Hedy Lamarr: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -películes +pel·lícules
Cap resum de modificació
Línia 13:
'''Hedy Lamarr''' ([[Viena]], [[9 de novembre]] de [[1914]] – [[Altamonte Springs]], [[19 de gener]] de [[2000]]) nascuda '''Hedwig Eva Maria Kiesler''', va ser una [[actor|actriu]], [[Productor de cinema|productora]] i [[Història de la tecnologia|inventora]] estatunidenca.
 
Des de eldel seu debut en el cinema europeu el [[1930]], va treballar amb cineastes com [[King Vidor]], [[Jack Conway]], [[Victor Fleming]], [[Jacques Tourneur]], [[Marc Allégret]], [[Cecil B. DeMille]], [[Clarence Brown]], va col·laborar amb [[Josef von Sternberg]] i [[Douglas Sirk]]. Avui figura entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc com [[Greta Garbo]], [[Loretta Young]], [[Vivien Leigh]], [[Ava Gardner]] i te una estrella al [[passeig de la Fama de Hollywood]], la número 6.247.
 
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] i amb 27 anys va registrar, juntjuntament aamb [[George Antheil]], la patent d'un sistema secret de transmissions de radioràdio que permetia saltar entre 88 freqüències diferents per tal dea guiar per [[Ràdio-freqüència|radiofreqüència]] els [[Torpede|torpedes]] de les forces navals aliades, fent impossible la detecció per l'enemic de l'atac submarí. Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció el [[1942]]: Frequency Hopping Communication System - US patent 2,292,387- ''serial number'' 397412.<ref>[https://patents.google.com/patent/US2292387 Patent 2,292,387 signada per Hedy Kiesler Markey] (Hedy Lamarr)</ref>
 
La patent de Lamarr-Antheil va romandre classificada fins al [[1985]], quan la Comissió Federal de Comunicacions la va posar a disposició del públic. Actualment és utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits ([[Sistema de posicionament global|GPS]], [[GLONASS]]), els enllaços [[Criptografia|xifrats]] militars, les comunicacions de la [[Llançadora Espacial|llançadora espacial]] amb la [[Terra]] i per empreses que fabriquen des de [[Telèfon mòbil|telèfons mòbils]] fins a sistemes de [[Xarxa sense fil|xarxa sense fils]] (Wi-Fi).
Línia 21:
Des de principis dels anys 70, es va retirar del focus públic a [[Orlando (Florida)|Orlando]], on va viure completament aïllada del públic fins a la seva mort el 19 de gener del [[2000]]. Lamarr, ciutadana estatunidenca des de [[1953]], va ingressar a títol pòstum a la ''National Inventors Hall of Fame'' el 2014''.'' <ref>{{Ref-web|url=https://www.invent.org/inductees/hedy-lamarr|títol=2014 Inductee: Hedy Lamarr|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=The National Inventors Hall of Fame|data=2014}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.invent.org/blog/inventors/hedy-lamarr|títol=Inventors: Highlighting the Legacy of Hedy Lamarr|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=The National Inventors Hall of Fame|data=}}</ref>
== Biografia ==
Nascuda a Àustria el 9 de novembre de 1914, de mare hongaresa catòlica i pare jueu, pertany a la burgesia de [[Viena]]. Després de la seva estànciaestada a [[Suïssa]] per motius d'estudis, va assistir a la prestigiosa escola d'art dramàtic de [[Max Reinhardt]], anys desprèsdesprés debutaràdebutà a [[Berlín]] al ''Theater in Der Josefsdadt''.<ref name="Larousse 1">''Diccionari del cinema'' (2v) Jean-Loup Passek - Larousse, 1995. p. 1266. {{ISBN|2-03-7500}}</ref>
 
AlsEn els anys 30trenta, amb setze anys, es presenta als estudis ''Sascha-Filmindustrie AG'' de Viena per mediació de l'escenògraf [[Georg Jacoby]], que ha realitzat nombroses pel·lícules, entre les quals ''So sind die Männer'' (1922), la primera pel·lícula en què apareix [[Marlene Dietrich]]. La contracten per a dues pel·lícules i també com a guionista (1930-1931). El 1933, actuarà en ''Extáze'' una pel·lícula txeca de Gustav Machaty, presentada a la [[Biennal de Venècia]]. Esdevingué una celebritat internacional gràcies al primer [[Nuesa|nu integral]] i a fingir un [[orgasme]] en una pel·lícula destinada al circuit tradicional que figura en totes les antologies del [[cinema eròtic]].
 
