Amb l'adveniment dels Àustries, durant els segles XVI i XVII, a partir de l'herència de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] de les corones de Castella i d'Aragó el [[1516]], s'ha afirmat que s'inicia, ''de facto'', la monarquia d'Espanya. Aquesta visió unitària va aparèixer durant el segle XIX i es va mantenir bona part del XX, identificant els estats nacionals contemporanis amb els de l'època moderna que, en el cas espanyol, nomésomés en certs aspectes guardava relació amb les característiques dels estatsdelestats moderns.{{sfn|Alonso García|2009|p=21}} No obstant, en les dues corones es van mantenir les seves lleis, institucions, costums, etc. i els súbdits van mantenir diferents nivells d'identificació amb el seu propi territori i llurs furs i institucions, però això no va impedirimedir el desenvolupament d'una consciència protonacional a redós del concepte de l'estat espanyol, present, tanmateix en els àmbits europeus d'aquesta època, amb la concepció del monarca únic en el límit governamental que havia de bregar amb les institucions territorials i que, tanmateix, va utilitzar l'art en el seu profit per donar aquesta sensació.{{sfn|Pérez Vejo|2002|p=200}}
