|
[[Teatre oest de la Guerra de la Revolució Americana]] / [[:en:Western theater of the American Revolutionary War]] (27.4)
El '''Teatre oest de la Guerra de la Revolució Americana''' (1775-1783) va ser la zona de conflicte a l'oest de les muntanyes de l'Appalaqui, la regió que es va convertir en el territori nord-oest dels Estats Units, així com els estats de Kentucky, Tennessee i Missouri. La guerra de l'Oest es va combatre principalment entre els indis americans amb els seus aliats britànics a Detroit i els colons nord-americans al sud i a l'est del riu Ohio.
The '''Western theater of the [[American Revolutionary War]]''' (1775–1783) was the area of conflict west of the [[Appalachian Mountains]], the region which became the [[Northwest Territory]] of the United States as well as the states of [[Kentucky]], [[Tennessee]], and [[Missouri]]. The western war was fought primarily between [[North American Indians|American Indians]] with their [[Kingdom of Great Britain|British]] allies in Detroit, and American settlers south and east of the [[Ohio River]].
==Antecedents==
Quan va començar la Guerra Revolucionària dels Estats Units el 1775, el riu Ohio va marcar una frontera tènue entre les colònies americanes i els indis americans del país d'Ohio. Aquesta frontera va tenir els seus orígens en la Proclamació de 1763, que va prohibir als colons britànics establir-se a l'oest de les muntanyes Apalaques. La Corona Britànica havia emès la Proclamació després de la Guerra del Francès i de l’Índia (1754-1763) per tal d’evitar els conflictes entre indis i colons al vast territori recentment adquirit de França. Els colons i els especuladors de terres de Gran Bretanya i Amèrica es van oposar a aquesta restricció, per la qual cosa els oficials britànics van negociar dos tractats amb els indis americans el 1768, el Tractat de Fort Stanwix i el Tractat del Treball dur, que van obrir terres per a l'assentament al sud de l'Ohio. Riu. A partir de llavors, les tensions entre els oficials britànics i els colons sobre la política terrestre occidental van disminuir.<ref>Rice, "The Ohio Valley in the American Revolution", in Thomas H. Smith, ed. ''Ohio in the American Revolution'', 5.</ref>
-When the American Revolutionary War began in 1775, the [[Ohio River]] marked a tenuous border between the American colonies and the American Indians of the Ohio Country. This border had its origins in the [[Proclamation of 1763]], which forbade British colonists from settling west of the [[Appalachian Mountains]]. The British Crown had issued the Proclamation after the [[French and Indian War]] (1754–1763) in order to prevent conflict between Indians and colonists in the vast territory newly acquired from France. Settlers and land speculators in Britain and America objected to this restriction, however, and so British officials negotiated two treaties with American Indians in 1768—the [[Treaty of Fort Stanwix]] and the [[Treaty of Hard Labour]]—which opened up land for settlement south of the Ohio River. Thereafter, tensions between British officials and colonists over western land policy diminished.
La majoria dels indis que realment vivien i caçaven a la vall d'Ohio — Shawnees, Mingos, Delawares i Wyandots— no havien estat consultats als tractats de 1768. Enfadats amb els iroquesos per vendre les seves terres als britànics, Shawnees va començar a organitzar una confederació d'Índies occidentals amb la intenció d'impedir la pèrdua de les seves terres.<ref>Dowd, ''Spirited Resistance'', 42–43.</ref> Els oficials britànics i iroquesos van treballar per aïllar diplomàticament els Shawnees d'altres nacions índies, i així quan va esclatar la Guerra de Dunmore el 1774, Shawnees va enfrontar la milícia de Virgínia amb pocs aliats. Després de la victòria de Virgínia a la guerra, els Shawnees van ser obligats a acceptar la frontera del riu Ohio. Els líders de Shawnee i Mingo que no estaven d'acord amb aquests termes van renovar la lluita poc després que la Guerra Revolucionària dels Estats Units començés el 1775.
-Most of the Indians who actually lived and hunted in the Ohio Valley—[[Shawnee]]s, [[Mingo]]s, [[Lenape|Delawares]], and [[Wyandot people|Wyandot]]s—had not been consulted in the 1768 treaties. Angry with the [[Iroquois]] for selling their lands to the British, Shawnees began to organize a confederacy of western Indians with the intention of preventing the loss of their lands. British and Iroquois officials worked to diplomatically isolate the Shawnees from other Indian nations, however, and so when [[Dunmore's War]] broke out in 1774, Shawnees faced the Virginia militia with few allies. After Virginia's victory in the war, the Shawnees were compelled to accept the Ohio River boundary. Shawnee and Mingo leaders who did not agree with these terms renewed the struggle soon after the American Revolutionary War began in 1775.
==Del 1775 al 1776 - Neutralitat i petites escaramusses==
Inicialment, tant el Congrés britànic com el continental pretenien mantenir els indis nord-americans fora de la guerra. A Fort Pitt a l'octubre de 1775, els líders nord-americans i indis van reafirmar la frontera establerta per la guerra de Dunmore l'any anterior. Sense el suport britànic, líders indis com el cap dels peixos negres (Shawnee) i Plugy (Mingo) van atacar al Kentucky amb l'esperança de fer fora els pobladors. El governador Patrick Henry de Virgínia va voler prendre represàlies atacant la ciutat de Pluggy al País d'Ohio, però va cancel·lar l'expedició per por que la milícia no fos capaç de distingir entre indis neutres i hostils, i així fer enemics de Delawares i Shawnees neutres. No obstant això, Shawnees i Delawares es van dividir cada cop més sobre si participaven o no en la guerra. Mentre que líders com White Eyes (Delaware) i Cornstalk (Shawnee) van instar a la neutralitat, Buckongahelas (Delaware) i Blue Jacket (Shawnee) van decidir lluitar contra els nord-americans.
