Revisió del 04:09, 18 maig 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.118 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 10:59, 22 maig 2020 modifica desfés SalviBot (discussió \| contribucions) Bots 43.346 edits m Desambiguació assistida: Harmonia - Eliminant enllaç(os). Edició següent →
Línia 378: Entre 1957 i 1973 va ser alcalde [[Josep Maria de Porcioles]], un llarg mandat conegut com l'«era porciolista», que va destacar en urbanisme pel seu desenfrenament especulador en el terreny immobiliari.{{Sfn\|Busquets\|2004\|p=334}} Durant el seu mandat la ciutat va créixer exponencialment, a causa del sorgiment de nous barris per donar cabuda a la forta immigració rebuda en l'època. Van sorgir així nombrosos carrers als quals calia donar nom, entre els quals seguien figurant personalitats del règim, com els falangistes [[Roberto Bassas]] o [[Matías Montero]], o noms com Mártires de la Tradición o Primera Centuria Catalana.{{Sfn\|Fabre\|Huertas\|1982\|p=180}} La majoria de carrers de l'era porciolista va sorgir per la creació de grans polígons d'habitatge, com els de [[Montbau]] (1958-1961), el [[El Besòs i el Maresme\|Sud-oest del Besòs]] (1959-1960) o [[Canyelles (Nou Barris)\|Canyelles]] (1974).{{Sfn\|DDAA\|2006\|ref=EB3\|p=43}} Els carrers de Montbau van ser batejats amb noms al·lusius a les arts: [[Arquitectura]], [[Escultura]], [[Pintura]], [[Ceràmica]], [[Música]], [[Poesia]], [[Dansa]], [[Cançó]], [[Pantomima]], [[Mímica]], [[Lírica]], [[Ritme]], [[Harmonia]], [[Muses]]; o bé artistes, com [[Joaquim Vayreda\|Vayreda]], [[Joaquín Sorolla\|Sorolla]], [[Joan Roig i Solé\|Roig i Solé]], [[Josep Clarà\|Clarà Ayats]], [[Mariano Benlliure\|Benlliure]], [[Josep Puig i Cadafalch\|Puig i Cadafalch]], [[Lluís Domènech i Montaner\|Domènech i Montaner]], [[Joan Martorell i Montells\|Arquitecte Martorell]], [[Ignacio Zuloaga\|Zuloaga]] i [[Francisco de Zurbarán\|Zurbarán]].{{Sfn\|Portavella i Isidoro\|2010\|p=250}} Al Sud-oest del Besòs alguns dels carrers van rebre noms de ciutats d'[[Occitània]] i [[Catalunya Nord]]: [[Besiers]], [[Carcassona]], [[Foix (Occitània)\|Foix]], [[Muret]], [[Narbona]], [[Pau (Occitània)\|Pau]], [[Perpinyà]], [[Prada]], [[Tarba]] i [[Tolosa de Llenguadoc\|Tolosa]].{{Sfn\|Portavella i Isidoro\|2010\|p=426}} Uns altres de localitats italianes: [[Alcamo]], [[Benevent]], [[Càller]], [[Catània]], [[Marsala]], [[Messina]], [[Oristany]], [[Otranto]], [[Palerm]], [[Salern]], [[Sàsser]], [[Tàrent]] i [[Trapani]].{{Sfn\|Portavella i Isidoro\|2010\|p=32}} Finalment, diversos van ser dedicats a [[Grècia]] i països de l'entorn: [[Albània]], [[Xipre]], [[Constantinoble]], [[Epir (perifèria)\|Epir]], [[Illa de Rodes\|Rodes]], [[Croia]] i [[Tessàlia]].{{Sfn\|Portavella i Isidoro\|2010\|p=429}}

Hodonímia de Barcelona: diferència entre les revisions