| obres = ''[[La Santa Espina (sardana)|La Santa Espina]]''<br />''[[L'Empordà (sardana)|L'Empordà]]''
}}
'''Enric Morera i Viura''' ([[Barcelona]], [[22 de maig]] de [[1865]] - [[11 de març]] de [[1942]])<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Esquela|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1942/03/20/pagina-4/33110576/pdf.html|data=20 març 1942|pàgines=4}}</ref>) fou un [[compositor]] [[Catalunya|català]] prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una [[missa de rèquiem]], encara que sobretot és conegut per les seves [[sardana|sardanes]], cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor,<ref name="Montsalvage">{{ref-web |url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1968/04/23/pagina-49/33553948/pdf.html|títol=La sardana a través dels seus quatre millor compositors |enllaçautor= Xavier Montsalvage|cognom= Montsalvage|nom= Xavier|coautors= |data=2 de maig de 1965 |obra= |editor=La Vanguardia |llengua= castellà}}</ref> entre les quals ''[[La Santa Espina (sardana)|La Santa Espina]]'', ''[[Les fulles seques]]'', ''[[La sardana de les monges]]'' i ''[[L'Empordà (sardana)|L'Empordà]]''. La seva obra s'adscriu a l'estètica neoromàntica del nacionalisme musical català.<ref>{{ref-llibre|cognom=Maspoch|nom=Mònica|títol=Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona|lloc=Barcelona|editorial=Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida|any=2008|isbn=978-84-96696-02-0|consulta=14 d'agost 2013|pàgina=150|edició=1a ed.}}</ref>
El fons personal d'Enric Morera es conserva a la [[Biblioteca de Catalunya]] i al [[Museu de la Música de Barcelona]].
