Pitcairnès: diferència entre les revisions

Després del [[Bounty|motí del Bounty]], els amotinats britànics es van aturar a [[Tahití]] i es van endur amb ells 19 polinesis, sobretot dones, a les allunyades [[Illes Pitcairn]], i s'hi establiren amb elles. Inicialment, els tahitians parlaven poc anglès i els tripulants del Bounty parlaven fins i tot menys tahitià. Aïllats de la resta del món, van haver de comunicar-se entre ells. Després d'un temps van formar una nova llengua única que va barrejar un anglès simplificat amb paraules i estructures de la llengua tahitiana. L'idioma va ser influenciat pels diversos dialectes i els accents britànics de la tripulació. Geogràficament, els amotinats procedien de les [[Índies Occidentals]], amb un mariner el dialecte era un precursor del ''[[patuès]]'' del [[Carib]]. Un era originari d'[[Escòcia]]. Almenys un, [[Christian Fletcher]], el líder, era un home instruït, amb una parla diferenciada. El pitcairnès conserva moltes expressions de l'anglès. Inclou paraules de la cultura marítima britànica de l'època. La influència dels missioners de l'[[Església Adventista del Setè Dia]] i la [[versió del rei Jaume de la Bíblia]] són també destacables. A mitjan [[{{segle |XIX]]}}, els habitants de Pitcairn es van establir a l'[[illa Norfolk]]. Alguns van tornar més tard a Pitcarin. La majoria dels actuals parlants de Pitcairn són els descendents dels que van tornar. Molts van romandre a Norfolk també, on la llengua estretament relacionada anomenada ''[[norfuk]]'' encara es parla. El pitcairnès i el norfuk són mútuament intel·ligibles, i de vegades es consideren la mateixa llengua.