Viquipèdia

Carabassó: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de Merlinet66000. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
El '''carabassó''' és una [[Herba|planta herbàcia]] de la [[Família (biologia)|família]] de les ''[[Cucurbitàcies]]'', és també el [[fruit]] comestible d'aquesta planta.
| imatge = Courgette.jpg
 
| peu = Fruit de carabassó
El carabassó és un [[fruit]] corrent a l'estiu, la flor de carabassó també s'utilitza en cuina. Les diferents varietats de carabassons són [[Cultivar|cultivars]] de l'espècie [[Cucurbita pepo]], i de la subespècie '''[[Carabassó|Cucurbita pepo]] subsp. pepo''' del qual és part també la [[Carbassera de rabequet|carabassa de rabequet]].
}}
[[Fitxer:Courgette_Cucurbita_pepo_2.jpg|alt=|miniatura|Peu de carabassó amb fruits i flors joves]]
El '''carabassó''' o '''carabasseta''' és una [[verdura]], el [[fruit]] de la ''Cucurbita pepo'', una planta anual herbàcia de la família de les [[cucurbitàcies]]. És originària d'Amèrica on era un dels principals conreus dels pobles indígenes precolombins. Actualment ha passat a ser part de la [[cuina mediterrània]].
 
== Denominació ==
 
 
Als Estats Units, a Austràlia, a Alemanya, al Canadà, s'anomena igualment '''zucchini''' (pronunciat:dzukˈkiːni]), substantiu masculí manllevat a l'anglès nord-americà i provinent de l'italià.<ref>[http://www.granddictionnaire.com/BTML/FRA/r_Motclef/index800_1.asp Grand dictionnaire terminologique]</ref> A altres països anglosaxons, és anomenat « marrow ».
 
== Històric i domesticació ==
El carabassó, com totes les ''[[Carbassera|Cucurbita]]'', és originari de les Amèriques; unes seleccions successives han desembocat al  XVIII, a Itàlia, al « carabassó ».<ref>[http://www.lanutrition.fr/bien-dans-son-assiette/aliments/legumes/courgettes/petite-histoire-de-la-courgette.html Petite histoire de la courgette], lanutrition.fr du 26 mars 2008, consulté le 25 juin 2019</ref>
 
== Descripció ==
[[Fitxer:Carbassó.JPG|miniatura|esquerra|Planta de carabassó]]
El carabassó pertany a la família de les [[cucurbitàcies]]. És una [[Hortalissa|hortalisssa]] que creix a terra; posseeix de [[Fulla|fulles]] grans. Té [[Flor|flors]] de color groc, que donen el [[fruit]] anomenat igualment carabassó. Es cultiva en hort o en hivernacle, segons el mode de producció.
Planta anual [[monoica]] (flors masculines i femenines separades en la mateixa planta). Les formes conreades normalment tenen les fulles erectes (varietats modernes)però també n'hi ha de reptants(varietats antigues) i aleshores les plantes poden estendre's fins a arribar a uns quants metres de llargada. Les fulles són palmejades amb pèls no vulnerants i tenen uns pecíols molt llargs i acanalats. Les flors són relativament grosses i de color groc, les femenines amb el pistil molt visible, tenen l'ovari en forma de petit carabassó. El fruit és en forma de [[pepònide]] (com la resta de les cucurbitàcies)molt allargat i de grans dimensions quan està fisiològicament madur és de color groc amb gran quantitat de llavors.
[[Fitxer:Courgette_verte_noire_maraîchère001.jpg|alt=|miniatura|Peu de carabassó en flors]]
[[Fitxer:Yellow_zuchini_by_Mikani.jpg|alt=|miniatura|Carabassons grocs]]
El carabassó és un fruit de forma estirada o rodona, i de color verda o groga. Té l'aspecte d'un [[cogombre]] gros. Encara que es tracta d'un fruit en l'accepció botànica del terme perquè conté les [[Llavor|llavors]] de la planta, és comunament utilitzat com una [[verdura]].
 
