La Farga de Bebié: diferència entre les revisions

La colònia està ubicada a banda i banda del Ter, en un meandre molt pronunciat. Està composta per les dues fàbriques, les dependències de l'empresa, diversos blocs d'habitatges, dues torres dels amos (la ''torre vella'' i la ''torre nova''), una església, una pista esportiva i un baixador de tren. El nucli de la colònia és una gran fàbrica de naus, la ''fàbrica vella''. Les instal·lacions fabrils es van ampliar el 1917 amb la segona fàbrica de planta baixa i un pis, situada al marge esquerre del Ter. La ''fàbrica nova'' té una façana d'estil monumental que marca bé la separació entre ambdós nivells. Les portes i el finestral de la planta baixa són coronats per un fris que sosté grans finestrals d'arc de mig punt del pis superiors. El cos central destaca per la inscripció de l'empresa "Edmond Bebié S.A." i pel coronament a tall de frontó semicircular. Hi ha diversos blocs d'habitatges, amb un estat de conservació divers. Els habitatges dels '''Sunyers''', al nord, és un bloc en forma de U de planta baixa i tres pisos, amb un estil que recorda l'arquitectura rural suïssa. S'hi accedeix per una escalinata monumental i consta de vint-i-quatre habitatges repartits en planta bixa i tres pisos, a l'entorn d'un pati interior, amb galeries d'arc de mig punt als diferents nivells i una porxada a planta baixa. El conjunt, avui molt deteriorat, tenia safareigs i una pista de bàsquet. Els habitatges '''Tibidabo''', arran de la carretera N-II, són cinc blocs adossats de tres plantes amb coberta a dos vessants. Actualment estan abandonats i són els que es troben en pitjor estat de conservació. L'aspecte més destacat d'aquest conjunt és són les galeries, amb alternança de finestrals d'arc de mig punt. El '''Balcó del Ter''' és el bloc d'habitatges més modern. És un edifici allargassat de planta baixa i tres pisos, on se centrà principalment la vida de la colònia, ja que s'hi trobava el cinema, la residència de les noies, el cafè i la fonda. A més, també hi havia les botigues, arrenglerades sota el porxo de planta baixa que dóna al riu: queviures, lleteria, carnisseria, economat, etc. Dins el terme municipal de Montesquiu s'hi construí l'església, Conangle i el Solell. Els habitatges '''Conangle''', prop de la fàbrica nova, són dos blocs de cases unifamiliars adossades, amb coberta a quatre vents i un habitatge aïllat, que tenen porticons d'estil suís. El '''Solell''' (pronunciat ''solei'') és un carrer de blocs de planta baixa i pis, a prop de l'estació de ferrocarril.<ref name="ConsTerFarga">{{ref-web|url=http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/la-farga-de-bebie|consulta=23 maig 2015|títol=La Farga de Bebié|editor=Consorci del Ter}}</ref><ref name=ColTex>{{ref-llibre|cognom=Serra|nom=Rosa|títol=Colònies Tèxtils de Catalunya|lloc=Barcelona|editorial=Angle Editorial i Caixa de Manresa|any=2000|pagina=pàgs. 241-253|isbn=8488811594|coautors=Casals, Lluís (fotografies)}}</ref>

A l'antic molí de Rocafiguera, conegut també com el molí de la Farga Vella s'hi havia fabricat ferro fins al {{segle|XVIII}}. A principis del segle XIX la farga es va reconvertir en molí fariner. Era propietat de la família del mas Rocafiguera de Sora, els orígens de la qual remunten al segle XII. Al segle XVIII els Rocafiguera van adquirir rang de noblesa i des del segle XIX residien a Vic, i arrendaven el molí a diferents moliners de la zona, l'últim dels quals, abans de ser venut a Edmond Bebié fou Josep Tubau i Vilageliu.<ref name=ColTex />

La fàbrica va començar a funcionar el 1899, amb una producció considerable, que s'havia ampliat el 1910 fins a 13.312 fusos de fiar i retorçar cotó. El període de la Primera Guerra Mundia (1914-1918) va ser un moment de gran creixement, ja que com tot el sector tèxtil tenia molta demanda. Això va fer créixer la Farga de Bebié en producció i en habitatges. En acabar la guerra tenia 600 treballadors i s'havia convertit en una de les filatures més grans de Catalunya, amb 24.000 pues. Una mostra de la prosperitat de l'empresa és que disposava d'un taller de manyaneria i un de fusteria, i subvencionava una part de l'energia elèctrica que consumien els habitants de la colònia. A més, des de 1920, disposava d'estació de tren pròpia per a càrrega descàrrega. La importància que anava adquirint la Farga va fer que una colla de veïns plantegés seriosament la segregació del terme municipal de les Llosses i la formació d'un municipi propi, l'any 1927. La proposta va arribar al mateix governador civil de Girona, el qual no va atendre les peticions dels veïns.<ref name=ColTex />

La població que formà la colònia procedia, al principi de Montesquiu i dels petits nuclis rurals de la rodalia. De seguida s'hi van anar afegint habitants procedents d'altres zones de la comarca del Ripollès i d'Osona, i més endavant d'altres comarques de Catalunya, especialment del baix Ebre, de diferents regions de l'Estat espanyol, especialment de Múrcia. Durant la dècada dels 60 del segle XX sobretot de Galícia, d'on procedien moltes de les noies que l'empresa mateixa s'encarregava de contractar per quatre anys i els buscava acolliment a la residència de noies de les germanes magdalenes.<ref name=ColTex />