-Initially, both the British and the [[Continental Congress]] sought to keep western American Indians out of the war. At Fort Pitt in October 1775, American and Indian leaders reaffirmed the boundary established by Dunmore's War the previous year. Without British support, Indian leaders such as [[Chief Blackfish]] (Shawnee) and [[Pluggy]] (Mingo) raided into Kentucky, hoping to drive the settlers out. Governor [[Patrick Henry]] of Virginia wanted to retaliate by [[Pluggy's Town raid|attacking Pluggy's Town]] in the Ohio Country, but he canceled the expedition for fear that the militia would be unable to distinguish between neutral and hostile Indians, and thus make enemies of the neutral Delawares and Shawnees. Nevertheless, Shawnees and Delawares became increasingly divided over whether or not to take part in the war. While leaders such as [[White Eyes]] (Delaware) and [[Cornstalk]] (Shawnee) urged neutrality, [[Buckongahelas]] (Delaware) and [[Blue Jacket]] (Shawnee) decided to fight against the Americans.
A Kentucky, pobladors i caçadors aïllats es van convertir en l'objectiu freqüent dels atacs, obligant molts a tornar a l'est. A finals de la primavera de 1776, menys de 200 colons van romandre a Kentucky, principalment als assentaments fortificats de Boonesborough, Harrodsburg i l'estació de Logan.<ref>Faragher, ''Daniel Boone'', 130.</ref> El desembre de 1776, Pluggy va ser assassinat en un atac a l'estació de McClellan,<ref>Kenton, ''Simon Kenton'', 80. McClellan's name is sometimes spelled McClelland.</ref> que es trobava al lloc de l'actual Georgetown, Kentucky.<ref>Rice, ''Frontier Kentucky'', 71.</ref>
-In Kentucky, isolated settlers and hunters became the frequent target of attacks, compelling many to return to the East. By late spring of 1776, fewer than 200 colonists remained in Kentucky, primarily at the fortified settlements of [[Boonesborough, Kentucky|Boonesborough]], [[Harrodsburg]], and [[Logan's Station]]. In December 1776, Pluggy was killed in an [[Attack on McClellan's Station]], which was located on the site of present [[Georgetown, Kentucky]].
==1777 - L'escalada del conflicte==
[[Image:Fort Randolph.jpg|thumb|A modern replica of [[Fort Randolph (West Virginia)|Fort Randolph]], which Americans built along the Ohio River in 1776. [[Dunquat]], the Wyandot "Half King", [[Siege of Fort Randolph|besieged the fort in May 1778.]]]]
El 1777, els britànics van llançar una ofensiva important des del Canadà. Amb l'objectiu de proporcionar un desviament estratègic per a les operacions al nord-est, els funcionaris de Detroit van començar a reclutar i blindar partits de guerra de l'Índia per assaltar assentaments nord-americans.<ref>Downes, ''Council Fires'', 195.</ref> Aquestes incursions van morir a un nombre desconegut de colons nord-americans actuals de Kentucky, Virginia Occidental i Pennsilvània. La intensitat del conflicte va augmentar després que els milicianos nord-americans enfurismats assassinessin Cornstalk, el principal defensor de la neutralitat de Shawnee, el novembre de 1777. Malgrat la violència, molts indis d'Ohio encara esperaven quedar-se fora de la guerra. Aquesta era una tasca difícil perquè es trobaven directament entre els britànics a Detroit i els nord-americans al llarg del riu Ohio.
-In 1777, the British launched a [[Saratoga campaign|major offensive]] from Canada. In order to provide a strategic diversion for operations in the Northeast, officials in Detroit began recruiting and arming Indian war parties to raid American settlements. Unknown numbers of American settlers in present [[Kentucky]], [[West Virginia]], and [[Pennsylvania]] were killed in these raids. The intensity of the conflict increased after enraged American militiamen murdered [[Cornstalk]], the leading advocate of Shawnee neutrality, in November 1777. Despite the violence, many Ohio Indians still hoped to stay out of the war. This was a difficult task because they were located directly between the British in Detroit and the Americans along the Ohio River.
==Del 1778 al 1779 - Els avenços americans==
En els primers anys de la guerra, els Virginians havien intentat defensar la seva frontera occidental amb milicians guarnint tres forts al llarg del riu Ohio: Fort Pitt, Fort Henry i Fort Randolph. Defensar una frontera tan llarga va resultar inútil, però els indis americans simplement van passar els forts durant les incursions. El 1778, els nord-americans van decidir que calia operacions ofensives per assegurar la seva frontera occidental.
-In the early years of the war, the Virginians had attempted to defend their western border with militiamen garrisoning three forts along the Ohio River—[[Fort Pitt (Pennsylvania)|Fort Pitt]], [[Fort Fincastle (West Virginia)|Fort Henry]], and [[Fort Randolph (West Virginia)|Fort Randolph]]. Defending such a long border proved to be futile, however, because American Indians simply bypassed the forts during their raids. In 1778, the Americans decided that offensive operations were necessary to secure their western border.
===Els problemes al Fort Pitt===
La primera expedició nord-americana al país d'Ohio va ser una debacle. Al febrer de 1778, el general Edward Hand va dirigir 500 milicians de Pennsilvània des de Fort Pitt en una sorprenent marxa d'hivern cap a les poblacions de Mingo al riu Cuyahoga, on els britànics van emmagatzemar subministraments militars que van distribuir als partits atacants indis. Tot i això, les condicions meteorològiques adverses van impedir que l'expedició arribés al seu objectiu. A la marxa de retorn, alguns homes de Hand van atacar indis pacífics a Delaware, matant un home i unes quantes dones i nens, inclosos familiars del capità Pipe del cap de Delaware. Com que només els no combatents havien estat assassinats, l'expedició es va fer coneguda amb el nom de «la campanya dels squaw».<ref>Downes, ''Council Fires'', 211; Nester, ''Frontier War'', 194; Nelson, ''Man of Distinction'', 101.</ref>
-The first American expedition into the Ohio Country was a debacle. In February 1778, General [[Edward Hand]] led 500 Pennsylvania [[militia (United States)|militiamen]] from Fort Pitt on a surprise winter march towards Mingo towns on the [[Cuyahoga River]], where the British stored military supplies which they distributed to Indian raiding parties. Adverse weather conditions prevented the expedition from reaching its objective, however. On the return march, some of Hand's men attacked peaceful Delaware Indians, killing one man and a few women and children, including relatives of the Delaware chief [[Captain Pipe]]. Because only non-combatants had been killed, the expedition became derisively known as the "squaw campaign".
