Charlotte Rampling: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 21:
Com [[Jane Birkin]] i [[Jacqueline Bisset]], comença a la pantalla en la pel·lícula del ''Swinging London '', [[The Knack ...and How to Get It]], el [[1965]], després roda en comèdies d'èxit tot prenent cursos d'art dramàtic a la Royal Court School. Però, molt marcada per la defunció brutal de la seva germana, decideix anar-se de la Gran Bretanya. Instal·lada a [[Itàlia]], Charlotte Rampling hi fa la seva primera trobada notable, amb [[Luchino Visconti]], que la dirigeix el [[1969]] a [[La caduta degli dei]]. L'actriu actua a pel·lícules com ''[[Zardoz]]'' ([[John Boorman|Boorman]]) o ''Il portiere di notte'', la pel·lícula que la revela al gran públic el [[1974]]. En aquest èxit-escàndol de [[Liliana Cavani]], encarna una supervivent dels camps nazis que manté una estranya relació amb el seu ex-botxí. Li agrada explorar a través dels seus papers les zones més tèrboles de l'ànima, i s'apassionarà per un ximpanzé davant la càmera de [[Nagisa Oshima|Oshima]] (''Max, el meu amor'', [[1985]]). Els Americans no són insensibles a l'encant de l'enigmàtica Rampling, que fa fondre Woody Allen (''Stardust Memories'', [[1980]]), [[Robert Mitchum]] (''Farewell, My Lovely'') i interpreta una dona fatal amb [[Sidney Lumet]] a (''Veredicte final'').
Havent escollit domicili a França a la finals dels [[anys 1970]], roda amb Yves Boisset (''Un taxi mauve''), [[Claude Lelouch]] (''Viva la vie'') i Deray (el polar
== Premis i nominacions ==
|