Ciències polítiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Renaixement: matisos |
→L'absolutisme: matís |
||
Línia 414:
==== L'absolutisme ====
L'absolutisme francès és al segle XVII en plena efervescència. L'Estat és una empresa. El rei posa les arts al seu servei com a mètode de propaganda. L'opinió pública es construïx per influenciar. Les guerres adopten totes un caire imperialista força pronunciat. El rei es nodrix d'erudits per assessorar-lo. Així Richelieu dibuixa les fronteres franceses a còpia d'una suposada teoria natural que no fa altra cosa que
Així, si l'art es posa al servei del poder, el pensament també. Hobbes, tutelat pel règim anglès, justifica l'existència de l'estat per una suposat caos natural de la societat humana si visquera en plena anarquia. I, en aquesta lectura, hi caminaren filòsofs com ara Descartes o Pascal. Spinoza acaba fins i tot avalant la necessitat d'un dret a la força, és a dir, a la coerció. L'estat ha d'encarnar llavors el rei i el rei l'estat. No es tracta d'arbitrarietat, sinó tot el contrari, si més no en la propaganda estatal. Per això mateix l'Institut de França, és a dir, les acadèmies franceses són creades amb l'objectiu d'assentar aquest discurs. La premsa es desenvolupa doncs amb molta força i ho fa amb la voluntat de persuadir de la suposada veritat d'aquest discurs.
| |||