A més de la milícia desagradable, el sentiment lleialista al voltant de Pittsburgh també va contribuir als problemes de Hand. Al març de 1778, tres homes amb estrets lligams amb els indis britànics i nord-americans van marxar de Pittsburgh, desafectant-se del costat britànic i indi. Van ser Simon Girty, un intèrpret que havia guiat la «campanya squaw», Matthew Elliot, comerciant local, i Alexander McKee, agent del departament indi britànic.<ref>Nester, ''Frontier War'', 194.</ref> Els tres demostrarien ser valuosos operadors britànics a la guerra. Enmig de moltes crítiques, i davant una investigació del Congrés per haver permès als homes defectes, Hand va dimitir el maig de 1778.<ref>Nelson, ''Man of Distinction'', 101–02.</ref>
-Besides unruly militia, [[Loyalist (American Revolution)|Loyalist]] sentiment around Pittsburgh also contributed to Hand's problems. In March 1778, three men with close ties to the British and American Indians left Pittsburgh, defecting to the British and Indian side. They were [[Simon Girty]], an interpreter who had guided the "squaw campaign", [[Matthew Elliott (loyalist)|Matthew Elliot]], a local trader, and [[Alexander McKee]], an agent for the [[British Indian Department]]. All three would prove to be valuable British operatives in the war. Amid much criticism, and facing a congressional investigation for allowing the men to defect, Hand resigned in May 1778.
=== La realització de tractats i construcció de forts ===
Després de l'escalada de la guerra el 1777, els nord-americans a la frontera occidental van fer una crida al Congrés continental per protegir-la. Després d'una investigació, una comissió del Congrés va recomanar a principis del 1778 que dos regiments de l'exèrcit continental estiguessin estacionats a l'Oest. A més, com que una línia defensiva de forts tenia poc efecte sobre les incursions índies als assentaments nord-americans, els comissaris van demanar que es construís un fort al costat indi del riu Ohio, el primer en una línia de forts que permetés als nord-americans, s'esperava realitzar una expedició contra Detroit.
-Following the escalation of the war in 1777, Americans on the western frontier appealed to the Continental Congress for protection. After an investigation, a Congressional commission recommended in early 1778 that two regiments of the [[Continental Army]] be stationed in the West. Furthermore, because a defensive line of forts had little effect on Indian raids into the American settlements, the commissioners called for a fort to be built on the Indian side of the Ohio River, the first in a line of forts which would enable the Americans, it was hoped, to mount an expedition against Detroit.
El fort de Hollidays Cove fou una fortificació de la Guerra Revolucionària construïda el 1774 per soldats de Ft. Pitt. Es trobava al que actualment és el centre de Weirton, Virgínia Occidental, al llarg de Harmons Creek (anomenat per Harmon Greathouse), a uns tres quilòmetres de la seva desembocadura al riu Ohio. Va ser comandat pel coronel Andrew Van Swearingen (1741-1793) i més tard pel seu gendre, el capità Samuel Brady (1756-1795), el famós líder dels Brady Rangers. El 1779, més de 28 milícies van ser guarnides a Hollidays Cove. Dos anys abans, el coronel Van Swearingen va dirigir una desena de soldats en llanxa llarga cap a l'Ohio per ajudar a rescatar els habitants de Ft. Henry in Wheeling en un setge de les tribus britàniques i índies el 1777. Aquesta missió va ser memorialitzada en un mural de l'era WPA pintat a la paret de la Cove Post Office per Charles S. Chapman (1879-1962). El mural apareix amb el coronel John Bilderback, que després es va guanyar la infàmia com a líder de la massacre dels indis moravians a Gnadenhutten el 1782.<ref>Every Home a Fort, Every Man a Warrior; Michael Edward Nogay (Tri-State Publishing Co.: 2009) {{ISBN|978-0-578-01862-1}}.</ref>
-Hollidays Cove Fort was a Revolutionary War fortification constructed in 1774 by soldiers from Ft. Pitt. It was located in what is now downtown Weirton, West Virginia, along Harmons Creek (named for Harmon Greathouse), about three miles from its mouth on the Ohio River. It was commanded by Colonel Andrew Van Swearingen (1741–1793) and later by his son-in-law, Captain Samuel Brady (1756–1795), the famous leader of Brady's Rangers. In 1779, over 28 militia were garrisoned at Hollidays Cove. Two years earlier, Colonel Van Swearingen led a dozen soldiers by longboat down the Ohio to help rescue the inhabitants of Ft. Henry in Wheeling in a siege by the British and Indian tribes in 1777. That mission was memorialized in a WPA-era mural painted on the wall of the Cove Post Office by Charles S. Chapman (1879–1962). The mural features Col. John Bilderback, who later gained infamy as the leader of the massacre of the Moravian Indians in Gnadenhutten in 1782.
Per construir un fort al País d'Ohio, els nord-americans van buscar l'aprovació dels indis de Delaware. Al setembre de 1778, els nord-americans van negociar el tractat de Fort Pitt amb els Delawares, que va donar lloc a la construcció del fort Laurens al llarg del riu Tuscarawas. No obstant això, els plans nord-americans no es van complicar. White Eyes, el líder de Delaware que havia negociat el tractat, va ser assassinat aparentment el 1778 per milicians nord-americans. El seu rival, el capità Pipe, finalment va abandonar l’aliança nord-americana i es va traslladar a l’oest fins al riu Sandusky, on va començar a rebre el suport dels britànics a Detroit. A més, a causa d'una intensa guerra a l'est de Pensilvania i l'estat de Nova York, el Congrés no va poder proporcionar la mà d'obra per a operacions contra Detroit. Fort Laurens va ser abandonat el 1779.
