Revisió del 10:52, 4 maig 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.781.711 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 20:59, 23 maig 2020 modifica desfés Golls (discussió \| contribucions) 2.044 edits Millora d'edició. Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula joc}} [[Fitxer:Rubiks cube solved.jpg\|miniatura\|Cub de Rubik resolt]] El '''cub de Rubik''' és un [[trencaclosques]] mecànic inventat el [[1974]]<ref name="sporting">{{ref-llibre \|autor=William Fotheringham \|títol=Fotheringham's Sporting Pastimes \|editorial=Anova Books \|any=2007 \|pàgines= 50\|isbn=1-86105-953-1}}</ref> per l'escultor i professor d'arquitectura hongarès [[Ernő Rubik]].<ref name=history>[http://www.rubiks.com/lvl3/index_lvl3.cfm?lan=eng&lvl1=inform&lvl2=medrel&lvl3=history Rubik's Official Online Site]</ref> Originalment Ernő Rubik el va anomenar "«Cub màgic"»,<ref name="magiccube">[http://sketchup.google.cat/3dwarehouse/details?mid=5c13a5c368c718b0f15cab69a72e5c81 Rubik's Cube (Original): C-KID Edition.] {{en}}. Accedit el [[23 de desembre]] de [[2008]].</ref> però va ser reanomenat a "«Cub de Rubik"» per [[Ideal Toy Company\|Ideal Toys]],<ref name="magiccube" /> empresa que també el va llicenciar i vendre el [[1980]].<ref name="encsci">{{ref-llibre \|autor=Daintith, John \|títol=A Biographical Encyclopedia of Scientists \|editorial=Institute of Physics Pub \|lloc=Bristol \|any=1994 \|pàgines=771\|isbn=0-7503-0287-9}}</ref> El mateix any va guanyar el premi [[Spiel des Jahres\|Joc de l'Any]] (''Spiel des Jahres''). És el joc més venut del món, amb més de 300.000.000 exemplars venuts el [[2005]].<ref>Marshall, Ray. [http://icnewcastle.icnetwork.co.uk/1000expats/expatsfeatures/tm_objectid=15786140&method=full&siteid=50080&headline=squaring-up-to-the-rubik-challenge-name_page.html Squaring up to the Rubchallenge]. ''icNewcastle''. Accedit el [[15 d'agost]] del [[2005]].</ref><ref>[http://www.rubiks.com/World/Cube%20facts.aspx Cube Facts - Rubik's Official Online Site.] {{en}}. Accedit el [[23 de desembre]] de [[2008]].</ref> En un cub de Rubik clàssic, cada una de les sis cares està recoberta per 9 adhesius, de sis colors diferents (tradicionalment blanc, vermell, blau, taronja, verd i groc).<ref name="encgrow">{{ref-llibre \|autor=Michael W. Dempsey \|títol=Growing up with science: The illustrated encyclopedia of invention\|editorial=Marshall Cavendish \|lloc=London \|any=1988 \|pàgines=1245 \|isbn=0-8747-5841-6}}</ref> == Història == [[Ernő Rubik]] va obtenir la patent HU170062 pel seu cub, encara que no va sol·licitar pas cap patent vàlida a escala internacional. El primer lot de prova va ésser generat a final de 1977 i comercialitzat per les botigues de joguines de [[Budapest]]. La popularitat del [[cub]] va créixer a [[Hongria]] gràcies al "boca-orella". Al setembre de 1979, es féu un pacte amb [[Ideal Toys]] per expandir la seva comercialització per tot el món. Més endavant, [[Ideal Toys]] va comercialitzar un cub més lleuger, i va decidir rebatejar-lo. S'idearen possibles noms com «[[Nus Gordià]]« o [[Or Inca\|«Or Inca]]», però la companyia finalment va decidir rebatejar-lo "«Cub de Rubik"» i exportar-lo per primer cop fora d'Hongria. S'inicià la comercialització mundial a finals de gener de 1980, a la ''Fira de la Joguina'' de [[Londres]], [[Nova York]], [[~~Núremberg~~Nuremberg]] i [[París]]. El 1984, [[Ideal Toys]] va perdre un [[plet]] contra [[Larry Nichols]], que havia registrat el producte amb la [[patent]] US3655201. [[Terutoshi Ishigi]] el va registrar al [[Japó]] amb la [[patent]] JP55‒8192. == Estructura == [[Trencaclosques]] [[Mecànica\|mecànic]] i [[Tres dimensions\|tridimensional]] que es consisteix en un [[cub]] format de 