Julien Offray de La Mettrie: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 7:
Durant unes febres va fer unes observacions en la seva pròpia persona sobre l'acció del pols accelerat en el pensament, el que el va portar a concloure que els fenòmens físics eren els mateixos tant en el cervell com en el sistema nerviós. Aquesta conclusió la va elaborar en un dels seus primers escrits filosòfics, la ''Historia natural de l'ànima'' (1745). Dita obra, va tenir tal impacte per la seva publicació que La Mettrie va haver de [[refugiat|refugiar-se]] a Leiden, on va desenvolupar les seves teories de forma força original i d'una manera més completa i atrevida, en el que serien les seves següents obres titulades: l'"Home màquina"<ref>traduït al català per Joan Soler i Amigó, ''L'Home màquina'', Barcelona, Laia, 1983, 109 pàgines, {{ISBN|8472227227}}</ref> i l'"Home planta", ambdós tractats eminentment materialistes.
 
L'ètica d'aquests principis va ser treballada en el ''Discurs sobre la felicitat'' i en ''L'art de Gaudir o L'escola de la Voluptuositat'', on proposa que el final de la vida es trobi en els plaers dels sentits i que la virtut pot reduir-se a amor propi. L'[[ateisme]] és l'única manera d'assegurar la felicitat del món, que ha fet que sigui impossible per les guerres dels teòlegs, amb l'excusa d'una "ànima" inexistent. Quan la mort arriba, la "farsa s'acaba" (''la farce est jouée''), de manera que hem de prendre el plaer mentre puguem. Tan forta va ser la reacció contra La Mettrie i el seu pensament, que aquest es va veure obligat a sortir dels [[Països Baixos]], per anar a viure a [[Berlín]], on [[Frederic el Gran]] no només li va permetre continuar exercint la seva pràctica mèdica, sinó que a més a més el va titular lector de la cort.<ref>Emile Bréhier & traduït per Antoni Vicens, «10.2 La Mettrie, d’Holbach, Helvétius i Maupertuis», ''Història de la Filosofia'', Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, pàgina 325, {{ISBN|9788449011757}}</ref> Allà va ser on La Mettrie va escriure el seu principal llibre el ''Discurs sobre la felicitat'' (1748), que li va valer el rebuig dels líders de la Il·lustració com [[Voltaire]], [[Diderot]] i [[Paul Henri Thiry d’Holbach]].
 
== Mort ==