Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m →Història: correcció |
||
Línia 24:
La petita església, d’estil romànic, dedicada a Sta. Eulàlia fou consagrada el 1101. En la seva portada, però, indica una altra data, la de 1201, probablement la d’una restauració. Era el centre d’una parròquia, anomenada “Provintiana”, que anava des de S. Pere Màrtir fins al mar, i des del Castell del Port, fins al Llobregat. És a dir, una demarcació molt semblant al tradicional terme municipal de l’Hospitalet. És l’origen de la realitat administrativa que anomenem [[L'Hospitalet de Llobregat|l’Hospitalet]]. La denominació “Provintiana” del territori corresponent, més o menys, a l’Hospitalet, és dels voltants de l’any 900. Aleshores, a aquestes divisions territorials se les anomenava parròquies, senyorius, etc. Avui les anomenem municipis.
Mentre el nucli anomenat “Pobla de l’Hospitalet” es consolidà a finals del s. XV i el s. XVI i construí la seva pròpia església, el temple de Sta. Eulàlia passà a ser una ermita gradualment abandonada. La història de l’espai on després sorgirà el barri de Sta. Eulàlia fins al s. XIX és sobretot una història de cicles agraris anuals. Les terres,
A finals del s. XVIII, alguns grans propietaris del Delta van plantejar la possibilitat de construir un canal de regadiu. El [[Canal de la Infanta]] s’inaugurà el 1819. Partia de [[Molins de Rei]] i travessava el terme municipal de l’Hospitalet unos metres per sobre del camí a Cornellà, en els primers contraforts del Samontà. Poc després de creuar la Riera Blanca girava cap el mar. El canal va permetre, amb una densa xarxa de séquies, que la Marina de l’Hospitalet esdevingués terra de regadiu. Els cereals tradicionals deixaren part del seu espai a l’arròs, al blat de moro i finalment a les hortalisses, al voltant del 1900.
| |||