-In order to build a fort in the Ohio Country, the Americans sought the approval of the Delaware Indians. In September 1778, Americans negotiated the [[Treaty of Fort Pitt (1778)|Treaty of Fort Pitt]] with the Delawares, which resulted in the building of [[Fort Laurens]] along the [[Tuscarawas River]]. American plans soon went awry, however. [[White Eyes]], the Delaware leader who had negotiated the treaty, was apparently murdered in 1778 by American militiamen. His rival, Captain Pipe, eventually abandoned the American alliance and moved west to the [[Sandusky River]], where he began receiving support from the British in Detroit.<ref>Calloway, "Captain Pipe", 369.</ref> Furthermore, because of intense warfare in eastern Pennsylvania and upstate New York, Congress was unable to provide the manpower for operations against Detroit. Fort Laurens was abandoned in 1779.
===La campanya de Clark a Illinois===
{{main|Illinois campaign}}
A finals de 1778, George Rogers Clark, un jove oficial de milícia de Virgínia, va llançar una campanya per apoderar dels britànics el país guarnit de Illinois. Amb una companyia de voluntaris, Clark va capturar Kaskaskia, el lloc principal al país d'Illinois, el 4 de juliol de 1778, i més tard va aconseguir la tramesa de Vincennes. Vincennes va ser recuperat pel general Henry Hamilton, el comandant britànic a Detroit. El febrer de 1779, Clark va marxar a Vincennes en una sorprenent marxa d'hivern i va capturar el propi Hamilton.
-In late 1778, [[George Rogers Clark]], a young Virginia militia officer, launched a campaign to seize the sparsely garrisoned [[Illinois Country]] from the British. With a company of volunteers, Clark captured [[Kaskaskia, Illinois|Kaskaskia]], the chief post in the Illinois Country, on July 4, 1778, and later secured the submission of [[Vincennes, Indiana|Vincennes]]. Vincennes was recaptured by General [[Henry Hamilton (governor)|Henry Hamilton]], the British commander at Detroit. In February 1779, Clark [[Battle of Vincennes|marched to Vincennes]] in a surprise winter march and captured Hamilton himself.
A la frontera nord-americana, Hamilton era conegut com «el general comprador de cabells» perquè, segons creien, va animar els indis a matar i tallar el cuir cabellut civils nord-americans. Per aquest motiu, el governador Thomas Jefferson va portar Hamilton a Williamsburg, Virginia, per ser jutjat com a criminal de guerra. Després que oficials britànics amenacessin amb represàlies contra presoners de guerra nord-americans, Jefferson es va refer i Hamilton es va canviar per un pres americà el 1781.<ref>Nester, ''Frontier War'', 245–46.</ref>
-To American frontiersmen, Hamilton was known as "the Hair-buyer General" because, they believed, he encouraged Indians to kill and scalp American civilians. For this reason, Governor [[Thomas Jefferson]] brought Hamilton to [[Williamsburg, Virginia]], to be tried as a war criminal. After British officials threatened to retaliate against American prisoners of war, Jefferson relented, and Hamilton was exchanged for an American prisoner in 1781.
== 1780 - La gran ofensiva britànica i índia ==
[[Image:St-louis-attack.jpg|thumb |right |[[Battle of Saint Louis]] (1780)]]
Durant els següents anys de la guerra, ambdues parts van llançar incursions les unes contra les altres, dirigint-se generalment a assentaments. El 1780, centenars de colons de Kentucky van ser assassinats o capturats en una expedició britànica-índia a Kentucky.<ref>Grenier, ''First Way of War'', 159. Grenier argues that "The slaughter the Indians and rangers perpetrated was unprecedented."</ref> George Rogers Clark va respondre dirigint una expedició a l'agost de 1780 que va destruir dues ciutats Shawnee al llarg del riu Mad, però no va fer gaire mal a l'esforç bèl·lic de l'Índia.
-Over the next several years of the war, both sides launched raids against each other, usually targeting settlements. In 1780, hundreds of Kentucky settlers were killed or captured in a British-Indian [[Bird's invasion of Kentucky|expedition into Kentucky]]. George Rogers Clark responded by leading an expedition in August 1780 which destroyed two Shawnee towns along the [[Mad River (Ohio)|Mad River]], but doing little damage to the Indian war effort.<ref>Nelson, ''Man of Distinction'', 118.</ref>
A finals de maig, Sant Lluís, espanyol, va ser atacat per una força britànica formada majoritàriament per indis i es va defensar amb èxit per la força criolla mixta espanyola i francesa. Fort San Carlos, una torre de pedra del modern centre de Sant Lluís, va ser el centre d'aquesta defensa.<ref>[http://www.usgennet.org/usa/mo/county/stlouis/attack.htm Attack On St. Louis: May 26, 1780<!-- Bot generated title -->] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20010223093542/http://www.usgennet.org/usa/mo/county/stlouis/attack.htm |date=February 23, 2001 }}</ref>
-In late May Spanish-held [[St. Louis, Missouri|St. Louis]] was [[Battle of Saint Louis|attacked]] by a British force mostly made up of Indians and was successfully defended by the mixed Spanish and French creole force. Fort San Carlos, a stone tower in modern downtown St Louis, was the center of this defense.
Al territori d'Illinois, l'oficial francès Augustin de La Balme va reunir una força de milícies de residents francesos per intentar prendre Fort Detroit. La força va ser destruïda al novembre per Miami sota el cap de Little Turtle. Al mateix temps, els gairebé abandonats Fort St. Joseph van ser atacats per nord-americans de Cahokia. En el viatge de retorn, però, van ser superats per fidels britànics i indis a prop del fort Petit.