== Conreu ==
Un peu produeix flors mascles estèrils i femelles fructíferes en un període de diversos mesos.
Planta rústica, el seu [[zero vegetatiu]] o punt termomètric à partir del qual comença la creixença, se situa al voltant dels 10 °C i és molt més baix que el de melons i síndries. És una planta de fàcil conreu i ràpid creixement però que ha de menester molta aigua. Els carabassons es cumlen immadurs perquè si no perden les qualitats gustatives. També es mengen les flors (al Mèxic les prefereixen als fruits) i les llavors que són semblants a les de les altres carabasses.
 
== VarietatsDescripció botànica ==
=== Descripció vegetativa ===
Diversos tipus de carabassons són distingits segons llur mode de desenvolupament, llur forma i llurs colors :
La [[forma vital de Raunkjaer]] de ''Cucurbita pepo'' correspon a la de [[teròfit]].
 
La carabassa és una planta herbàcia de gran port. És anual, rastrera, [[monoica]] i de tall angular. Pot arribar fins als deu metres de llarg i està dotada de nombrosos circells, a conseqüència, la tija serà ajaguda, normalment prostrada i enfiladissa.
* de tiges reptants o no reptants. Aquestes darreres creixen en alçada amb els espais entre els nusos curts;
* llargues o rodones;
* verd enfosquit, verd clar, grogues, blanques o estriades;
* els patissons que són una forma particular de l'espècie ''Cucurbita pepo''.
 
L'[[arrel (botànica)|arrel]] és aèria i té ramificacions que ens porten a arrels secundàries més primes. Presenta fulles grans i cordiformes, posseeixen cinc lòbuls situats al marge punteguts, denticulats o circulars, segons l'espècie. La [[pilositat]] de les ''cucurbita pepo'' és suau.
Entre els més conegudes es pot trobar : Black Beauty, Golden Rush, Greyzini, Verda d'Itàlia, Verda hortolana, Verda no reptants dels hortolans, de Niça de fruit rodó, Cassiopea HF1, Baccara HF1, Diamant HF1, Parador….॥॥
 
=== Descripció reproductora ===
Al catàleg oficial francès n'hi ha més de 130 varietats, de les quals més de 20 varietats en la llista de varietats per a aficionats<ref>[http://www.gnis.fr/catalogue-varietes/ Bases de données des variétés du catalogue] sur le site du [[Groupement national interprofessionnel des semences et plants|GNIS]]</ref>
[[Fitxer:Kuerbispflanze Patisson.jpg|miniatura|Flors i fulles de la ''Cucurbita pepo'']]
Presenten flors generalment unisexuals, actinomorfes i pentàmeres. Són molt vistoses, solitàries.
 
El periant és doble i acostuma a estar integrat en cada verticil per 5 peces, les de la corol·la soldades parcialment entre elles, i més rarament lliures. Està soldat a la part basal, formant una corol·la en forma de copa que pot arribar als set cm de diàmetre. Té un color ataronjat.
Actualment, 380 varietats de carabassó, moltes varietats híbrides F1 de les quals són inscrites al Catàleg europeu d'espècies i varietats<ref>[http://ec.europa.eu/food/plant/plant_propagation_material/plant_variety_catalogues_databases/search//public/index.cfm?event=SearchVariety&ctl_type=H&species_id=22&variety_name=&listed_in=0&show_current=on&show_deleted= Plant variety database European commission]</ref>
 
Les flors són unisexuals, [[monoiques]] i [[dioiques]]. Les primeres flors a aparèixer són les masculines, però progressivament va augmentant el nombre de flors femenines en la planta.
== Cultura ==
El carabassó és fàcil a cultivar en un [[Jardí d'hort|hort]] familiar. D'origen tropical demana una temperatura calenta i una insolació bastant per a ben desenvolupar-se. La terra ha de ser moble i rica en humus, el pH òptimum se situa entre 5,5 i 7.
 
