Joiaquim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona |
m Bot arregla problemes de format de l'editor visual |
||
Línia 13:
El faraó, en càstig per l'oposició que son pare Josies li havia fet en Meguidó, li va imposar un pesat tribut. Per a pagar aquest tribut, Joiaquim va exigir al poble grans sacrificis (cf. 2 Re 23, 35). Tres anys després (605 aC), en [[Carquemix]] es lliurava la batalla definitiva que consolidaria la supremacia de Babilònia sobre Assíria i, per tant, com la primera potència mundial. Després de la victòria, [[Nabucodonosor II]] de Babilònia portaria la guerra fins a les mateixes fronteres d'Egipte, i Judà es trobava en el camí. El rei Joiaquim va comprendre que convenia sotmetre's al rei de Babilònia, i així ho va fer (cf. 2 Re 24, 1). Alguns anys més tard (tres segons el Llibre dels Reis ) Joiaquim es va rebel·lar contra Babilònia (era l'any 601 aC, possiblement quan Nabucodonosor hagué de retirar-se d'aquella terra derrotat pels egipcis). Nabucodonosor tornà a Babilònia; pareixia que la rebel·lió havia estat un èxit, però els darrers anys de Joiaquim no van ser ni pacífics ni gloriosos.
Si bé el seu regnat no destaca gens en el llibres històrics de la Bíblia ([[Segon llibre dels Reis]] i [[Segon llibre de les Cròniques]]), que es limiten a dir que ofenia Déu amb el seu comportament, en el ''Llibre de [[Jeremies (profeta)|Jeremies]]'' pren relleu com a perseguidor d’aquest profeta. A més s’hi relata com va fer morir un altre profeta, Uriahu ([[Uries]]) i ordenà que llancessin el seu cos a la fossa comuna (Jr 26, 20-24). Jeremies pronuncià un dur oracle contra el rei en què el critica durament per haver construït un palau ostentós, amb treballs forçats dels seus súbdits, i el qualifica d’injust i opressor. La profecia acaba així: “''Tindrà l'enterrament d'un ase: l'arrossegaran per llençar-lo enllà de les portes de Jerusalem!"''(Jr 22, 19).<ref>Les citacions bíbliques són de la ''Bíblia de Montserrat'', 1970</ref> Però l’episodi sens dubte més colpidor és el relatat al capítol 36; Quan Baruc, secretari i deixeble del profeta, llegeix al Temple de Jerusalem un rotlle amb les profecies que Jeremies li havia dictat, ho fan saber al rei Joiaquim i aquest demana que li duguin el rotlle i l’hi llegeixin. Tant l’irrita la lectura que
Déu ordena a Jeremies tornar a escriure les profecies i Baruc les reescriu al dictat del profeta, que encara n’afegeix més. A més reitera l’oracle sobre el rei: ''Per això, així parla [[Jahvè]] sobre Joaquim, rei de Judà:'' ''No tindrà més ningú sobre el tron de David, i el seu cadàver quedarà exposat a la calor del dia i al fred de la nit''. (Jr 26, 30)
| |||