Batalla de Poitiers: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
m (Bot elimina espais sobrants)
m (neteja i estandardització de codi)
== Antecedents ==
[[Fitxer:Campagne avant la bataille de Poitiers 1356.svg|miniatura|esquerra|Maniobres militars prèvies a la batalla]]
El [[8 d'agost]] del [[1356]] el [[Príncep Negre]] començà una gran ràtzia cap al nord des de la base anglesa a [[Occitània]], per intentar rellevar les guarnicions aliades al centre de [[França]], així com per a saquejar i destruir les viles de zones rurals aliades del rei de França.
 
L'inici de la campanya va funcionar sense trobar-se gaire resistència, i les seves forces anglogascones reduïren nombrosos pobles a cendres, vivint de la terra, fins que arribaren al [[Riu Loira|Loira]] a l'alçada de [[Tours]], on el seu exèrcit no va poder prendre el castell ni va poder incendiar el poble a causa d'una forta tempesta.
 
El retard a Tours donà temps al rei [[Joan II de França]] per intentar atrapar el seu exèrcit i eliminar-lo. El rei, que s'havia estat enfrontant amb en [[Joan de Gant]], duc de Lancaster, a Normandia, disposà la majoria del seu exèrcit a [[Chartres]], al nord de l'assetjada Tours, deixant-se entre 15.000 i 20.000 de la seva [[infanteria]] per a arribar més ràpidament a la posició del Príncep Negre. Això féu que els dos exèrcits fossin sorprenentment similars en nombre, un fet inusual durant la [[Guerra dels Cent Anys]].
En rebre les notícies de l'exèrcit francès en moviment, el [[Príncep Negre]] decidí que tocava una retirada. Va marxar cap al sud essent perseguit àvidament per [[Joan II de França]]. Els francesos atraparen els anglesos unes quantes milles al sud-oest de [[Poitiers]]. Essent un veterà de la [[batalla de Crécy]], en què havia lluitat amb només setze anys, el Príncep Negre va decidir usar el mateix esquema tàctic utilitzat en aquella batalla. Va fer adoptar a les seves tropes una posició marcadament defensiva, en un terreny pla envoltat d'obstacles naturals, tals com un rierol a l'esquerra i un bosc al darrere. Els carros de provisions, amb una gran quantitat de botí, es van quedar al costat de l'antiga via romana, la ruta principal de Poitiers a Bordeus, per assegurar-se protecció al seu feble flanc dret. Tots els homes desmuntaren i es van organitzar en dues, potser tres unitats, amb els seus [[arc (arma)|arquers d'arc llarg]] [[gal·les]]os disposats en una formació en V a ambdós flancs. El Príncep Negre va mantenir una petita unitat de cavalleria, comandada per [[Jean de Grailly]], el Captal de Buch, amagada al bosc a la rereguarda.
 
Les forces franceses atacants foren dividides en quatre parts. Al davant hi havia uns 300 cavallers d'elit, comandats pel general [[Jean de Clermont]] i acompanyats per [[Pica (arma)|piquers]] mercenaris alemanys. L'objectiu d'aquest grup era carregar contra els arquers anglesos i eliminar l'amenaça que suposaven. Anaven seguits per tres grups d'infanteria (en aquest cas, cavalleria desmuntada) comandats pel [[Carles V de França|delfí]], (més endavant Carles V de França), el [[Felip III de Valois|Felip d'Orleans]] i el rei Joan.
 
== La batalla ==
Des del principi de la batalla, els [[Regne d'Anglaterra|anglesos]] simularen una retirada a llur flanc esquerre.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Burne |nom=Alfred Higgins |títol=The Crecy War: A Military History of the Hundred Years War from 1337 to the Peace of Bretigny, 1360 |url=http://books.google.cat/books?id=gj4OAAAAQAAJ&pg=PA169&dq=crecy+august+26+1346&hl=ca&sa=X&ei=6fzqUZWZB6mI7Aam9YHgDA&ved=0CEAQ6AEwAg#v=onepage&q=crecy%20august%2026%201346&f=false |llengua=anglès |editorial=Taylor & Francis |data=1955 |pàgines=169 |isbn=}}</ref>) i '''Poitiers''' ([[1356]])<ref>{{Ref-llibre |cognom=Urban |nom=William L. |títol=Medieval Mercenaries: The Business of War |url= |llengua=anglès |editorial=Greenhill Books |data=2006 |pàgines=99 |isbn=1853676977}}</ref> Això va provocar una ràpida càrrega dels [[cavalleria|cavallers]] [[regne de França|francesos]] de [[Arnoul d'Audrehem]] contra els [[arc (arma)|arquers]]. Tanmateix, ja s'esperaven això i ràpidament van atacar l'enemic, especialment els cavalls, amb una pluja de fletxes. Froissart escriu que l'armadura dels cavallers francesos era invulnerable a les fletxes angleses, que o bé lliscaven de l'armadura o s'esberlaven en impactar. L'[[armadura]] dels cavalls, tanmateix, era feble als costats i al darrere, de manera que els arquers anglesos es mogueren als costats de la cavalleria i dispararen els cavalls als flancs. Els resultats foren devastadors. Aquest atac va ser continuat per la infanteria del [[Carles V de França|delfí]], que s'involucrà en una intensa lluita, però que retrocedí per reagrupar-se.
 
La següent onada d'infanteria, comandada per [[Felip III de Valois|Felip d'Orleans]], en veure que els homes del delfí no atacaven, es va girar i va fugir presa del pànic. Això deixà aïllades les forces que estaven comandades pel rei [[Joan II de França]] mateix. Aquesta era una força formidable, i els arquers gal·lesos ja no tenien més fletxes: els arquers s'uniren a la infanteria en la batalla i uns quants de cada agafaren cavalls per a formar una improvisada cavalleria. El combat va ser intens, però el [[Príncep Negre]] encara tenia una reserva mòbil oculta al bosc, que va ser capaç de sorprendre i atacar els francesos pels costats i la rereguarda. Els francesos temeren aquest encerclament i intentaren fugir. El rei Joan fou capturat amb tots els que l'envoltaven.
2.424.444

modificacions