Jordi Leon i Royo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
Línia 4:
Les primeres nocions musicals les aprengué a casa: el seu avi, Manuel León (Barcelona, 1875-1961) fou un excel·lent intèrpret de [[cornetí]], i el seu pare i el seu oncle tocaven, com a amateurs, el [[fagot]] i el [[violoncel]], respectivament. A partir dels 15 anys va cursar estudis de solfeig, harmonia i diversos instruments de vent al [[Conservatori Municipal de Música de Barcelona]], on obtingué el títol de professor superior d'[[oboè]] amb el mestre [[Domènec Segú]]. Posteriorment va seguir estudis superiors d'harmonia, contrapunt i instrumentació amb el mestre [[Manuel Oltra i Ferrer|Manuel Oltra]], i assistí a les classes de direcció d'orquestra del mestre [[Antoni Ros Marbà]]. També perfeccionà l'estudi de l'oboè a França amb Michel Giot.
 
Ha dut a terme importants treballs de recerca adreçats al perfeccionament dels instruments catalans i a l'ampliació de llur àmbit de possibilitats. El [[1970]] va iniciar l'estudi del [[flabiol]] amb el mestre [[Narcís Paulís]], i el [[1976]] va donar a conèixer el flabiol com a instrument de concert, posant de manifest unes possibilitats inèdites fins aleshores. El [[1977]] fundà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Municipal de Barcelona i des de [[1989]] és professor d'aquest instrument al [[Conservatori del Liceu]] de la mateixa ciutat. El 2003 va publicar un extens ''[[#metode|Mètode]]'' per a l'aprenentatge del flabiol i el tamborí. Paral·lelament va cursar estudis de [[tible]] amb [[Francesc Elias i Prunera|Francesc Elias]] i [[Àngel Pont i Montaner|Àngel Pont]].
 
De la seva trajectòria com a instrumentista en destaquen la seva presència, com a solista de tible, a la cobla [[La Principal del Llobregat]] ([[1975]]-[[1979]]); com a flabiolaire, a la [[cobla Municipal Ciutat de Barcelona]] ([[1978]]-[[1988]]) i, des de 1977, com a instrumentista d'oboè i de flabiol a la [[Banda Municipal de Barcelona]].