Charles de Bonchamps: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} {{persona}} {{IniciBio}} fou un soldat francès, fill de Charles Louis Artus, marquès de Bonchamps. Va ser comandant dels exèrcits de la Vendé...».
 
Cap resum de modificació
Línia 10:
General prudent i hàbil, de vegades va derrotar les tropes republicanes; però els seus companys l'acusen sovint d'indecisió i tebiesa. Va ser escollit el 1793 junt amb [[Maurice D'Elbée]] com a general de l'exèrcit catòlic i reial de la Vendée. Primer va obtenir cert èxit a Anjou, i va contribuir a la captura de Bressuire i Thouars, però va fallar davant Nantes.
 
El [[17 de setembre]] de 1793]], l'Exèrcit Catòlic i Reial, comandat per [[François de Charette|Charette]] i Bonchamps, es dirigí per ordre de batalla a la vora de la carretera principal de Tiffauges a Cholet, enfront de Torfou, fou atacat pels republicans sota les ordres de [[Jean-Baptiste Kléber|Kléber]]. L'atac és tan impetuós que els vilatans i l'alçada són evacuats gairebé immediatament i ocupats per Kléber; però el retrocés dels ''vendeans'' no és un vol; s'alça darrere de tanques i sèquies. La batalla comença de nou, i Kléber tenint l'avantatge de la posició, carrega sobre els ''vendeneans'' amb la baioneta per foragitar-los; però els fugitius, en lloc de tirar-se enrere, corrien per l'esquerra dels republicans per agafar-los al seu flanc i desviar-los. Aquesta maniobra requereix la retirada de Kléber després de cinc hores d'una cruenta lluita en què les dues parts mostren el mateix coratge i la gran determinació. Els soldats pertanyents a la columna de Mayençaise són tallats en lloc de renunciar a les armes. Aquesta columna deu sobretot la seva salvació a l'heroica resolució de Chevardin, cap del batalló de caçadors de Saône-i-Loire.
 
Kléber, ja greument ferit i sentint-se cada cop més pressionat pels ''vendeans'', arriba al pont de Boussay, allà hi posa dos trossos de canó. I li va dir a Chevardin: {{Cita|<<''Vas a quedar-te aquí i defensarà aquest passatge. Seràs assassinat, però salvaràs els teus camarades. Chevardin respon: Sí, general. Lluita i mor al lloc que se li assigna, però el pas no és forçat.''>>}} Després d'aquest fracàs, el general en cap [[Jean-Baptiste-Camille de Canclaux|Canclaux]] ordena que el general Beysser es dirigeixi a Boussay. Charette i Bonchamps decideixen atacar-lo. Es reuneixen a Montaigu i allà, arran d'una baralla on el general republicà, atropellat per un ''biscaïà'', mort en uns moments, la seva columna es posa en ple desordre i fuig, perseguida ràpidament cap a [[Aigrefeuille-sur-Maine|Aigrefeuille]].
 
Des de Montaigu, Charette camina cap a Saint-Fulgent, on derrota de nou als republicans, agafa 22 canons, els seus equipatges i nombroses municions. El [[22 de setembre]] de 1793, Bonchamps i d'Elbée ataquen el general Canclaux a prop de Clisson. Bonchamps ja s'ha fet amb els vagons, les ambulàncies i part de l'artilleria republicana; però Charette no arriba a la reunió i els ''vendeans'' són derrotats al seu torn.
 
El [[30 de setembre]] de 1793, Kléber, posat a les ordres de Canclaux, va reunir dues lligues de Montaigu, els avançats de Bonchamps i d'Elbée. Aquests generals estan acampats per aquest costat amb 40.000 homes i una gran quantitat d'artilleria. Kléber dóna el senyal per a l'atac. "''No tenim canons, diuen alguns oficials. Les respostes generals Bé! tornem a portar aquí els que hem perdut a Torfou''". Després d'una ferotge lluita de dues hores, els ''vendeans'', pertorbats per la impetuositat d'una càrrega de baioneta, van ser desordenats.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
<ref name="Usiglio">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1516 (IBSN 84-7291-226-4)</ref>