Hi ha flors masculines amb [[receptacle]] acampanat o tubulós. Presenten un [[androceu]] polimòrfic integrat per 5 [[estams]] lliures, produint grans de pol·len tricolpoporats o trizonoporats.
 
Les flors femenines presenten un [[gineceu]] [[ínfer]] o semiínfer, integrat generalment per 3 o 4 [[carpels]] fusionats en un ovari unilocular que es perllonga en un o diversos estils i en el seu interior s'ubiquen nombrosos primordis seminals.
El fruit d'aquesta planta es cull molt jove, molt abans de la seva maduresa.
 
Per presentar [[inflorescència]], les flors es disposen agrupades en un sistema de branques especialitzat, generalment amb fulles simplificades ([[bràctees]]) a la base o sense fulles, per tant no presenta inflorescència la ''Cucurbita pepo''.
* Sota abric, la sembra es fa en clima temperat al mes d'abril, amb 3 o 4 llavors per potet omplit de terrassa (adob vegetal) especial per a sembres mantingut humit, exposat a la llum del dia, i a una temperatura d'aproximadament 20 °C. Els plants més vigorosos es posen a l'hort en plena terra al maig quan les congelades no són pas més de témer.
* Directament a terra al mes de maig després d'haver preparat un clot amb una mica de compost, dipositeu 4 a 5 llavors i recobriu de 2 cm de terrassa. Mantingueu el sòl fresc fins a la llevada. Després, guardeu 2 o 3 plants per poquets (clotets per a diverses llavors) espaiats de 80 cm en totes les direccions per a les varietats no reptants
 
El fruit o carabassa és una gran [[baia]] de color ataronjat, globulosa, amb peduncle cilíndric i polpa carnosa, esponjosa i filamentosa la seva part central; conté nombroses llavors blanques ovoides i planes.
Segons les condicions climàtiques, protegiu aquests joves plants durant alguns dies.
[[Fitxer:Carbassa Patisson.JPG|miniatura|Carabassó de la varietat ovífera (en francès ''páttisson'')]]
En la varietat ''ovifera'' el fruit té forma de turbant i sovint és de pela blanca
 
== Característiques nutritives ==
És possible igualment de trobar plants en jardineries i botigues especialitzades, però l'oferta en varietats és més limitada.
Planta aquosa amb només 15 quilocalories per 100 grams. Té un alt contingut en [[folats]], [[vitamines]] i [[potassi]].
 
Treballeu lleugerament la terra i desherbeu al començament de la vegetació i palleu. Al vespre, feu regs freqüents, sobretot en període de sequera.
 
A partir del mes d'agost, vetlleu en les 2 cares de les fulles l'aparició de taques blanques, signe d'atac d'[[Oïdi|oídium]]. Talleu les fulles tocades.
 
Tan aviat com les plantes arriben a 30 cm un bon jaç de palla permet de preservar la humitat del sòl i de reduir els regs. Els fruits seran protegits del contacte directe amb la terra utilitzant les tallades de gespa ben assecades, pellofes de blat negre, de la palleta de lli, o disposant catifes de fibra natural.
 
Una vegada format, el fruit va s'engrosseix ràpidament i passa en alguns dies de carabassó llest a consumir a carabassa menys tendra per a menjar (perquè les nombroses llavors grosses apareixen i la pell n'esdevé més espessa).
 
Colliu els fruits entre 15 i 25 cm de preferència.
 
La proximitat de les cols, de les mongetes o del blat de moro és favorable al carabassó.
 
=== Malalties i malures ===
Les principals malalties són l'[[Oïdi|oídium]]<ref>[https://www.jardiner-autrement.fr/fiches-techniques/cucurbitacees-oidium/ L'oïdium des cucurbitacées sur Jardiner-autrement]</ref>, l'[[Antracnosi|antracnos]]<nowiki/>i, els mosaics ([[virus]] sovint transmesos pels pugons).
 
