Hedy Lamarr: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -películes +pel·lícules |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13:
'''Hedy Lamarr''' ([[Viena]], [[9 de novembre]] de [[1914]] – [[Altamonte Springs]], [[19 de gener]] de [[2000]]) nascuda '''Hedwig Eva Maria Kiesler''', va ser una [[actor|actriu]], [[Productor de cinema|productora]] i [[Història de la tecnologia|inventora]] estatunidenca.
Des
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] i amb 27 anys va registrar,
La patent de Lamarr-Antheil va romandre classificada fins al [[1985]], quan la Comissió Federal de Comunicacions la va posar a disposició del públic. Actualment és utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits ([[Sistema de posicionament global|GPS]], [[GLONASS]]), els enllaços [[Criptografia|xifrats]] militars, les comunicacions de la [[Llançadora Espacial|llançadora espacial]] amb la [[Terra]] i per empreses que fabriquen des de [[Telèfon mòbil|telèfons mòbils]] fins a sistemes de [[Xarxa sense fil|xarxa sense fils]] (Wi-Fi).
Línia 21:
Des de principis dels anys 70, es va retirar del focus públic a [[Orlando (Florida)|Orlando]], on va viure completament aïllada del públic fins a la seva mort el 19 de gener del [[2000]]. Lamarr, ciutadana estatunidenca des de [[1953]], va ingressar a títol pòstum a la ''National Inventors Hall of Fame'' el 2014''.'' <ref>{{Ref-web|url=https://www.invent.org/inductees/hedy-lamarr|títol=2014 Inductee: Hedy Lamarr|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=The National Inventors Hall of Fame|data=2014}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.invent.org/blog/inventors/hedy-lamarr|títol=Inventors: Highlighting the Legacy of Hedy Lamarr|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=The National Inventors Hall of Fame|data=}}</ref>
== Biografia ==
Nascuda a Àustria el 9 de novembre de 1914, de mare hongaresa catòlica i pare jueu, pertany a la burgesia de [[Viena]]. Després de la seva
El [[1934]], amb
=== Carrera a Hollywood ===
Línia 32:
En la cimera de la seva glòria, entre [[1938]] i [[1949]], va a tenir companys d'actuació com [[James Stewart]], [[Charles Boyer]], [[Clark Gable]], [[Spencer Tracy]], [[Ray Milland]], [[John Garfield]]. Persones rellevants de l'època com [[John Fitzgerald Kennedy|John Kennedy]], [[Howard Hughes]], [[Errol Flynn]] i [[Marlon Brando]] la van conèixer. El 1945 interpreta l'última pel·lícula del seu contracte amb la MGM, la comèdia'' Her Highness and the Bellboy. ''L'any següent, l'estrella es llança a la producció independent amb ''The Strange Woman.''
El 1957, comparteix els crèdits de la seva última pel·lícula oficial, ''Dones davant el desig'' de Harry Keller, amb la soprano Jane Powell, Jan Esterlí i George Nader. El mateix any es retira de la vida pública i de la interpretació, fet que coincideix en el temps amb la mort de Louis B. Mayer, el seu mentor,
Des
Hedy Lamarr figura avui entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc i simbolitza l'encís de Hollywood amb companyes com a [[Louise Brooks]], [[Marlene Dietrich]], [[Greta Garbo]], [[Lana Turner]], [[Lauren Bacall]], [[Rita Hayworth]], [[Gene Tierney]], [[Ava Gardner]], [[Marilyn Monroe]], [[Elizabeth Taylor]]. Hi és al [[Passeig de la Fama de Hollywood]] amb l'estrella número 6.247.
