Diferència entre revisions de la pàgina «Bessaràbia»

2 octets eliminats ,  fa 6 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
El 26 de juny de 1940, en aplicació del Pacte, l'URSS envià un ultimàtum al govern de Romania perquè evacués en quatre dies Bessaràbia i el nord de Bucovina. Les dues províncies tenien una àrea de 51.000 km² i 3.750.000 habitants, majoritàriament romanesos. Dos dies més tard, el govern romanès es retirà dels territoris, i durant la retirada (entre el [[28 de juny]] i el [[3 de juliol]]) es dedicaren a atacar als comunistes locals, majoritàriament [[jueu]]s i ucraïnesos.<ref>{{ref-llibre | cognom = Goma | nom = Paul | títol = Săptămâna Roşie | data = 2006 | pàgines = 23 | url = http://paulgoma.free.fr/dl_links/publicistica/saptamana_rosie.php}}</ref><ref>{{ref-llibre | cognom = Nagy-Talavera | nom = Nicolas M. | títol = Green Shirts and Others: a History of Fascism in Hungary and Romania | data = 1970 | pàgines = 305}}</ref> L'exèrcit romanès fou atacat per l'[[Exèrcit Roig]], que va entrar a Bessaràbia quan el govern romanès es va retirar. L'exèrcit romanès va patir la mort o desaparició de 356 oficials i 42.876 soldats.<ref>{{ref-llibre | autor= [[Paul Goma]] | títol = Săptămâna Roşie | data = 2006 | pàgines = 206 | url = http://paulgoma.free.fr/dl_links/publicistica/saptamana_rosie.php}}</ref> Un cop les tropes soviètiques entraren a Bessaràbia, aquesta fou incorporada a l'URSS, repartida entre la [[República Socialista Soviètica de Moldàvia]] i la [[República Socialista Soviètica d'Ucraïna]]. Alhora, molts habitants foren executats o deportats a [[Sibèria]] i [[Kazakhstan]].
 
El 2 d'agost del 1940 es va establir la [[República Socialista Soviètica de Moldàvia]] amb parts de l'antiga [[República Socialista Soviètica Autònoma de Moldàvia]] i la Bessaràbia no incorporada a Ucraïna. Als alemanys de Bessaràbia, seguint l'establit en el Pacte Molotov-Ribbentrop, se'ls oferí reassentar-se a Alemanya. Tement l'opressió soviètica, gairebé tots els (uns 93.000) acceptaren. La majoria d'ells —entre ells els pares de l'actual [[president d'Alemanya]] [[Horst Köhler]]— foren reassentats en terres annexades de [[Polònia]]. Aquells que decidiren no anar-se'n, foren assassinats mentre eren deportats cap a l'oest per l'Exèrcit Roig.
 
El [[22 de juny]] del [[1941]], els tropes de l'[[Potències de l'Eix|Eix]] envaïren la [[Unió Soviètica]] ([[Operació Barbarossa]]) ajudats per tropes romaneses. Durant la retirada els soviètics utilitzaren la tàctica de terra cremada i s'endugueren per ferrocarril tot allò que pogueren. A la fi de juliol la regió es trobava sota control romanès.
Amb l'afebliment de la Unió Soviètica, el febrer del 1988 es convocaren les primeres manifestacions massives a [[Chişinău]]. D'antuvi, reclamaren a la perestroika el retorn de l'autogovern i l'estatut d'oficialitat del [[moldau]] ([[romanès]]) en comptes del rus.
 
El 31 d'agost del 1989 unes 600.000 persones es manifestaren novament a [[Chişinău]] durant quatre dies. El moldau esdevingué idioma oficial de la [[República Socialista Soviètica de Moldàvia]], tot i que la mesura no es farà efectiva d'antuvi.
 
El 1990 se celebraren les primers eleccions lliures per al Parlament, amb l'oposició del [[Frontul Popular]], qui tot i així va guanyar. Així es formarà govern presidit per un dels seus líders, [[Mircea Druc]]. Així l'RSS de Moldàvia esdevindrà RSS de Moldova i més tard [[República de Moldàvia]]. La república de Moldàvia esdevindrà independent el 1991. Les fronteres, establides el [[2 d'agost]] del [[1940]], no han canviat.
1.944.217

modificacions