El [[pugó]] de les arrels, el [[Afidoïdeus|pugó]] negre i els [[Caragol de terra|caragols]] i [[Llimac|llimacs]] en són les plagues més freqüents.
 
== Producció ==
 
== Nutrició ==
{{Valor nutricional}}
{| class="infobox_v2" style="width:220px"
| colspan="2" class="entete defaut" style="background-color:#FFD450;color:black;" |Carabassó<br /><br /><br /><br /> frut cru
|-
| colspan="2" style="text-align:center;" |''Valor nutricional mitjana <br /><br /><br /><br /> per 100 g''
|-
! colspan="2" style="padding:4px; text-align:center; background-color:#FFECB2; color:#000000" |Aportament energètic
|-
! scope="row" |[[Joule|Joules]]
|71 kJ
|-
! scope="row" |''[[Calorie|(Calories)]]''
|''(17 kcal)''
|-
! colspan="2" style="padding:4px; text-align:center; background-color:#FFECB2; color:#000000" |Principals components
|-
! scope="row" |[[Glucide|Glúcids]]
|1,8 g
|-
! scope="row" |- [[Amidon|Almidó]]
|? g
|-
! scope="row" |- [[Ose|Sucres]]
|2,5 g
|-
! scope="row" |[[Fibre alimentaire|Fibres alimentàries]]
|1 g
|-
! scope="row" |[[Protéine|Proteïnes]]
|1,2 g
|-
! scope="row" |[[Lipide|Lípids]]
|0,3 g
|-
! scope="row" |
|95 g
|-
! colspan="2" style="padding:4px; text-align:center; background-color:#FFECB2; color:#000000" |Minerals et [[Oligo-élément|oligoelements]]
|-
! scope="row" |[[Calcium|Càlcium]]
|16 mg
|-
! scope="row" |[[Fer|Ferro]]
|0.4 mg
|-
! scope="row" |[[Magnésium|Magnèsium]]
|18 mg
|-
! scope="row" |[[Potassium|Potàssium]]
|261 mg
|-
! scope="row" |[[Sodium|Sòdium]]
|8 mg
|-
! colspan="2" style="padding:4px; text-align:center; background-color:#FFECB2; color:#000000" |Vitamines
|-
! scope="row" |[[Vitamine A|Vitamina A]]
|200 IU mg
|-
! scope="row" |[[Vitamine B6|Vitamin]][[Vitamine A|a]] B6
|0,2 mg
|-
! scope="row" |[[Vitamine B9|Vitamin]][[Vitamine A|a]] B9
|36 mg
|-
! scope="row" |[[Vitamine C|Vitamina C]]
|17,9 mg
|-
! colspan="2" style="padding:4px; text-align:center; background-color:#FFECB2; color:#000000" |Àcids aminats
|-
! colspan="2" style="padding:4px; text-align:center; background-color:#FFECB2; color:#000000" |Àcids grassos
|-
| colspan="2" |
----
|-
! colspan="2" style="padding:4px; text-align:center; background-color:#dbdbdb; color:#000000" |<small>''Font : USDA Food Composition Database i Interfel''</small>
|-
| colspan="2" class="navigation-only" style="border-top: 2px #AAAAAA solid; font-size: 80%; background:inherit; text-align: right;" |<span class="plainlinks" style="float:left;">[//fr.wikipedia.org/w/index.php?title=Courgette&action=edit&section=0 <span style="color:#555;">modifier</span>]</span>&nbsp;[[Fichier:Info_Simple.svg|enllaç=Modèle:Infobox_Valeur_nutritionnelle|12x12px|Consultez la documentation du modèle]]
|}
[[Catégorie:Article utilisant une Infobox]]
El carabassó conté de [[Rutina (flavonoide)|rutina]] (o vitamina P), un compost fenòlic de la família de les [[Flavonoide|bioflavonoides]] que obraria en els mecanismes de l'oxidació del [[colesterol]]. Conté [[Carotenoide|carotenoides]] de la qual de grans quantitats de [[Luteïna|luteine]], però també de [[zeaxantina]]. Aquests compostos protegeixen atacs oxidatius dels radicals lliures (antioxidant) i protegirien l'ull
 