-In the Illinois territory, French officer [[Augustin de La Balme]] assembled a militia force of French residents in an effort to take [[Fort Detroit]]. The force was destroyed in November by the [[Miami tribe|Miami]] under Chief [[Little Turtle]]. At the same time, the nearly abandoned [[Fort St. Joseph (Niles)|Fort St. Joseph]] was raided by Americans from [[Cahokia]]. On their return trip, however, they were overtaken by British loyalists and Indians near [[Petit fort]].
==1781==
[[Image:Joseph Brant by Gilbert Stuart 1786.jpg|thumb |right |Joseph Brant's attack on [[Archibald Lochry|Col. Lochry]] (1781) ended George Rogers Clark's plans to attack Detroit.]]
El governador espanyol, Francisco Cruzat, a Sant Lluís, va enviar una força d’uns 140 soldats espanyols i indis americans sota el capità Eugenio Pourré per capturar el fort Sant Josep.<ref>Lancaster, 266</ref> Va ser capturat i saquejat el 12 de febrer de 1781.<ref>[http://inssar.org/sar_battles.aspx Indiana in the American Revolution] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120316115650/http://inssar.org/sar_battles.aspx |date=March 16, 2012 }}</ref>
-Spanish Governor Francisco Cruzat, in St. Louis, sent a force of about 140 Spanish soldiers and American Indians under Captain Eugenio Pourré to capture [[Fort St. Joseph (Niles, Michigan)|Fort St. Joseph]]. It was captured and plundered on February 12, 1781.
A finals de 1780, Clark va viatjar a l'est per consultar amb Thomas Jefferson, el governador de Virgínia, sobre una expedició el 1781. Jefferson va idear un pla que demanava que Clark dirigís 2.000 homes contra Detroit. Reclutar prou homes no obstant això era un problema. En temps de guerra, la majoria dels milicians preferien quedar-se a prop de casa més que no pas fer campanyes esteses. A més, el coronel Daniel Brodhead es va negar a separar els homes perquè estava dirigint la seva pròpia expedició contra els Delawares, que havien entrat recentment a la guerra contra els nord-americans.<ref>Downes, ''Council Fires'', 265–67.</ref> Brodhead va marxar al país d'Ohio i va destruir la capital índia de Coshocton a Delaware l'abril de 1781, però això només va fer que els Delawares fossin enemics més decidits i privessin Clark d'homes i subministraments mal necessitats per a la campanya de Detroit.<ref>Downes, ''Council Fires'', 266.</ref> La majoria dels Delawares van fugir cap als municipis militants del riu Sandusky.<ref>Dowd, ''Spirited Resistance'', 82–83.</ref>
-In late 1780, Clark traveled east to consult with [[Thomas Jefferson]], the governor of Virginia, about an expedition in 1781. Jefferson devised a plan which called for Clark to lead 2,000 men against Detroit. Recruiting enough men was a problem, however. In time of war, most militiamen preferred to stay close to their homes rather than go on extended campaigns. Furthermore, Colonel [[Daniel Brodhead IV|Daniel Brodhead]] refused to detach the men because he was staging his own expedition against the Delawares, who had recently entered the war against the Americans. Brodhead marched into the Ohio Country and [[Brodhead's Coshocton expedition|destroyed the Delaware Indian capital of Coshocton]] in April 1781, but this only made the Delawares more determined enemies and deprived Clark of badly needed men and supplies for the Detroit campaign. Most of the Delawares fled to the militant towns on the [[Sandusky River]].
Quan Clark finalment va abandonar Fort Pitt l’agost de 1781, estava acompanyat de només 400 homes. El 24 d'agost de 1781, un destacament d'un centenar dels seus homes va ser emboscat a prop del riu Ohio pels indis dirigits per Joseph Brant, un líder de Mohawk temporalment a l'oest. La victòria de Brant va acabar amb els esforços de Clark per avançar contra Detroit.
-When Clark finally left Fort Pitt in August 1781, he was accompanied by only 400 men. On August 24, 1781, a detachment of one hundred of his men was [[Lochry's Defeat|ambushed near the Ohio River]] by Indians led by [[Joseph Brant]], a Mohawk leader temporarily in the west. Brant's victory ended Clark's efforts to move against Detroit.
Entre els combatents del riu Sandusky i els nord-americans a Fort Pitt hi havia diversos pobles de Christian Delawares. Els pobles eren administrats pels missioners moravians David Zeisberger i John Heckewelder. Tot i que no eren combatents, els missioners van afavorir la causa nord-americana i van mantenir informats els oficials nord-americans a Fort Pitt sobre l’activitat hostil britànica i índia. Com a resposta, el setembre de 1781, Wyandots i Delawares de Sandusky van eliminar forçadament els cristians Delawares i els missioners a un nou poble (Ciutat Captiva) al riu Sandusky.<ref>Nelson, ''Man of Distinction'', 121–22.</ref>
-Between the combatants on the Sandusky River and the Americans at Fort Pitt were several villages of [[Christian Munsee|Christian Delawares]]. The villages were administered by the [[Moravian Church|Moravian]] missionaries [[David Zeisberger]] and [[John Heckewelder]]. Although non-combatants, the missionaries favored the American cause and kept American officials at Fort Pitt informed about hostile British and Indian activity. In response, in September 1781, Wyandots and Delawares from Sandusky forcibly removed the Christian Delawares and the missionaries to a new village (Captive Town) on the Sandusky River.
