Treball (física): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Millorar definició |
Història |
||
Línia 15:
Segons Jammer<ref>{{ref-llibre|cognom= Jammer |nom= Max |títol= Concepts of Force |editorial= Dover Publications, Inc. |any= 1957 | isbn = 0-486-40689-X |pàgina=167; footnote 14 |url=https://books.google.com/?id=CZtEBcmOe6gC&printsec=frontcover#PPA167,M1 }}</ref> el terme ''treball'' fou emprat per primer cop l'any 1826 pel matemàtic francès [[Gaspard-Gustave Coriolis]],<ref>Coriolis, Gustave. (1829). ''Calculation of the Effect of Machines, or Considerations on the Use of Engines and their Evaluation'' (''Du Calcul de l'effet des Machines, ou Considérations sur l'emploi des Moteurs et sur Leur Evaluation''). Paris: Carilian-Goeury, Libraire.</ref> que el definí com al "pes ''aixecat'' al llarg d'una alçada", basant-se en l'ús dels [[motor de vapor|motors de vapor]] primerencs per treure galledes d'aigua plenes en mines inundades. Segons Dugas fou [[Salomon de Caus]] qui emprà el terme ''treball'' per primer cop tal com s'utilitza actualment en [[mecànica]].<ref>R. Dugas: *A History of Mechanics* (Éditions du Griffon, 1955) https://archive.org/details/historyofmachani000518mbp</ref>
== Història ==
El concepte de treball mecànic aparegué implícitament a finals del segle XVII en la resolució de problemes tècnics de [[mecànica]] (Com hom pot mesurar el treball de varis homes? Com hom pot comparar-lo amb el treball d'un cavall?), i fou incorporat a la dinàmica pels matemàtics suïssos [[Leonhard Euler]] (1707-1783) i [[Daniel Bernoulli]] (1700-1782). La relació formal:
<math display="block">2 \int_{1}^{2} F ds = mv_1^2 - mv_2^2</math>fou obtinguda a partir de la [[segona llei de Newton]] pel francès [[Pierre Varignon]] (1654-1722) el 1703.<ref name=":0">{{Ref-llibre|edició=First edition|títol=The Oxford handbook of the history of physics|url=https://www.worldcat.org/oclc/832313672|lloc=Oxford, United Kingdom|isbn=0-19-969625-X|cognom=Caparrini|nom=S.|llengua=en|data=2013|editorial=OUP Oxford|pàgines=365|capítol=Mechanics in the Eighteenth Century|cognom2=Fraser|nom2=C.|editor=Jed Z. Buchwald, Robert Fox}}</ref>
Durant les primeres dècades del segle XVIII la conservació del producte <math>mv^2</math>, introduït per l'alemany [[Gottfried Wilhelm Leibniz|Gottfried W. Leibniz]] (1646-1716) i que anomenà ''vis viva'' (força viva), fou discutida en els textos de mecànica, tant teòrics com pràctics. Tanmateix, si bé en els llibres de mecànica abstracta es tractava només d’un corol·lari de les lleis bàsiques, en els textos sobre mecànica aplicada s’utilitzava com a principi bàsic. Ambdós sistemes aparegueren junts el 1833 a la segona edició del ''Treatise of Mechanics'' del francès [[Siméon Denis Poisson|Siméon D. Poisson]] (1781-1840). Per altra banda els autors anglesos contemporanis empraven el terme "energia" per indicar la intensitat d'una força, i en els llibres de mecànica els termes vis viva i energia cinètica s'empraven indistintament fins a l'arribada del segle XX. És significatiu com a reconeixement explícit de la prioritat conceptual del treball en les equacions de la mecànica la pràctica francesa d'expressar la ''vis viva'' amb un factor 1/2, ja aparegut en un text de Bernoulli del 1741, i emprat especialment en càlculs d'enginyeria per [[Gaspard Gustave de Coriolis|Gaspard G. de Coriolis]] (1792-1843) i [[Jean Victor Poncelet|Jean V. Poncelet]] (1788-1867) entre 1819-1839, el primer anomenant-lo ''quantitat de treball'' i el segon ''treball mecànic'':
[[Fitxer:Bernoulli-vis-viva-with-0.5-multiplier-1736 (1741).gif|esquerra|miniatura|330x330px|El factor 1/2 escrit per Bernoulli el 1741]]
<math display="block"> \int_{1}^{2} F ds = \frac{1}{2} mv_1^2 - \frac{1}{2} mv_2^2</math>
No obstant això, no cal descartar qüestions tipogràfiques per damunt qüestions científiques.<ref name=":0" />
==Desenvolupament matemàtic==
| |||