Pal·ladi (element): diferència entre les revisions

El pal·ladi és un element poc abundant a l'[[escorça terrestre]], ocupa la posició 76a en quan a abundància dels elements químics.<ref name=":0" /> S'han descrit 72 [[Mineral|minerals]] que contenen pal·ladi, molts d'ells en proporcions altes. Els que en tenen més del 75 % són: [[mertieïta-I]] <chem>Pd11(Sb,As)4</chem>, 79,36 %; [[pal·ladi natiu]] <chem>Pd,Pt</chem>, 79,24 %; [[stillwaterita]] <chem>Pd8As3</chem>, 79,11 %; [[arsenopal·ladinita]] <chem>Pd8(As,Sb)3</chem>, 77,43 %; i [[vasilita]] <chem>(Pd,Cu)16(S,Te)7</chem>, 77,11 %.<ref>{{Ref-web|títol=Mineral Species sorted by the element Pd Palladium|url=http://webmineral.com/chem/Chem-Pd.shtml#.XsezTWgzbcs|consulta=2020-05-22}}</ref>

El 2019 la producció mundial de pal·ladi fou de 210 tones, essent els principals productors [[Rússia]] (86 tones), [[Sud-àfrica]] (80 tones), [[Canadà]] (20 tones) i [[Zimbàbue|Zimbàbwe]] i [[Estats Units d'Amèrica|EUA]] (12 tones cadascun).<ref>{{Ref-web|títol=Platinum Group Metals Data Sheet - Mineral Commodity Summaries 2020|url=https://www.usgs.gov/centers/nmic/platinum-group-metals-statistics-and-information|consulta=2020-05-22|llengua=en|editor=National Minerals Information Center. U.S. Geological Survey|data=gener 2020}}</ref> No s'extreu dels minerals que el contenen en elevada proporció, sinó com a subproducte en l'obtenció d'altres elements (níquel, coure i zinc) en els quals minerals el pal·ladi és una impuresa.<ref name=":0" />

El pal·ladi és un [[metall]] blanc platejat, semblant al [[platí, ]], i és l'element del [[grup del platí]] de menor [[densitat]] (12,02 g/cm³) i menor [[punt de fusió]] (1 554,8 °C). El seu [[punt d'ebullició]] és de 2 963 °C. És bla i [[Ductilitat|dúctil]] al temperar-lo, augmentant considerablement la seva duresa i resistència al treballar-lo en fred.

Hi ha a la natura sis [[Isòtop|isòtops]] estables del pal·ladi, essent les seves abundàncies:<chem>^106Pd</chem> 27,33 %, <chem>^108Pd</chem> 26,46 %, <chem>^105Pd</chem> 22,33 %, <chem>^110Pd</chem> 11,72 %, <chem>^104Pd</chem> 11,14 % i <chem>^102Pd</chem> 1,02 %. Per altra banda hi ha 33 isòtops que s'han obtingut artificialment entre el [[nombre màssic]] 91 i el nombre màssic 128, vuit d'ells (del <chem>^112Pd</chem> al <chem>^119Pd</chem>) com a fragments de la [[fissió nuclear]] de l'[[urani 235]]. Tots són poc estables, excepte el <chem>^107Pd</chem>, amb un [[període de semidesintegració]] de 6,5 × 10⁶ anys, i el <chem>^103Pd</chem> que el té de 17 dies.<ref>{{Ref-web|títol=Nudat 2|url=https://www.nndc.bnl.gov/nudat2/|consulta=2020-05-22|llengua=en|editor=National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory|data=}}</ref>