3x3x3 peces quadrades i [[Color\|cromades]] d'un únic [[color]] en cada [[Cara (superfície)\|cara]]. El cub, de plàstic, té altres versions diferents: una de 2×2×2 (denominat "«Cub de Butxaca"»); l'estàndard, de 3×3×3; el de 4×4×4 (també anomenat "«La venjança de Rubik"»), i un altre de 5×5×5 (conegut com "«El Cub del Mestre "»). Avui dia també s'han desenvolupat altres versions de 6×6×6, de 7x7x7, i fins i tot la versió de 13x13x13 i 17x17x17. == El joc == És un joc que combina concepció espacial i habilitat, i que ha tingut força èxit, fins al punt de sorgir imitacions amb més quadrets, en línia i amb altres dibuixos. El [[joc]] es pot [[Simple\|simplificar]] en 3tres fases bàsiques: # Fase de caotització o descomposició. Es desordena, barreja i rota totes les cares des de tots costats. Línia 27: Diversos matemàtics han publicat les seves solucions, basades en possibilitats i permutacions. També es convoquen concursos per resoldre el cub en el mínim temps possible o en el mínim de moviments (amb un temps limitat, per exemple una hora). El cub s'ha convertit en una icona popular, fins al punt d'haver aparegut en diverses pel·lícules. El cub de Rubik té 43.252.003.274.489.856.000 (aproximadament 43 ~~quintillons~~quintilions) posicions possibles. Qualsevol d'aquestes posicions es pot resoldre amb només 20 moviments.<ref>{{ref-web\|cognom1=Davidson \|nom1=Morley \|cognom2=Dethridge \|nom2=John \|cognom3=Kociemba \|fist3=Herbert \|cognom4=Rokicki \|nom4=Tomas \|títol=God's Number is 20 \|url=http://www.cube20.org/ \|editor=www.cube20.org \|consulta=22-08-2010}} {{en}}</ref> El primer campionat del món organitzat pel llibre ''Guiness dels rècords del món'' (''Guinness Book of World Records'') va ser a [[Munic]] el [[13 de març]] del [[1981]]. Tots els cubs van ser mesclats amb 40 moviments i lubricats amb [[vaselina]]. El guanyador oficial, amb un temps de 38 segons, va ser [[Jury Froeschl]], nascut a Munic. El primer campionat del món internacional es va realitzar a [[Budapest]], el [[5 de juny]] de [[1982]], i el va guanyar [[Minh Thai]], un estudiant [[vietnamita]] de [[Los Angeles]], amb un temps de 22,95 segons. Línia 49: </ref> L'actual rècord del món de mitjana el té el mateix Feliks Zemdegs amb 5,53 segons a Odd Day in Sydney 2019 (7,16 / 5,04 / 4,67 / 6,55 / 4,99). ~~Tots~~Aquests elsón ~~records~~els principals rècords del món:<ref>{{Ref-web\|url = https://www.worldcubeassociation.org/results/regions.php\|títol = Records del Món\|consulta = 28-11-2018\|llengua =anglès\|editor = \|data = }}</ref>▼ ~~Aquests són els principals records del món.~~ {\| class="wikitable" !Cub-Modalitat Línia 123: \|1,06 / 1,09 / 1,64 / 1,47 / 1,07 \|} ▲Tots el records<ref>{{Ref-web\|url = https://www.worldcubeassociation.org/results/regions.php\|títol = Records del Món\|consulta = 28-11-2018\|llengua =anglès\|editor = \|data = }}</ref> == En cultura popular == Linha 131 ⟶ 129: * A la pel·lícula del 2006 ''En busca de la felicitat'' (''[[The Pursuit of Happyness]]''), Chris Gardner (representat per l'actor [[Will Smith]]) resol un cub de Rubik.<ref>ComingSoon.net, ''[http://www.comingsoon.net/news/reviewsnews.php?id=18008 The Pursuit of Happyness.]'' {{en}}. Accedit el [[24 de desembre]] de 2008.</ref> * A la pel·lícula de [[The Walt Disney Company\|Disney]] del 2008 ''[[WALL·E]]'', el personatge principal mostra un cub de Rubik a EVE representant un dels objectes típics a la Terra, i ràpidament el resol.<ref>[http://livenewsupdate.wordpress.com/2008/06/29/review-wall-e-is-a-classic/ Review: Wall-E is a classic.] {{en}}</ref> * Tres episodis de d'[[Els Simpson]] han mostrat algun cub de Rubik (episodis 3, 8 i 12). == Vegeu també ==

Cub de Rubik: diferència entre les revisions