Diferència entre revisions de la pàgina «Eduard Toldrà i Soler»

m
cap resum d'edició
m (neteja i estandardització de codi)
m
Si els primers anys Toldrà excel·lia com a violinista i amb el Quartet Renaixement viatjava per Europa, la [[Primera Guerra Mundial]] es va encarregar de limitar la seva carrera en el millor moment. L'inici de la guerra truncarà els viatges i farà retornar Toldrà i els seus companys a Barcelona.<ref name="Koonzt" /> La fèrtil inspiració de Toldrà es va manifestar en la postguerra europea de 1914-1918. D'aquella època són els seus guardonats ''Sonets per a violí i piano'', les seves composicions ''Empúries'', ''Danses de Vilanova'', ''La maledicció del comte Arnau'', ''L'estudiant de Vic'', ''Quartet en do menor'', ''Suite per a orquestra'' i una quantitat considerable de [[sardanes]] de concert i de dansa. D'aquell període de fecunditat són també diverses obres memorables, com ''Romanç de santa Llúcia'', ''Canticel'', ''Cançó incerta'', ''La rosa als llavis'', cançons amb versos de [[Josep Maria de Sagarra]] (com ''Vinyes verdes vora el mar'' o ''Cançó de vela'') i amb versos de [[Tomàs Garcés]] (com ''L'ombra del lledoner'' o ''Cançó de l'oblit''), totes elles impregnades d'un lirisme personal incomparable.<ref name="Mallofré" /> Quan Sagarra, Garcés o Carner publicaven un llibre, amb qui Toldrà hi tenia una enorme amistat personal, li enviaven un exemplar perquè en fes cançons. Amb Garcés l'amistat era tanta que en va ser padrí de casament. En qualsevol cas, amb ''La Rosa als Llavis'' (1936), sèrie de sis cançons per a veu i orquestra i que obtindrà el premi "Isaac Albéniz" atorgat per la Generalitat de Catalunya, Toldrà s'erigeix com el creador del ''[[lied]]'' català, amb una obra d'una gran sensibilitat i que ha estat difosa arreu del món, entre d'altres, per [[Victòria dels Àngels]].<ref name="Koonzt" />
 
El 1922 estrenà al Palau una altra obra cabdal de la seva producció, els ''[[Sis sonets|Sis Sonets]]'', per a violí i piano. Aquesta obra, guanyadora del premi Patxot i Llagustera i que neix inspirada en sonets de Carner, Catasús, Alcover, Morera, Navarro i Guasch, destacà també pel seu lirisme i contenció, i pel tractament d'igual a igual que atorga als dos instruments.<ref name="Koonzt" />
[[Fitxer:Compositors Independents de Catalunya.jpg|miniatura|esquerra|El Grup dels Vuit o [[Compositors Independents de Catalunya]]. D'esquerra a dreta: [[Robert Gerhard]], [[Agustí Grau]], [[Joan Gibert Camins]], Eduard Toldrà, [[Manuel Blancafort]], [[Baltasar Samper]] i [[Ricard Lamote de Grignon]]. Hi falta [[Frederic Mompou]]. (1931)]]
Però encara trobà temps per fer classes de música, compondre diverses obres, continuar fent actuacions de músic de cafè i dirigir ([[1916]]) l'Agrupació d'Instruments de Vent de l'Associació d'Amics de la Música. Ingressà com a professor auxiliar de violí a l'Escola Municipal de Música el [[1923]] (hi continuà quan es convertí en [[Conservatori Municipal de Música de Barcelona|Conservatori Superior]], i fins a la seva mort). L'any 1924 fundà l'Orquestra d'Estudis Simfònics (1924-[[1934]]), formada per instrumentistes no professionals. [[Pau Casals]] el convidà a dirigir la seva orquestra diverses vegades, primer en l'estrena d'obres d'en Toldrà (''Suite en Mi'' el 1921, ''Empúries'', el [[1926]], la versió simfònica de ''La maledicció del Comte Arnau'' el [[1930]]) i el [[1932]] en l'estrena de ''[[La vida breve]]'' de [[Manuel de Falla|Falla]], amb presència de l'autor.
* 1914 ''Quartet en do menor'', per a quartet de corda
* 1920 ''[[Vistes al mar (Eduard Toldrà)|Vistes al mar]]'', per a quartet de corda, posteriorment adaptat a orquestra de cambra
* 1921 ''[[Sis sonets]]'', per a violí i piano. Un d'ells, ''Ave Maria'', adaptat també per a orquestra
* 1931 ''Les danses de Vilanova'', per a quartet de corda, piano i contrabaix, adaptació de la seva glossa del 1921
 
8.765

modificacions