El [[1934]], amb 19dinou anys, es va casar amb el seu primer marit, Fritz Mandl, director general de la fàbrica de cartutxos ''Hirtenberger Patronen-Fabrik,'' una de les empreses de defensa més grans del món. Tres anys desprèsdesprés es va escapar al nord de d'[[Europa]] vivint primer a [[París]] i després a [[Londres]]. En aquesta segona ciutat va conèixer a [[Louis B. Mayer]], magnat de l'estudi de [[Metro-Goldwyn-Mayer]] (MGM), que buscava talents a [[Europa]] per rodar pel·lícules a [[Hollywood]].
 
=== Carrera a Hollywood ===
Línia 32:
En la cimera de la seva glòria, entre [[1938]] i [[1949]], va a tenir companys d'actuació com [[James Stewart]], [[Charles Boyer]], [[Clark Gable]], [[Spencer Tracy]], [[Ray Milland]], [[John Garfield]]. Persones rellevants de l'època com [[John Fitzgerald Kennedy|John Kennedy]], [[Howard Hughes]], [[Errol Flynn]] i [[Marlon Brando]] la van conèixer. El 1945 interpreta l'última pel·lícula del seu contracte amb la MGM, la comèdia'' Her Highness and the Bellboy. ''L'any següent, l'estrella es llança a la producció independent amb ''The Strange Woman.''
 
El 1957, comparteix els crèdits de la seva última pel·lícula oficial, ''Dones davant el desig'' de Harry Keller, amb la soprano Jane Powell, Jan Esterlí i George Nader. El mateix any es retira de la vida pública i de la interpretació, fet que coincideix en el temps amb la mort de Louis B. Mayer, el seu mentor, juntjuntament aamb Jacoby.
 
Des de eldel seu debut en el cinema europeu el [[1930]], va treballar amb cineastes com [[King Vidor]], [[Jack Conway]], [[Victor Fleming]], [[Jacques Tourneur]], [[Marc Allégret]], [[Cecil B. DeMille]], [[Clarence Brown]]. També va interpretar heroïnes clàssiques, des d'[[Hèlena de Troia|Helena de Troia]] fins a [[Joana d'Arc]], en pel·lícules com ''The Strange Woman,'' ''[[Experiment perillós]]'', ''Samson and Delilah'', ''[[Dishonored Lady]]'', ''[[Lady of the Tropics]]'', ''Tondelayo.'' Actuarà en [[Melodrama|melodrames]], comèdies, ''[[Western|westerns]]'' i filmes d'espies entre d'altres.
 
Hedy Lamarr figura avui entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc i simbolitza l'encís de Hollywood amb companyes com a [[Louise Brooks]], [[Marlene Dietrich]], [[Greta Garbo]], [[Lana Turner]], [[Lauren Bacall]], [[Rita Hayworth]], [[Gene Tierney]], [[Ava Gardner]], [[Marilyn Monroe]], [[Elizabeth Taylor]]. Hi és al [[Passeig de la Fama de Hollywood]] amb l'estrella número 6.247.
 
