Biocontenció: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m neteja i estandardització de codi
Línia 2:
La '''biocontenció''', un terme força relacionat amb la [[bioseguretat]], està, fortament relacionada als factors físics i constructius associats amb el disseny d'una instal·lació, i implica una participació activa de arquitectes, enginyers i equips constructius sota unes directius estrictes per part dels usuaris finals. La biocontenció és un assumpte altament tècnic i tecnològic (sistemes electrònics accés personal, calefacció, ventilació, estanquitat instal·lacions, filtració absoluta d'aire, tractament efluents i residus sòlids eficientment inactivadors, sistemes de descontaminació, etc.) en el que hi ha pocs estàndards reconeguts. És un element crucial, ja que el cost d'una instal·lació de biocontenció (nivell 3 bioseguretat) és de l'ordre de 2 a 4 vegades més alt que una instal·lació de nivell bioseguretat 2 (un laboratori microbiològic estàndard), i els seus costos operacionals seran de l'ordre de 4 a 8 vegades més alts (Abad et al., 2010). S'estima que les despeses de manteniment per instal·lacions de màxima contenció és entre el 10 i el 15% anual de les despeses de construcció, ja de per si molt elevades (Heckert et al., 2011). Qualsevol mesura estructural no ben presa en el seu moment tindrà un impacte creixent al llarg del temps. 
 
Segons l'Organització Mundial de la Salut es distingeixen quatre nivells de bioseguretat, de NBS1 a NBS4 relacionats, si bé no exactament i directament, amb els [[grups de risc microbiològic]].Els laboratoris, segons aquesta classificació, s'ordenen tal com segueix: laboratoris bàsics, nivells de bioseguretat 1 i 2; laboratoris de biocontenció, nivell de bioseguretat 3; i nivell de bioseguretat 4 assignat als laboratoris de màxima biocontenció.
 
== Alta biocontenció ==
El nivell de bioseguretat 3, o nivell de contenció, o alta contenció, on es fan activitats diagnòstiques especials o recerca amb patogens del GR3, es sustenta en pràctiques del nivell de bioseguretat 2 més roba especial, accés controlat de personal i pressió negativa, que determina un flux direccional d'aire cap a l'interior de la instal·lació evitant així la potencial sortida contra-corrent dels patogens. La barrera primària són les [[Campana de Flux Laminar|Campanes o Cabines de Seguretat Biològica]], CSB, (que en un nivell de bioseguretat 2 són opcionals, únicament quan les activitats generin aerosols) que s'han de fer servir sempre que es manipulin mostres.
 
=== Descripció Laboratori d’alta contenció, nivell de bioseguretat 3 (segons manual de la OMS) ===
Línia 25:
 
== Màxima biocontenció ==
El nivell de bioseguretat 4, o nivell de màxima biocontenció, es construeix sobre el nivell de bioseguretat 3, afegint vestits pressuritzats, amb pressió positiva, pels operaris, que reben aire no contaminat des de l'exterior. La sortida del personal és després d'una dutxa química (no d'aigua, molt habitual en molts centres de nivell de bioseguretat 3). Eliminació especial de residus; l'aire és filtrat per filtres absoluts; els efluents liquids son inactivats per mètodes tèrmics o químics i els residus solids són esterilitzats a l'autoclau. L'autoclau és de doble porta (porta cap a interior i porta cap a exterior). Pressió negativa en tota la instal·lació i portes i enclavatges hermètics. El treball amb les mostres es fa en cabines de seguretat biològica (CSB) de classe III o bé en CSB de Classe II però llavors sempre proveïts de vestits de pressió positiva.
 
=== Descripció del laboratori de màxima contenció, nivell de bioseguretat 4 (segons manual de la OMS) ===