Revisió del 12:04, 22 maig 2020 modifica Antoni Salvà (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats 27.837 edits Estat natural i obtenció Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 13:34, 22 maig 2020 modifica desfés Antoni Salvà (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats 27.837 edits Isòtops Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 4: == Història == [[Fitxer:William Hyde Wollaston.jpeg\|esquerra\|miniatura\|[[William Hyde Wollaston]]]] Ja al 1700, els miners al [[Brasil]] coneixien un metall que anomenaven ''ouro podre'', "or podrit", que és un [[aliatge]] ~~natiu~~natural constituït pel 86 % d'[[or]], 10 % de pal·ladi i 4 % d'[[Argent (element)\|argent]]. Tanmateix, no fou a partir d’aquest aliatge que s'extragué per primera vegada el pal·ladi, sinó del [[platí]]. El 1802, el químic anglès [[William Hyde Wollaston\|William H. Wollaston]] (1776-1828) dissolgué una mostra de platí en [[aigua règia]] (àcid nítric + àcid clorhídric) però no aconseguí dissoldre tota la mostra com era habitual i quedà un residu negre. D'aquest residu el seu company [[Smithson Tennant]] (1761-1815) aïllà l'[[osmi]] i l'[[iridi]]. Wollaston estudià la dissolució del platí. Neutralitzà els àcids amb hidròxid de sodi i seguidament hi addicionà clorur d'amoni aconseguint precipitar únicament el platí amb el complex hexacloroplatinat d'amoni. A la dissolució lliure de platí hi anà addicionant gota a gota una dissolució de cianur de mercuri(II) aconseguint un precipitat groc de cianur de pal·ladi. Separà aquest precipitat i l'escalfà obtinguent pal·ladi metall. Decidí anomenar-lo pal·ladi en honor al segons asteroide descobert, [[(2) Pal·les\|Pal·les]], que s'havia observat per primera vegada el març del 1802.<ref name=":0">{{Ref-llibre\|títol=Nature's building blocks : an A-Z guide to the elements\|url=https://www.worldcat.org/oclc/46984609\|editorial=Oxford University Press\|data=2001\|lloc=Oxford\|isbn=0-19-850341-5\|cognom=Emsley, John.}}</ref> Però Wollaston no anuncià el seu descobriment, però posà a la venda el nou metall com a "nou argent" a un preu sis vegades superior a l'or. L'editor del ''Journal of Natural Philosophy, Chemistry and the Arts'', [[William Nicholson]] (1753-1815), publicà els detalls del nou descobriment sense mencionar el seu descobridor. El químic irlandès [[Richard Chenevix]] (1774-1803), intrigat, en comprà alguns trossos, i en estudiar-los conclogué que era un aliatge de mercuri i platí, comunicant el suposat frau a la ''[[Royal Society]]''. Wollaston, mitjançant Nicholson, oferí un premi de 20 ₤ (unes 2 000 ₤ actuals) a la persona que aconseguís el "nou argent" a partir d'altres metalls. Ningú es presentà i el febrer de 1805, Wollaston es revelà com el seu descobridor i el juny del mateix any donà una explicació completa i convincent sobre el metall i les seves propietats en una reunió de la ''Royal Society''.<ref name=":0" /> == Estat natural i obtenció == [[Fitxer:Atokite.jpg\|esquerra\|miniatura\|[[Atokita]], <chem>(Pd,Pt)3Sn</chem>, 47,47 % Pd]] El pal·ladi és un element poc abundant a l'escorça terrestre, ocupa la posició 76a en quan a abundància dels elements químics.<ref name=":0" /> S'han descrit 72 minerals que contenen pal·ladi, molts d'ells en proporcions altes. Els que en tenen més del 75 % són: [[mertieïta-I]] <chem>Pd11(Sb,As)4</chem>, 79,36 %; [[pal·ladi natiu]] <chem>Pd,Pt</chem>, 79,24 %; [[stillwaterita]] <chem>Pd8As3</chem>, 79,11 %; [[arsenopal·ladinita]] <chem>Pd8(As,Sb)3</chem>, 77,43 %; i [[vasilita]] <chem>(Pd,Cu)16(S,Te)7</chem>, 77,11 %.<ref>{{Ref-web\|títol=Mineral Species sorted by the element Pd Palladium\|url=http://webmineral.com/chem/Chem-Pd.shtml#.XsezTWgzbcs\|consulta=2020-05-22}}</ref> El 2019 la producció mundial de pal·ladi fou de 210 tones, essent els principals productors [[Rússia]] (86 tones), [[Sud-àfrica]] (80 tones), [[Canadà]] (20 tones) i [[Zimbàbue\|Zimbàbwe]] i [[Estats Units d'Amèrica\|EUA]] (12 tones cadascun).<ref>{{Ref-web\|títol=Platinum Group Metals Data Sheet - Mineral Commodity Summaries 2020\|url=https://www.usgs.gov/centers/nmic/platinum-group-metals-statistics-and-information\|consulta=2020-05-22\|llengua=en\|editor=National Minerals Information Center. U.S. Geological Survey\|data=gener 2020}}</ref> == Propietats == Linha 19 ⟶ 22: Els [[estat d'oxidació\|estats d'oxidació]] més comuns del pal·ladi són +2 i +4. == Isòtops == ~~Alguns [[mineral]]s que contenen pal·ladi són: [[atheneïta]], borovskita, temagamita o vincentita.~~ {{Article principal\|Isòtops del pal·ladi}} Hi ha a la natura sis isòtops estables del pal·ladi, essent les seves abundàncies:<chem>^106Pd</chem> 27,33 %, <chem>^108Pd</chem> 26,46 %, <chem>^105Pd</chem> 22,33 %, <chem>^110Pd</chem> 11,72 %, <chem>^104Pd</chem> 11,14 % i <chem>^102Pd</chem> 1,02 %. Per altra banda hi ha 33 isòtops que s'han obtingut artificialment entre el nombre màssic 91 i el nombre màssic 128, vuit d'ells (del <chem>^112Pd</chem> al <chem>^119Pd</chem>) com a fragments de la [[fissió nuclear]] de l'[[urani 235]]. Tots són poc estables, excepte el <chem>^107Pd</chem>, amb un [[període de semidesintegració]] de 6,5 × 10<sup>6</sup> anys, i el <chem>^103Pd</chem> que el té de 17 dies.<ref>{{Ref-web\|títol=Nudat 2\|url=https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/\|consulta=2020-05-22\|llengua=en\|editor=National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory\|data=}}</ref> == Aplicacions ==

Pal·ladi (element): diferència entre les revisions