=== ''Frequency Hopping'' ''Spread Spectrum (FHSS)'' ===
El 10 de Juny de [[1941]] va registrar amb el nom de Hedy Kiesler Markey, juntjuntament aamb [[George Antheil]], la patent d'un sistema de codificació secreta de transmissions de radio de màxima seguretat anomenada ''Spread Spectrum'' o [[espectre eixamplat per salt de freqüència]] proposat per tal de guiar per [[Ràdio-freqüència|radiofreqüència]] els [[Torpede|torpedes]] de les forces navals aliades. La patent detallava com fer variar de manera contínua, imprevisible i simultània, segons el mateix codi gravat sobre dues targetes perforades, les freqüències de l'emissor i del receptor. Mentre que es transmetia en diverses freqüències de ràdio i es canviabgencanviaven les freqüències diverses vegades per segon, els senyals de ràdio sonaven com a soroll aleatori a qualsevol que els interceptase. Però, quan l’emissor i el receptor del senyal saltessin simultàniament les freqüències, el missatge seria clar per tota tots dos. Aquest sistema permetia als bucs i als torpedes comunicar-se a través de múltiples freqüències de ràdio alhora i reduïa el risc de detecció, bloqueig i interferències per l'enemic.
 
Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció el l'11 d'agost de [[1942]]: '''Frequency Hopping Communication System - US patent 2,292,387- ''serial number'' 397412'''.<ref>{{Ref-web|url=https://www.invent.org/inductees/hedy-lamarr|títol=2014 Inductee: Hedy Lamarr|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=The National Inventors Hall of Fame|data=2014}}</ref>
 
Tanmateix, el [[1962]], va reaparèixer una versió actualitzada del seu disseny en l'àmbit de les comunicacions militars desenvolupada per part dels enginyers de sistemes de l'empresa ''Sylvania Electronics''<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20091227083822/www.rism.com/atribute.htm|títol=A Tribute to Hedy Lamarr. Sonoboy|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=Lloc web de Romuald Ireneus Scibor-Marchocki [arxivat]|data=1997}}</ref> i esel va fer servir per l'armada durant la [[crisi dels míssils de Cuba]], tres anys després de la caducitat de la patent el [[1959]]. Aquesta va romandre classificada per a ús militar fins al [[1985]], quan la Comissió Federal de Comunicacions la va posar a disposició del públic. Aleshores, era el naixent de la indústria de [[Telefonia mòbil|telefonia mòbi]]<nowiki/>l i aquesta per a millorar les seves comunicacions va fer servir aquesta tecnologia. De fet avui en dia s'ha adoptat el ''Code Division Multiple Access'' (CDMA), una evolució del FHSS, com a estàndard de la indústria en la majoria dels [[Telèfon mòbil|telèfons mòbils]].
 
Actualment aquesta tecnologia és utilitzada per a sistemes de comunicació en [[Xarxa sense fil|xarxa sense fils]] (Wi-Fi), els sistemes militars de comunicacions xifrades per satèl·lit ([[Sistema de posicionament global|GPS]], [[GLONASS]]) de MILSATCOM fins entre altres a les comunicacions de la [[Llançadora Espacial|llançadora espacial]] amb la [[Terra]].
Línia 49:
=== Guardons i reconeixements rebuts ===
 
* El 12 de març de [[1997]] a [[San Francisco]], l'[[Electronic Frontier Foundation]] li va atorgar a Hedy Lamarr i a George Antheil, a títol póstimopòstum, el prestigiós '''''EFF Pioneer Award''''' pel seu desenvolupament incansable d’una tecnologia que s’ha convertit en un component clau dels sistemes de dades sense fils.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20081129001731/https://w2.eff.org/awards/pioneer/1997.php|títol=Movie Legend Hedy Lamarr to be Given Special Award at EFF's Sixth Annual Pioneer Awards|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=EFF|data=11/3/1997 [arxivat]}}</ref>
*El mateix any va rebre una distinció honorífica concedida pel projecte '''Milstar.''' A la cerimònia, va assistir en representació seva un dels seus fills, Anthony Loder.
 
