Bernat IV de Comenge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 7:
A la mort del seu pare, el maig de 1176, va compartir els seus béns amb el seu germà Roger, que va rebre el [[vescomtat de Coserans]]. De 1180 a 1195, es va apoderar de la ciutat de [[Sent Líser]] i en va fer fora els tres bisbes que es van succeir a la diòcesi fins que el papa va intervenir i va designar al bisbe Navarre, que ho era de Coserans, com el seu legat encarregat de lluitar contra el [[catarisme]]. D'una prudent neutralitat durant el [[setge de Besiers]] i el [[setge de Carcassona]], es va aliar amb [[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]], [[Llista dels comtes de Tolosa|comte de Tolosa]], quan [[Simó IV de Montfort]] va atacar a aquest darrer.
Va participar en els combats a [[Setge de Castellnou d'Arri (1211)|Castellnou d'Arri]] el 1211 i de [[Batalla de Muret|Muret]] el 1213. El 1212, Simó de Montfort va ocupar el [[Comenge]], però el [[Concili del Laterà IV]] li va tornar el seu [[Comtat (edat mitjana)|comtat]] el 1216, si bé va quedar obligat a casar la seva filla Peronella amb [[Guiu de Montfort]], el segon fill de Simó IV de Montfort. En la revolta d'Occitània contra Montfort, va participar en [[1217]] en l'expedició que va sortir del [[Pallars]] en auxili de [[Tolosa]] i va derrotar als croats en la [[Batalla de Salvetat]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Els Primers temps de Jaume I |url=http://books.google.cat/books?id=eSgdftj8itsC&pg=PA140&lpg=PA140&dq=salvetat+1217&source=bl&ots=PQdn36fgeH&sig=01AbU8u5E45YIOSoRRKpFqx_zOc&hl=ca&sa=X&ei=KerQUOyNCMy7hAepvoDYBQ&ved=0CFkQ6AEwBjgK#v=onepage&q=salvetat%201217&f=false |llengua=anglès |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1988 |pàgines=p.140 |isbn=}}</ref> Participa amb els seus soldats en la [[Setge de Tolosa (1218)|defensa de Tolosa]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Marvin |nom=Laurence W. |títol=The Occitan War: A Military and Political History of the Albigensian Crusade, 1209-1218 |url=http://books.google.cat/books?id=NlLPaBcCn2QC&pg=PA285&dq=siege+de+toulouse+1218&hl=ca&sa=X&ei=sx7WUObnBNOEhQfu3IDABQ&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=siege%20de%20toulouse%201218&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2008 |pàgines=p.238 |isbn=0521872405}}</ref> i el [[1219]] el trobem també a la [[Batalla de Basièja]].
A petició del papa, la lluita es va acabar el setembre de 1220 i Bernat va morir el [[22 de febrer]] de [[1225]].
== Matrimonis i fills ==
Es casa el 1180 en primeres noces amb [[Beatriu III de Bigorra|Beatriu de Marçan, III de Bigorra]], [[Comtat de Bigorra|comtessa de Bigorra]] i [[Vescomtat de Marçan|vescomtessa de Marçan]], vídua del vescomte Pere II de Dacs. Era filla de [[Cèntul III de Bigorra|Pere II Cèntul de Marçan i de Bigorra]], [[Comtat de Bigorra|comte de Bigorra]] (Pere II Cèntul III) i vescomte de Marçan (Pere II Cèntul I), i de Mabilla dels Baus, que dóna a llum a:
Línia 29:
* Delfina, abadessa de l'Esclache
* Mascarossa.
El 1201, Bernat i Maria de Montpeller es van separar. Segons uns,<ref>Roman d’Amat, « Comminges (Bernard IV de) » a ''Dictionnaire de Biographie Française'', vol. IX, pàg. 395 </ref> Maria el va deixar per casar-se amb [[Pere el Catòlic]], [[Llista de reis d'Aragó|rei a Catalunya i rei d'Aragó]] i Bernat va recuperar per a esposa a Comtors de Labarta. Segons altres<ref> Biografies medievals</ref> fou el rei català qui li ho demana a canvi de la cessió del Vall d'Aran, ja que aquest últim s'havia enamorat de [[Maria de Montpeller]], o més probablement desitjant apoderar-se de la [[senyoria de Montpeller]], i reforçar així la seva presència al Llenguadoc.
| |||