=== Toxicologia ===
Les plantes de la família de les ''[[Cucurbitàcies|Cucurbitaceae]]'', que comprèn entre altres les carabasses, les síndries, els carabassons, i els cogombres, poden contenir toxines anomenades cucurbitacines. Aquestes, classificades químicament entre els [[Esteroide|esteroides]], tenen un paper a la defensa d'aquestes plantes contra els depredadors. Donen un gust amarg als fruits. Les cucurbitàcies cultivades han estat seleccionades per a obtenir una feble tenor d'aquestes toxines i els seus fruits poden ser consumits sense perill. Tanmateix certes carabasses ornamentals poden contenir nivells elevats de [[Cucurbitacina|cucurbitacines]], i aquestes plantes ornamentals poden fecundar les cucurbitàcies comestibles. Les llavors descendents d'aquests encreuaments no controlats són tornades a sembra de vegades pels jardiners aficionats en la temporafa següent i poden doncs potencialment produir fruits amargs i tòxics. Demés, de les condicions particulars (temps sec, reg irregular, etc.) poden estressar les plantes i afavorir la producció de toxines. Aquestes no són destruïdes per la cocció. Les persones que tenen el seny corporal del gust afeblit (en particular les persones grans d'edat) haurien de doncs demanar a una persona més jove de tastar els carabassons abans de consumir-los.<ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=''Poisonous courgette warning''|url=http://www.bhaf.org.uk/page_id__528.aspx|consulta=4 mars 2018}}.</ref><ref name="Auf den Geschmack kommt es an">{{Ref-web|llengua=de|títol=''Auf den Geschmack kommt es an''|url=http://www.sueddeutsche.de/panorama/giftige-bitterstoffe-in-gemuese-auf-den-geschmack-kommt-es-an-1.2616420|consulta=4 mars 2018}}.</ref>
 
A l'agost 2015, un alemany de 79 anys i la seva dona menjaren carabassons cultivats per un veí. La parella notà el gust inhabitualment amarg d'aquest plat. Poc després de, foren admesos a l'hospital de Heidenheim, aparentment amb els símptomes d'una infecció gastrointestinal. La dona, que n'havia menjat una porció més petita, ha sobreviscut, mentre l'home és mort. L'anàlisi toxicològica de l'àpat va confirmar la presència de cucurbitacina<ref name="Mann stirbt an Garten Zucchini">{{Ref-web|llengua=de|títol=''Mann stirbt an Garten Zucchini''|url=http://www.sueddeutsche.de/panorama/vergiftung-mann-stirbt-an-garten-zucchini-1.2615508|consulta=4 mars 2018}}.</ref>
 
Els carabassons poden ser responsables igualment d'al·lèrgia causada per la presència d'una proteïna, la [[profilina]]<ref name="ReindlAnliker2000">{{Ref-publicació|cognom=Reindl|article=Allergy caused by ingestion of zucchini (Cucurbita pepo) : Characterization of allergens and cross-reactivity to pollen and other foods|issn=0091-6749|pàgines=379–385|any=2000|exemplar=2|volum=106|publicació=Journal of Allergy and Clinical Immunology|nom5=Wüthrich|nom=Jürgen|nom4=Stefan|cognom4=Vieths|nom3=Fariba|cognom3=Karamloo|nom2=Mark D.|cognom2=Anliker|doi=10.1067/mai.2000.107602}}</ref>. El suc de joves carabassons conté igualment una substància viscosa que, assecant-se a les mans després d'haver-les pelades, fa com de cola forta o asseca la pell de les mans.
 