=== ''Frequency Hopping'' ''Spread Spectrum (FHSS)'' ===
El 10 de Juny de [[1941]] va registrar amb el nom de Hedy Kiesler Markey,
Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció
Tanmateix, el [[1962]], va reaparèixer una versió actualitzada del seu disseny en l'àmbit de les comunicacions militars desenvolupada per part dels enginyers de sistemes de l'empresa ''Sylvania Electronics''<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20091227083822/www.rism.com/atribute.htm|títol=A Tribute to Hedy Lamarr. Sonoboy|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=Lloc web de Romuald Ireneus Scibor-Marchocki [arxivat]|data=1997}}</ref> i
Actualment aquesta tecnologia és utilitzada per a sistemes de comunicació en [[Xarxa sense fil|xarxa sense fils]] (Wi-Fi), els sistemes militars de comunicacions xifrades per satèl·lit ([[Sistema de posicionament global|GPS]], [[GLONASS]]) de MILSATCOM fins entre altres a les comunicacions de la [[Llançadora Espacial|llançadora espacial]] amb la [[Terra]].
Línia 49:
=== Guardons i reconeixements rebuts ===
* El 12 de març de [[1997]] a [[San Francisco]], l'[[Electronic Frontier Foundation]] li va atorgar a Hedy Lamarr i a George Antheil, a títol
*El mateix any va rebre una distinció honorífica concedida pel projecte '''Milstar.''' A la cerimònia, va assistir en representació seva un dels seus fills, Anthony Loder.
* El 31
*El 16
*En l'estiu de 1999, el [[Kunsthalle]] de Viena va org<nowiki/>anitzar un projecte multimèdia, que incloïa una retrospectiva de la seva carrera ci<nowiki/>nematogràfica, en homenatge a una de les actrius i inventores més singulars que ha conegut el segle XX.
* Dos anys abans de la seva mort el 2020, l'empresa tecnològica canadenca '''Wi-LAN''' va adquirir el 49 per cent de la patent de Lamarr, tot i que feia temps que la seva propietat intel·lectual formava part del domini públic.<ref>{{Ref-web|url=https://www.theglobeandmail.com/report-on-business/wi-lan-caught-between-a-rock-and-a-hard-place/article1194297/|títol=WiLAN's 759 Patent validated in U.S.|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=Reuters|data=2010}}</ref> Lamarr mai no es va beneficiar econòmicament de la indústria multimilionària que va llançar la seva idea, malgrat el reconeixement públic dels Estats Units de la seva patent i la seva contribució a la tecnologia.
*Guardonat amb el premi austríac '''Hedy Lamarr''', que des del 2006 reconeix els èxits de les dones en el camp de la tecnologia de les comunicacions
*El 2014 es rebateja a [[Innsbruck]] un telescopi de comunicació quàntica situat al terrat de l'[[Institut d’Optica Quàntica i Informació Quàntica|Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica]] (IQOQI) de l'[[Acadèmia de Ciències austríaca]] com '''''Hedy Lamarr Quantum Communication Telescope.'''''<ref>{{Ref-web|url=https://austria-forum.org/af/Wissenssammlungen/Essays/Naturwissenschaften/Teleskop_für_Hedy_Lamarr|títol=Un telescopi per a Hedy Lamarr|consulta=Maig 2020|llengua=alemany|editor=Austria Forum|data=Desembre 2014}}</ref> Aquesta és una de les quatre estacions terrestres europees que posaran a prova la comunicació quàntica amb fotons individuals amb satèl·lits com a part del projecte de recerca austríaco-xinès QUESS (Quantum Experiments on Space Scale)<ref>{{Ref-web|url=https://medienportal.univie.ac.at/presse/aktuelle-pressemeldungen/detailansicht/artikel/erster-quantensatellit-erfolgreich-gestartet/|títol=First quantum satellite successfully launched|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=Institute for Quantum Optics and Quantum Information
Austrian Academy of Sciences|data=2016}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.eenewseurope.com/news/austrian-researchers-make-worlds-first-quantum-encrypted-video-call|títol=Austrian researchers make world's first quantum encrypted video call|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=Nick Flaherty|data=Octubre 2017}}</ref>
*El 2014, a títol pòstum, Lamarr va ingresar a la '''''National Inventors Hall of Fame'''.'' <ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.invent.org/blog/inventors/hedy-lamarr|títol=Inventors: Highlighting the Legacy of Hedy Lamarr|consulta=Maig 2020|llengua=anglès|editor=The National Inventors Hall of Fame|data=}}</ref>
|