança. Aquesta formació de tropes, coneguda com a [[falange obliqua]] intentava obtenir superioritat en un punt concret. Amb això va poder trencar amb facilitat la línia espartana que tenia menys profunditat. Epaminondes va conduir personalment aquesta columna en primera línia. [[Xenofont]] descriu l'ala esquerra tebana com "«un [[trirrem]]», amb el seu [[Esperó (nàutica)|esperó]] de proa sobresortint pel front". Els enemics es van desplegar en línia com venia sent habitual, col·locant davant a la [[cavalleria]] encara que sense protecció de [[peltasta|peltastes]] o altres auxiliars.

Quan l'exèrcit enemic es trobava en retirada, va arribar la notícia de la mort d'Epaminondes. Les tropes van tornar lentament a les seves línies i va cessar tota persecució quan aquesta amb prou feines s'havia iniciat. Desconcertats, els beocis no van saber reaccionar a la mort del seu líder i els seus enemics van tornar a recuperar-se, ambdós van sol·licitar retirar els seus morts i els dos bàndols van donar així la batalla com guanyada.

Epaminondes va carregar i va fer fugir a l'ala dreta espartana, guanyant la batalla. Tanmateix, lluitant en primera línia, va tenir un final fatal. Els líders tebans [[Iolaidas]] i [[Difant]] també van morir. Epaminondes, abans d'expirar, en saber que els seus companys havien mort, va instar els tebans a firmar la pau, malgrat guanyar la batalla. El cert és que la batalla podria haver estat una completa victòria beòcia, però al final, la mort d'Epaminondes, va canviar totalment l'escenari del conflicte. Els beocis es van retirar i les poques guarnicions que van quedar al país serien retirades pocs anys després.