==1782 - ''L'any de la sang''==
Al març de 1782, 160 milicians de Pennsilvània sota el tinent coronel David Williamson van dirigir-se al país d'Ohio amb l'esperança de trobar els guerrers índies responsables dels atacs continus contra els colons de Pennsilvània. Enutjat per l’assassinat assassinat d’indis d’una dona blanca i el seu nadó,<ref>Belue, "Crawford's Sandusky Expedition", 417.</ref> els homes de Williamson van detenir uns 100 cristians del Delawares al poble de Gnadenhütten. Els cristians Delawares havien tornat a Gnadenhütten des de la ciutat captiva per tal de collir les collites que havien estat obligades a deixar enrere. Acusant els indis cristians d'haver ajudat a les parts d'atac a l'Índia, els Pennsilvans van matar els 100 indis cristians, majoritàriament dones i nens, amb cops de martell al cap.<ref>Weslager, ''Delaware Indians'', 316.</ref>
-In March 1782, 160 Pennsylvania militiamen under Lieutenant Colonel [[David Williamson (Pennsylvania)|David Williamson]] rode into the Ohio Country, hoping to find the Indian warriors who were responsible for ongoing raids against Pennsylvania settlers. Enraged by the gruesome murder by Indians of a white woman and her baby, Williamson's men detained about 100 Christian Delawares at the village of Gnadenhütten. The Christian Delawares had returned to Gnadenhütten from Captive Town in order to harvest the crops that they had been forced to leave behind. Accusing the Christian Indians of having aided Indian raiding parties, the Pennsylvanians killed the 100 Christian Indians—mostly women and children—with hammer blows to the head.
El coronel William Crawford de l'Exèrcit Continental va sortir de la seva jubilació per dirigir 480 milicians voluntaris, la majoria de Pennsilvània, molt endinsats al territori indi americà, amb la intenció de sorprendre els indis. Els indis i els seus aliats britànics de Detroit havien assabentat prèviament de l'expedició i van portar uns 440 homes a la Sandusky per oposar-se als nord-americans. Després d’un dia de combats indecís, els nord-americans es van trobar envoltats i van intentar retirar-se. La retirada es va convertir en una rutina, però la majoria dels nord-americans van aconseguir tornar a Pennsilvània. Uns 70 nord-americans van ser assassinats; Les pèrdues índies i britàniques van ser mínimes.
-Colonel William Crawford of the Continental Army came out of retirement to lead 480 volunteer [[militia (United States)|militiamen]], mostly from [[Pennsylvania]], deep into American Indian territory, with the intention of surprising the Indians. The Indians and their [[Kingdom of Great Britain|British]] allies from Detroit had learned about the expedition in advance, however, and brought about 440 men to the Sandusky to oppose the Americans. After a day of indecisive fighting, the Americans found themselves surrounded and attempted to retreat. The retreat turned into a rout, but most of the Americans managed to find their way back to Pennsylvania. About 70 Americans were killed; Indian and British losses were minimal.
Durant la retirada, el coronel Crawford i un nombre desconegut dels seus homes van ser capturats. Els indis van executar a molts d'aquests captius en represàlia per la massacre de Gnadenhütten a principis de l'any, en què uns milers de civils indis van ser assassinats per milicians de Pennsilvània. L'execució de Crawford va ser particularment brutal: va ser torturat almenys dues hores abans de ser cremat a l'estaca.
-During the retreat, Colonel Crawford and an unknown number of his men were captured. The Indians executed many of these captives in retaliation for the [[Gnadenhütten massacre]] earlier in the year, in which about 100 Indian civilians were murdered by Pennsylvania militiamen. Crawford's execution was particularly brutal: he was [[torture]]d for at least two hours before being [[Execution by burning|burned at the stake]].
El fracàs de l'expedició de Crawford va causar alarma al llarg de la frontera nord-americana, ja que molts nord-americans temien que els indis quedessin embogits per la seva victòria i llancessin una nova sèrie d'incursions.<ref>Butterfield, ''Expedition against Sandusky'', 258–60.</ref> Encara havien de venir més derrotes per als nord-americans, de manera que per als nord-americans a l'oest de les muntanyes de l'Appalaqui, el 1782 es va fer conegut com "l'Any Sagnant".<ref>Quaife, "The Ohio Campaigns of 1782", 515.</ref> El 13 de juliol de 1782, el líder mingo Guyasuta va conduir uns 100 indis i diversos voluntaris britànics a Pennsilvània, destruint Hannastown i matant nou i capturant dotze colons.<ref>Nester, ''Frontier War'', 326.</ref> Va ser el cop més dur dels indis a Pennsilvània occidental durant la guerra.<ref>Sipe, ''Indian Chiefs'', 404.</ref>
-The failure of the Crawford expedition caused alarm along the American frontier, as many Americans feared that the Indians would be emboldened by their victory and launch a new series of raids. Even more defeats for the Americans were yet to come, and so for Americans west of the [[Appalachian Mountains]], 1782 became known as the "Bloody Year". On July 13, 1782, the Mingo leader [[Guyasuta]] led about 100 Indians and several British volunteers into Pennsylvania, destroying [[Hannastown, Pennsylvania|Hannastown]] and killing nine and capturing twelve settlers. It was the hardest blow dealt by Indians in Western Pennsylvania during the war.
A Kentucky, els nord-americans es van dirigir a la defensiva mentre Caldwell, Elliott i McKee amb els seus aliats indis preparaven una ofensiva important. Fort Estill va ser atacat per indis Wyandot el març de 1782. El coronel Benjamin Logan, comandant de la regió, i estacionat a l'estació de Logan, es va assabentar que els guerrers Wyandot estaven a la zona en ruta. Els indis, ajudats pels britànics a Detroit, havien atacat des de Boonsborough davant de l'estació d'Estill al llarg del riu Kentucky. Logan va enviar 15 homes al capità Estill a l'estació d'Estill amb ordres d'augmentar la seva força en 25 homes més i reconèixer el país cap al nord i l'est. Seguint les ordres, el capità Estill va arribar al riu Kentucky uns quilòmetres sota la desembocadura de Station Camp Creek i va acampar aquella nit a Sweet Lick, ara coneguda com Estill Springs. L’endemà que van sortir de l’estació d’Estill, un cos d’indis va aparèixer allà a la matinada del 20 de març, van atacar el fort, van escalfar i van matar una senyoreta Innes a la vista de la fortificació i van agafar Monk, un esclau del capità Estill, i van matar a tots. el bestiar. Tan bon punt els indis es van retirar, Samuel South i Peter Hackett, tots dos joves, van ser enviats a prendre el rastre dels homes i informar-los de la notícia. Els nois els van trobar a prop de la desembocadura de Drowning Creek i Red River a primera hora del matí del 21 de març.<ref>[https://archive.org/details/historyofkentuck00insmit/page/189 <!-- quote="battle of little mountain" hackett. --> Smith, Zachariah. 1885.] ''The History of Kentucky''. Louisville, KY: Courier-Journal Job Printing Company, p. 189.</ref> Dels 40 homes, aproximadament 20 havien abandonat famílies dins del fort. Van tornar amb els nois a l’Estill d’Estill. La resta va creuar el riu Kentucky i va trobar el rastre de l'Índia. El capità Estill va organitzar una companyia de 25 homes, va seguir els indis i va patir el que es coneix com a Estill's Defeat, més tard coneguda com la Batalla de la Petita Muntanya (22 de març de 1782) a Montgomery Co.
