Ciències polítiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
treball acabat |
→Antiguitat: informació sobre l'índia |
||
Línia 384:
La reflexió sobre la problemàtica política remunta als segles V i IV ane amb filòsofs com ara Plató (-427 a -347) i Aristòtil (-384 a -322) o a historiadors com ara Tucídides (-460 a -395) que comencen a teoritzar sobre afers de la ciutat, és a dir, sobre la política portada a terme a cada ciutat, fet que ens porta a la ciència del govern i la seua reflexió. A Grècia hi havia interès per conèixer la naturalesa de l'estat, els seus òrgans de control i les funcions que hi desenvolupen els ciutadans. També hi havia un gran interès a explicar els conflictes interns com externs de les ciutats-estat gregues. Aquesta preocupació porta força intel·lectuals a redactar les primeres obres d'història, política, etc.
A l'Àsia, segons ''Pensée chinoise'' d'en Marcel Granet, la política estudiada data de les "escoles confucianes". L'administració pública xinesa és la més antiga de la història i comença tot just quan a Grècia s'hi explota el sistema de democràcia. En territori xinès, hi hagué durant el període dels regnes combatents un tràfec important d'erudits al servei de cada estat. Proposaven el seu model polític, és a dir, el seu sistema polític. Mà dreta dels sobirans, és d'aquests erudits que neixen els primers manuals prematurs de geopolítica i ciències polítiques. Podem posar el cas de Lao Tsé com a exemple malgrat que n'hi hagué molts més.
També, prematurament, podem destacar obres índies sobre política. És el cas de l'Arthashastra de Chanakya, escrita a la tercera centùria abans de la nostra era i on tenim l'un dels treballs en ciència política més antics del món.<ref>{{cite book|url=https://books.google.com/books?id=JwzlAAAAMAAJ|title=Ancient Indian Administration & Penology|author=Paripūrṇānanda Varmmā|publisher=Vishwavidyalaya Prakashan|year=1993|isbn=9788171241149|page=22|quote=Political Science was not unknown to ancient Indians. ArthasHastra of Kautilya of 3rd century B.C. is a purely political science work.}}</ref> L'[[Arthashastra]] és un tractat de pensament polític on s'hi reflexiona sobre les relacions internacionals, les estratègies de guerra i polítiques fiscals.
Entre els uns i els altres, però, hi veiem dues dinàmiques. Mentre a Grècia hi tenim una pràctica científica, és a dir, de ciències polítiques, com ara interessar-se en el comportament polític, en descriure el sistema polític, etc, a la Xina hi veiem la ciència al servei del poder, fet que l'eximix de titllar-se de ciència política en termes contemporanis. Aquestes dues tendències s'aprecien fins hui. Mentre les ciències polítiques són una disciplina per a la comprensió de la gestió de bens i serveis públics com privats, el poder utilitza les ciències polítiques amb finalitats no científiques. A la història, la segona tendència ha estat majoritària i hui dia conviuen les dues.
| |||