Aprovisionament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaços interns |
m enllaç intern |
||
Línia 3:
Així, un cop la planificació de producció ha determinat la quantitat de producte que vol fabricar, i en quina data, sempre en funció d'aquests paràmetres, l'aprovisionador n'ha de demanar als diferents proveïdors els materials necessaris, en funció de la [[llista de components]] o [[BOM]] (anglès ''Bill Of Materials''). Aquest procés es fa normalment amb l'ajuda d'un procés informàtic tipus [[MRP]] (anglès ''Material Requirements Planning'') o similar.
Normalment, en productes en sèrie no es fan comandes úniques, sinó que el proveïdor rep periòdicament programes d'entrega que es van actualitzant en funció de les necessitats canviants de l'empresa. Aquests programes inclouen previsions d'entregues per als propers mesos per tal que el proveïdor pugui fer les seves pròpies previsions d'aprovisionament. Segons l'[[incoterms|incoterm]] negociat pel departament de [[Compres]] per a aquell material, les dates d'entrega indicades a la comanda o programa d'entregues seran de sortida del proveïdor, d'arribada a la fàbrica, o altres possibilitats (arribada al [[port]], a la [[duana]] d'origen o de destí, etc.).
Un dels factors més importants que cal tenir en compte per a l'aprovisionament és el termini d'entrega dels proveïdors, incloent o no el temps de [[transport]] segons l'incoterm acordat. Per exemple, un [[Caragol (enginyeria)|cargol]] estàndard fabricat a la mateixa localitat pot tenir un termini d'entrega pràcticament immediat, mentre que algunes matèries primeres fabricades a un altre continent poden tenir terminis d'entrega de sis mesos o més.
| |||