-In Kentucky, the Americans went on the defensive while Caldwell, Elliott, and McKee with their Indian allies prepared a major offensive. Fort Estill was attacked by [[Wyandot people|Wyandot]] Indians in March 1782. Colonel [[Benjamin Logan]], commanding officer of the region, and stationed at Logan's Station, learned that the Wyandot warriors were in the area on warpath. The Indians, aided by the British in Detroit, had raided from Boonsborough past Estill's Station along the Kentucky River. Logan dispatched 15 men to Captain Estill at Estill's Station with orders to increase his force by 25 more men and reconnoiter the country to the north and east. Following orders, Captain Estill reached the Kentucky River a few miles below the mouth of Station Camp Creek and camped that night at Sweet Lick, now known as Estill Springs. On the day after they left Estill's Station, a body of Indians appeared there at dawn on March 20, they raided the fort, scalped and killed a Miss Innes in sight of the fortification and took Monk, a slave of Captain Estill, and killed all the cattle. As soon as the Indians retreated, Samuel South and [[Peter Hackett]], both young men, were dispatched to take the trail of the men and inform them of the news. The boys found them near the mouth of Drowning Creek and Red River early on the morning of March 21. Of the 40 men, approximately 20 had left families within the fort. They returned with the boys to Estill's Station. The remainder crossed the Kentucky river and found the Indian trail. Captain Estill organized a company of 25 men, followed the Indians, and suffered what is known as Estill's Defeat, later known as the [[Battle of Little Mountain]] (March 22, 1782) in Montgomery Co.
Al juliol de 1782, més de 1.000 indis es van reunir a Wapatomica, però l'expedició va ser cridada després que els exploradors informessin que George Rogers Clark es preparava per envair el país d'Ohio des de Kentucky. Els informes van resultar ser falsos, però Caldwell va aconseguir encara portar 300 indis a Kentucky i donar un cop devastador a la batalla de Blue Licks l'agost. Amb les negociacions de pau entre els Estats Units i la Gran Bretanya avançant, es va ordenar a Caldwell que cessés les seves operacions. De la mateixa manera, el general Irvine havia obtingut el permís per a una expedició de l'exèrcit continental al país d'Ohio, però aquesta va ser cancel·lada. Al novembre, George Rogers Clark va donar el cop final al país d'Ohio, destruint diverses ciutats de Shawnee, però provocant poc dany als habitants.<ref>Nester, ''Frontier War'', 328–30; Quaife, "The Ohio Campaigns of 1782", 528; Sugden, ''Blue Jacket'', 62.</ref>
-In July 1782, more than 1,000 Indians gathered at Wapatomica, but the expedition was called off after scouts reported that George Rogers Clark was preparing to invade the Ohio Country from Kentucky. The reports turned out to be false, but Caldwell still managed to lead 300 Indians into Kentucky and deliver a devastating blow at the [[Battle of Blue Licks]] in August. With peace negotiations between the United States and Great Britain making progress, Caldwell was ordered to cease further operations.<ref>Quaife, "The Ohio Campaigns of 1782", 527–28.</ref> Similarly, General Irvine had gotten permission for a Continental Army expedition into the Ohio Country, but this was cancelled. In November, George Rogers Clark delivered the final blow in the Ohio Country, destroying several Shawnee towns, but inflicting little damage on the inhabitants.
==La pau i el llegat==
La guerra al nord-oest, segons l'historiador David Curtis Scaggs, Jr. "va acabar en un punt mort".<ref name="Scaggs132" /> En els darrers anys de la guerra, cada bàndol podia destruir els assentaments enemics, però no podia mantenir-se i mantenir el territori. Per als Shawnees, la guerra va ser una pèrdua: els nord-americans havien defensat amb èxit el Kentucky i hi van augmentar els assentaments, de manera que ara es perdia el terreny de caça principal.<ref>Sugden, ''Blue Jacket'', 64.</ref> Tot i que els indis s'havien retirat del riu Ohio i ara es van establir principalment a la conca del llac Erie, els nord-americans no van poder ocupar les terres abandonades per por de les incursions índies.<ref name="Scaggs132" />
-The war in the Northwest, in the words of historian [[David Curtis Scaggs, Jr.]] "ended in a stalemate". In the war's final years, each side could destroy enemy settlements, but could not stay and hold the territory. For the Shawnees, the war was a loss: the Americans had successfully defended Kentucky and increased settlement there, so that prime hunting ground was now lost. Although the Indians had been pushed back from the Ohio River and were now settled primarily in the Lake Erie basin, the Americans could not occupy the abandoned lands for fear of Indian raids.
