Pier Giorgio Frassati: diferència entre les revisions

{{IniciBio}}fou un jove [[Tercer Orde de Sant Domènec|laic dominic]] [[Itàlia|italià]] membre de la [[Acció Catòlica]], institució en la qual va ingressar a 15 anys d'edat; va ser un gran muntanyenc, va escalar als [[Alps]] i a la [[Vall d'Aosta]]. És venerat com a [[beat]] de la [[Església Catòlica Romana|Església catòlica]].<ref>[http://books.google.it/books?id=GHYhi80ioZMC&pg=PA243&lpg=PA243&dq=linda+ametis&source=bl&ots=vi5vRP_Euk&sig=-S8y7gtbM8i0Psj0RaeRu3scIGQ&hl=it&sa=X&ei=BjTpU7i2K-PH7AbBsYGoDQ&ved=0CEwQ6AEwBQ#v=onepage&q=linda%20ametis&f=false Luciana Frassati, ''Mio fratello Pier Giorgio. La fede'', Paoline Editoriale Libri, 2004, p. 243]</ref>

Nasqué en una família acomodada. El seu pare era Alfredo Frassati, fundador i director, a poc més de 36 anys, del diari [[La Stampa]], senador del [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i ambaixador a [[Berlín]] el 1922. La mare, Adelaide Ametis, fou una pintora notable.<ref>{{cita libro|nome=Cristina|cognome=Siccardi|titolo=Il giovane delle otto beatitudini|anno=2014|editore=Periodici San Paolo|città=Milano|pp=379-380}}</ref>

És un jove molt vivaç, solia fer excursions per la muntanya amb els amics (es va fer famosa una fotografia que el representa en una escalada: li agradava estar en contacte amb la natura)<ref>Luciana Frassati, ''Mio fratello Pier Giorgio. La fede'', edizioni Paoline, 2004, pag.95.</ref>. S'inscriu en diverses associacions participant-hi activament: [[Acció Catòlica]], Apostolat de l'oració, Lliga eucarística, Associació de joves adoradors universitaris, etc. Els anys 1917 i 1918 freqüenta el liceu prop de l'institut social, la prestigiosa escola de Torí dirigida per pares [[Companyia de Jesús|jesuïtes]] i descobreix que amb aplicació i obstinació poden arribar també els bons resultats.