Ciències polítiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Renaixement: fet |
→Renaixement: fet |
||
Línia 409:
La introducció de la Reforma canvia l'àmbit de la reflexió i, a partir de descriure l'assentament del poder, Europa comença a debatre sobre la legitimitat del poder. A l'Àsia el desenvolupament imperial de la Xina amb una alta burocràcia depenent directament del poder, no permet el desplaçament del pensament polític. No tenim, a cap de les bandes, cap disciplina de ciències polítiques, però sí una preocupació progressivament per l'activitat política, així com pel comportament polític.
==== L'absolutisme ====
L'absolutisme francès és al segle XVII en plena efervescència. L'Estat és una empresa. El rei posa les arts al seu servei com a mètode de propaganda. L'opinió pública es construïx per influenciar. Les guerres adopten totes un caire imperialista força pronunciat. El rei es nodrix d'erudits per assessorar-lo. Així Richelieu dibuixa les fronteres franceses a còpia d'una suposada teoria natural que no fa altra cosa que procurar territori aliè a benefici propi i en detriment de la resta d'Europa. França ha de ser obligatòriament el centre del món i aquesta política etnocèntrica canvia el paradigma de les ciències polítiques. Anglaterra es torna en rival directe de França atès que aquesta contesta i molt aquesta política doctrinària. La guerra lliurada entre l'un i l'altre, fan canviar el pensament polític i posen les bases per a les futures ciències polítiques.
Així, si l'art es posa al servei del poder, el pensament també. Hobbes, tutelat pel règim anglès, justifica l'existència de l'estat per una suposat caos natural de la societat humana si visquera en plena anarquia. I, en aquesta lectura, hi caminaren filòsofs com ara Descartes o Pascal. Spinoza acaba fins i tot avalant la necessitat d'un dret a la força, és a dir, a la coerció. L'estat ha d'encarnar llavors el rei i el rei l'estat. No es tracta d'arbitrarietat, sinó tot el contrari, si més no en la propaganda estatal. Per això mateix l'Institut de França, és a dir, les acadèmies franceses són creades amb l'objectiu d'assentar aquest discurs. La premsa es desenvolupa doncs amb molta força i ho fa amb la voluntat de persuadir de la suposada veritat d'aquest discurs.
L'estat absolutista practica doncs una posada en marxa del maquiavel·lisme. La ciències política és doncs practicada ''de facto'' però no teoritzada en forma de disciplina. Tenim clarament una empresa que aplica el coneixement en ciències polítiques a les ambicions del poder. Són les ciències polítiques abans de les ciències polítiques. S'utilitza l'opinió pública per mantenir el sistema.
==== La Il·lustració ====
| |||