Vall d'Aran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina enllaços superflus a articles d'anys |
Cap resum de modificació |
||
Línia 39:
El [[1595]], les [[constitucions catalanes]] hi foren declarades com a dret supletori (cosa que fou refermada per [[Ferran VI d'Espanya]] el [[1755]]), mentre que el [[1605]] [[Felip III d'Espanya]] augmentà els privilegis.
Arran dels successos esdevinguts el [[7 de juny]] de [[1640]] a Barcelona, origen de la [[guerra dels Segadors]], i de la decisió del Principat de Catalunya d'acceptar la sobirania de [[Lluís XIII de França]], el governador de la Vall, [[Lluís de Toralla]], desobeí l'ordre rebuda de la Generalitat de Catalunya al març del 1643 d'acceptar l'obediència del rei francès. Els Toralla eren emparentats amb els Montgai de Lleida. Un d'ells, J. Baptista de Montgai i de Toralla, paer en cap i gran partidari de Felip IV de Castella, era el cap visible de l'oposició al partit afrancesat de la ciutat. El capità Toralla, el 2 d'abril de 1643, lliurà [[Es Bòrdes|Castell-lleó]] i altres llocs a un exèrcit de Felip IV comandat per Martí Desllor, fet que va provocar l'entrada d'un exèrcit compost d'unitats catalanes i franceses a les ordres de Josep de Margarit, governador general de Catalunya. Aquest assetjà Viella, on s'havien atrinxerat les tropes castellanes compostes de 100 dragons valons i italians, 200 aragonesos i 100 miquelets aranesos. La vila fou ocupada,
En esclatar la [[guerra de successió espanyola]], la Vall d'Aran prengué partit per l'arxiduc Carles d'Àustria. Entre els aranesos combatents, partidaris de Carles III, es destacaren en la lluita contra l'exèrcit castellà o borbònic els capitans Josep Portolà, Francesc Puig del Poal, Josep Puig i Jaume Móra, tant en la defensa de Castell-lleó com en l'acció contra l'intent francès d'entrar a la Vall l'any 1707. Es distingiren també en l'heroic [[setge de Benasc]], assetjat per les tropes franco-castellanes, a les quals ocasionaren un gran revés, fent-los més de 1.400 baixes. Fins al 1711 els aranesos lluitaren al port de la Picada, amb avantatge, i al portilló de Bossost, contra les forces del general Rossel. Aquest mateix any fou ocupada la Vall pel marquès d'Arpajon, el qual s'apoderà de Castell-lleó i es llançà contra Salardú. Els seus veïns hagueren de recobrar llurs vides i heretats a preu de rescat. Els vasos sagrats de l'església foren duts a Castell-lleó, i no foren retornats fins a haver cobrat el marquès la darrera part del rescat convingut. A més, exigí una contribució extraordinària de 20 000 [[dobló|doblons]] a les comunitats municipals araneses, que augmentà encara més el seu successor Duvil, tinent de Felip V.
| |||