== Utilització ==
[[Fitxer:Fleurs_de_courgette_farcies_brandade.jpg|alt=|esquerra|miniatura|Flors de carabassó farcides en la [[brandada de bacallà]].]]
El carabassó es menja cuit o cru com es menja el [[cogombre]]. És corrent a la [[gastronomia]] [[Mar Mediterrània|mediterrània]]. Cuit, es menja en farinetes, saltada, fregida, [[Farciment|farcida]], [[Gratinat|gratinada]] o en sopa. Sovint associat a una carn blanca o a un formatge fresc, entra igualment a la composició de la [[ratatolha]]. S'utilitza igualment en els pastissos [[Végétalisme|vegetalians]], en substitució de la [[mantega]], dóna una textura untuosa sense canviar-ne el gust.<ref>{{Ref-publicació|llengua=fr-FR|article=VIDÉO. Oubliez le beurre, place au gâteau au chocolat à la courgette|publicació=Slate.fr|url=http://www.slate.fr/story/117699/gateau-chocolat-courgette|consulta=2017-02-16|autor=Élise Renoleau|data=11 mai 2016}}</ref>
 
Les flors mascles estèrils s'eliminen d'hora per a no frenar la [[fructificació]] i són consumides, farcides o en bunyol, sobretot als [[Balcans]], a [[Itàlia]], a la [[Provença]] i sobretot a [[Niça]]. La flor de carabassó farcit és una especialitat de la cuina del [[Vietnam]].
 
Un ull experimentat destria d'una llambregada les flors mascles de les flors femelles : la flor mascle es dreça en una tija vertical fina i vigorosa mentre que la femella ho fa en una tija més forta.
 
Hi ha carabassons de diferents colors. El més conegut és de verd però n'existeix de color groga que són molt més suaus que el carabassó verd.{{clr|left}}
 
=== Comercialització ===
El carabassó és un producte normalitzat per al qual existeix dos calibres comercials segons la norma ONU-CEE FFV41 (14/21 i 21/30, corresponent a la llargada del fruit en cm). El calibre 14/21 representa 80 % de la producció. Els carabassons d'aquest calibre pesen aproximadament 100 grams.
 
N'hi ha tres categories : extra, categoria I i categoria II, en funció de les alteracions.<ref>[http://www.unece.org/trade/agr/standard/fresh/FFV-Std/French/41Courgettes_2010.pdf Norme CEE-ONU FFV-41 concernant la commercialisation et le contrôle de la qualité commerciale des courgettes, édition 2010]</ref>
 
== Notes i referències ==
{{Referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Xamfaina]]
* [[Ratatouille]]
 
=== ArticlesBibliografia connexos ===
* Berdonces, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
 
* [[Pius Font i Quer]]. Diccionario de Botánica. Ed. Península. Barcelona, 2000.
* [[Carabassa]]
* Izco, J.(coord.)''Botánica''. Ed. McGraw-Hill - Interamericana de España, S.A.U., 2004. Universidad de Santiago
* [[Cucurbitàcies]]
* Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica, 2a edició. Fontalba, 1979. {{ISBN|84-85530-08-X}}.
 
* Starrgrove, M.B. Herb, nutrient and drug interactions: clinical implications and therapeutic. Editorial Elsevier. St Louis, 2008. {{ISBN|978-0-323-02964-3}}.
=== Enllaços externs ===
* Alonso, J.R. Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. {{ISBN|978-987-20292-3-4}}.
 
* {{GRINProjectes espèciegermans|314934|''commons=Cucurbita pepo'' L. subsp. ''pepo''}}
* {{ITIS|527581|''Cucurbita pepo'' var. ''pepo'' L.}}
 
{{Bases de dades taxonòmiques}}
=== Bibliografia ===
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Carabasso}} <!--ORDENA generat per bot-->
* {{Ref-llibre|llengua=fr|autor=Michel Pitrat|títol=Histoire de légumes|edició=INRA|lloc=Paris|any=2003|pàgines=410|isbn=2-7380-1066-0|url=https://books.google.com/books?id=2M8DmYyUw-QC&printsec=frontcover}}
[[Categoria:Hortalisses]]
[[Categoria:Cucurbita]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Carabassó»