* El 31 de d'agost de 1997 li van atorgar en [[Pasadena (Califòrnia)|Pasadena]] el premi '''''Bulbie Gnass Spirit of Achievement''','' serà la primera dona inventora amb l'<nowiki/>''O''<nowiki/>''Oscarscar'' ''dels invents''.<ref>{{Ref-web|url=http://inventionconvention.com/americasinventor/dec97issue/section2.html|títol=1940's Film Goddess Hedy Lamarr Responsible For Pioneering Spread Spectrum [America's Inventor]|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=The National Congress of Inventor Organizations (NCIO)|data=Decembre 1997}}</ref>
*El 16 de d'octubre de [[1998]] Hedy va rebre a Viena al <nowiki/> [[Palau Esterházy|Palau Esterhazy]] d’[[Eisenstadt]], la '''medalla Viktor Kaplan''', atorgada per l'Associació A<nowiki/>Austríacaustríaca d'Inventors i Titulars de patents (vegeu també pte980906009)<ref>{{Ref-web|url=https://www.pressetext.com/news/19981013009|títol=Viktor Kaplan-Medaille für Hedy Lamarr|consulta=Maig 2020|llengua=alemany|editor=Publicació Pressetext|data=1998}}</ref>
*En l'estiu de 1999, el [[Kunsthalle]] de Viena va org<nowiki/>anitzar un projecte multimèdia, que incloïa una retrospectiva de la seva carrera ci<nowiki/>nematogràfica, en homenatge a una de les actrius i inventores més singulars que ha conegut el segle XX.
 
* Dos anys abans de la seva mort el 2020, l'empresa tecnològica canadenca '''Wi-LAN''' va adquirir el 49 per cent de la patent de Lamarr, tot i que feia temps que la seva propietat intel·lectual formava part del domini públic.<ref>{{Ref-web|url=https://www.theglobeandmail.com/report-on-business/wi-lan-caught-between-a-rock-and-a-hard-place/article1194297/|títol=WiLAN's 759 Patent validated in U.S.|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=Reuters|data=2010}}</ref> Lamarr mai no es va beneficiar econòmicament de la indústria multimilionària que va llançar la seva idea, malgrat el reconeixement públic dels Estats Units de la seva patent i la seva contribució a la tecnologia.
*Guardonat amb el premi austríac '''Hedy Lamarr''', que des del 2006 reconeix els èxits de les dones en el camp de la tecnologia de les comunicacions, .
*El 2014 es rebateja a [[Innsbruck]] un telescopi de comunicació quàntica situat al terrat de l'[[Institut d’Optica Quàntica i Informació Quàntica|Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica]] (IQOQI) de l'[[Acadèmia de Ciències austríaca]] com '''''Hedy Lamarr Quantum Communication Telescope.'''''<ref>{{Ref-web|url=https://austria-forum.org/af/Wissenssammlungen/Essays/Naturwissenschaften/Teleskop_für_Hedy_Lamarr|títol=Un telescopi per a Hedy Lamarr|consulta=Maig 2020|llengua=alemany|editor=Austria Forum|data=Desembre 2014}}</ref> Aquesta és una de les quatre estacions terrestres europees que posaran a prova la comunicació quàntica amb fotons individuals amb satèl·lits com a part del projecte de recerca austríaco-xinès QUESS (Quantum Experiments on Space Scale)<ref>{{Ref-web|url=https://medienportal.univie.ac.at/presse/aktuelle-pressemeldungen/detailansicht/artikel/erster-quantensatellit-erfolgreich-gestartet/|títol=First quantum satellite successfully launched|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=Institute for Quantum Optics and Quantum Information
Austrian Academy of Sciences|data=2016}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.eenewseurope.com/news/austrian-researchers-make-worlds-first-quantum-encrypted-video-call|títol=Austrian researchers make world's first quantum encrypted video call|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=Nick Flaherty|data=Octubre 2017}}</ref>
*El 2014, a títol pòstum, Lamarr va ingresar a la '''''National Inventors Hall of Fame'''.'' <ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.invent.org/blog/inventors/hedy-lamarr|títol=Inventors: Highlighting the Legacy of Hedy Lamarr|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=The National Inventors Hall of Fame|data=}}</ref>