Proton: diferència entre les revisions

La versió 8K82K d'aquest coet és denominada habitualment '''Proton K'''. Com a propelents usa [[hidrazina dimetil asimètrica]] (UDMH) i teròxid de dinitrògen (N₂O₄). Aquests propel·lents, dels denominats [[combustibles hipergòlics|hipergòlics]], entren en ignició per contacte de manera que no cal disposar de dispositius d'encesa. Un dels altres avantatges en l'ús d'aquests propelentspropel·lents, és la possibilitat de poder-los emmagatzemar a temperatura ambient, cosa que evita haver de fer servir components que aguantin bé les baixes temperatures i aïllants, a la vegada que permet que el coet estigui a la rampa de llançament de manera indefinida (o durant un període molt llarg) abans d'envolar-se. Els coets que fan servir [[combustibles criogènics]] conservada a baixes temperatures necessiten ser periòdicament reomplerts a mesura que aquests es van evaporant. Els hipergols tenen però l'inconvenient de ser altament corrosius i tòxics, requerint-se de grans mesures de seguretat per la seva manipulació i emmagatzematge. De fet quan el primer i el segon tram cauen a terra després d'un llançament, Rússia ha de fer-se càrrec dels costos de la neteja del combustible residual.

Cal fer notar que les sis estructures tubulars col·locades al voltant de la base del Proton no són acceleradors adossats al coet i que no es desprenen en vol. Aquestes sis estructures són els dipòsits de combustible que es disposen al voltant del tanc central d'oxidant. Totes aquestes estructures formen la primera etapa que se separa sencera d'un sol cop del segon tram. L'ús d'aquests sis tancs externs redueixen el moviment interior del líquid en gran manera, sobretot si es compara amb el que passa amb els tancs de propelentspropel·lents més amplis emprats en les configuracions estàndards en tàndem. Un altre avantatge és que són més barats de fabricar, tot i que augmenten la possibilitat que el consum de fuel no sigui homogeni i es desestabilitzi l'estructura durant el vol.

Les millores als Protons M inclouen modificacions a les primeres etapes per tal de reduir el seu pes estructural, augmentar l'empenta i consumir completament els propelentspropel·lents. Emprant bluckes de control tancats, més moderns a la primera etapa, els propelentspropel·lents es consumeixen més completament, s'augmenta el rendiment i es redueix l'emissió de a les àrees on impacten les etapes un cop alliberades. Una nova quarta etapa [[Breeze-M]] substitueix a les velles Block D. Les millores també inclouen esforços per reduir la dependència de proveïdors de components estrangers (normalment ucraïnesos).

Totes les millores en les que s'estava treballant per aquest vehicle s'han vist aturades o congelades després que s'anunciés la futura arribada del vehicle de llançament [[Angarà (coet)|Angarà]]. Les variants més pesants d'aquest nou coet seran més simples i per tant, més barates. Igual que l'Atlas V, aquest nou coet no usarà propelentpropel·lent hipergòlics, sinó que emprarà el mateix combustible [[RP-1]] que es fa servir en els coets Soiuz. De totes maneres, els retrassosretards acumulats en el desenvolupament del nou vehicle faránfaran que els Protons continuïn volant durant un temps.