Les notícies del tractat de pau pendents van arribar a finals del 1782. Al tractat final, Gran Bretanya va ser signat pel país d'Ohio als Estats Units, tot i que "ni un sol soldat americà es trobava al nord del riu Ohio quan es va signar el tractat" .<ref name="Scaggs132" /> Gran Bretanya no havia consultat els indis en el procés de pau i els indis no es mencionaven en cap lloc en els termes del tractat.<ref>Calloway, ''Indian Country'', 272–73.</ref> Per als indis, la lluita continuaria aviat com la guerra de l'Índia del Nord-oest, encara que aquesta vegada sense el suport explícit dels britànics.<ref>Downes, ''Council Fires'', 276.</ref>
-News of the pending peace treaty arrived late in 1782. In the final treaty, the Ohio Country was signed away by Great Britain to the United States, even though "not a single American soldier was north of the Ohio River when the treaty was signed". Great Britain had not consulted the Indians in the peace process, and the Indians were nowhere mentioned in treaty's terms. For the Indians, the struggle would soon continue as the [[Northwest Indian War]], though this time without the explicit support of the British.
==Referències==
{{Reflist|30em}}
==Bibliografia==
;Published primary sources
*James, James Alton. ''George Rogers Clark papers.'' 2 vols.
*Kellogg, Louise P., ed. ''Frontier Advance on the Upper Ohio, 1778–1779.'' Madison: State Society of Wisconsin, 1916.
*———. ''Frontier Retreat on the Upper Ohio, 1779–1781.'' Originally published Madison, Wisconsin, 1917. Reprinted Baltimore: Clearfield, 2003. {{ISBN|0-8063-5191-8}}.
*Nogay, Michael Edward, " Every Home a Fort, Every Man a Warrior," (Tri-State Publishing Co.: 2009) {{ISBN|978-0-578-01862-1}}.
*Thwaites, Reuben G. and Louise P. Kellogg, eds. ''Frontier Defense on the Upper Ohio 1777–1778.'' Orig pub. 1912, Kraus reprint, Millwood, NY 1977.
*———. ''The Revolution on the Upper Ohio, 1775–1777''. Originally published 1908, Kennikat reprint, Port Washington, NY 1970.
;Articles
*Belue, Ted Franklin. "Crawford's Sandusky Expedition". ''The American Revolution, 1775–1783: An Encyclopedia'' 1: 416–420. Ed. Richard L. Blanco. New York: Garland, 1993. {{ISBN|0-8240-5623-X}}.
*Calloway, Colin G. "Captain Pipe." ''American National Biography''. 4: 368–69. Ed. John A. Garraty and Mark C. Carnes. New York: Oxford University Press, 1999. {{ISBN|0-19-512783-8}}.
*Clifton, James A. "Dunquat." ''American National Biography''. 7: 105–07. Ed. John A. Garraty and Mark C. Carnes. New York: Oxford University Press, 1999. {{ISBN|0-19-512786-2}}.
*Quaife, Milo Milton. "The Ohio Campaigns of 1782". ''Mississippi Valley Historical Review'' 17, no. 4 (March 1931): 515–529.
;Books
*Bakeless, John. ''Background to Glory: The Life of George Rogers Clark''. Lincoln: University of Nebraska Press, 1957. Bison Book printing, 1992; {{ISBN|0-8032-6105-5}}. Popular history which portrays Clark as a military genius who conquered the Old Northwest. The 1992 introduction by historian James P. Ronda reflects later doubts about this traditional view of Clark.
*Calloway, Colin G. ''The American Revolution in Indian Country: Crisis and Diversity in Native American Communities''. Cambridge University Press, 1995. {{ISBN|0-521-47149-4}} (hardback).
*Dowd, Gregory Evans. ''A Spirited Resistance: The North American Indian Struggle for Unity, 1745–1815''. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1992. {{ISBN|0-8018-4609-9}}.
*Downes, Randolph C. ''Council Fires on the Upper Ohio: A Narrative of Indian Affairs in the Upper Ohio Valley until 1795''. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, 1940. {{ISBN|0-8229-5201-7}} (1989 reprint).
*Grenier, John. ''The First Way of War: American War Making on the Frontier, 1607–1814''. Cambridge University Press, 2005. {{ISBN|0-521-84566-1}}.
*Hurt, R. Douglas. ''The Ohio Frontier: Crucible of the Old Northwest, 1720–1830''. Bloomington, Indiana: Indiana University Press, 1996. {{ISBN|0-253-33210-9}} (hardcover); {{ISBN|0-253-21212-X}} (1998 paperback).
*Kenton, Edna. ''Simon Kenton: His Life and Period, 1755–1836''. Originally published 1930; reprinted Salem, NH: Ayer, 1993.
*{{cite book |last=Lancaster |first=Bruce |title=The American Revolution |year=1971 |publisher=American Heritage |location=New York |isbn=0-618-12739-9}}
*Nelson, Larry L. ''A Man of Distinction among Them: Alexander McKee and the Ohio Country Frontier, 1754–1799.'' Kent, Ohio: Kent State University Press, 1999. {{ISBN|0-87338-620-5}} (hardcover).
*Nester, William. ''The Frontier War for American Independence''. Mechanicsburg, PA: Stackpole Books, 2004. {{ISBN|0-8117-0077-1}}.
*Scaggs, David Curtis, ed. ''The Old Northwest in the American Revolution: An Anthology''. Madison: The State Historical Society of Wisconsin, 1977. {{ISBN|0-87020-164-6}}.
*Smith, Thomas H., ed. ''Ohio in the American Revolution: A Conference to Commemorate the 200th Anniversary of the Ft. Gower Resolves.'' Columbus: Ohio Historical Society, 1976.
*Sosin, Jack M. ''The Revolutionary Frontier, 1763–1783''. New York: Holt, 1967.
*Van Every, Dale. ''A Company of Heroes: The American Frontier, 1775–1783''. New York: Morrow, 1962. Popular history with emphasis on George Rogers Clark and Joseph Brant.
{{Campanyes de la Guerra de la Independència dels Estats Units}}
{{Guerra de la Independència dels Estats Units |collapsed}}
{{autoritat}}
[[Categoria:Guerra de la Independència dels Estats Units]]
|
