Zebra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
tot |
||
Línia 1:
Tret d'algunes poblacions de [[zebra comuna]] que habiten el centre d'[[Etiòpia]], les zebres viuen únicament a la meitat sud del continent africà. Encara que els àmbits de distribució de dues espècies diferents poden encavalcar-se, les diferències en el nombre de [[cromosomes]] impedeixen que [[híbrid (biologia)|s'encreuin]]: les zebres de Grévy en tenen 46, les zebres comunes 44 i les zebres de muntanya 32.<ref>{{ref-llibre|autor=Dorcas McClintock |títol=A Natural History of Zebras |editorial=Encore Editions |any=1976 | id={{ISBN|978-0-684-14621-8}} |llengua= anglès}}</ref>
Linha 19 ⟶ 7:
== Descripció ==
Encara que les ratlles blanques i negres que presenten les zebres siguin una característica comuna, les tres espècies de zebra no tenen pas una relació més propera entre si que la que tenen amb altres animals del gènere ''Equus''. A més, la característica comuna de les ratlles tampoc no és tan definitiva; una de les subespècies de zebra comuna, l'extinta [[quaga]] només tenia ratlles al coll. D'altra banda, hi ha altres perissodàctils que també tenen ratlles a les potes.
Linha 41 ⟶ 28:
El fet que algunes zebres tinguin ventres i potes de color blanc pur no és una prova gaire concloent que són animals blancs, car molts animals de colors diferents tenen ventres i potes de color blanc o un color clar.
[[Fitxer:Zebra camouflage.jpg|miniatura|esquerra|Una mare que cuida de la seva cria es camufla entre branques seques.|alt=fofrfpf]]
A més, les ratlles de les zebres són absents en el [[fetus]], que és totalment negre. Les ratlles apareixen posteriorment, en bandes d'uns 400 micròmetres (vint vegades la mida d'una cèl·lula). Per tant, les ratlles són més amples com més gran és l'animal, i creixen conjuntament amb la mida del cos. Segons Bard, les espècies de zebres difereixen quant a l'estadi [[embrió|embrionari]] en què apareixen les ratlles. Bard descobrí una zebra anormal, sense ratlles; el seu pelatge negre tenia puntets blancs, cosa que provaria que les ratlles es formen per inhibició de la producció de [[melanina]], i que per tant la zebra és sens dubte un èquid negre amb ratlles blanques.<ref name="Bard">{{ref-publicació | autor=J. B. L. Bard | article=A model for generating aspects of zebra and other mammalian coat patterns | publicació=Journal of Theoretical Biology | volum=93 | data=1981 | pàgines= 363-385 }}</ref>
Les ratlles solen ser verticals al cap, coll, espatlles i tronc, i horitzontals al darrere i a les potes de l'animal. Els [[pas de zebra|passos de zebra]] prenen el seu nom de les ratlles blanques i negres de les zebres.
Alguns [[zoòleg]]s creuen que les ratlles són un mecanisme de [[camuflatge]], que funciona de diverses maneres. Per començar, les ratlles verticals contribueixen a amagar la zebra entre les herbes. Tot i que això pot semblar absurd a primera vista, tenint en compte que l'herba no és ni blanca ni negra, se suposa
[[Fitxer:Zebra camouflage.jpg|miniatura|esquerra|Una mare que cuida de la seva cria es camufla entre branques seques.]]
[[Fitxer:Zebra camouflage.jpg|miniatura|esquerra|Una mare que cuida de la seva cria es camufla entre branques seques.]]
[[Fitxer:Zebra camouflage.jpg|miniatura|esquerra|Una mare que cuida de la seva cria es camufla entre branques seques.]]
[[Fitxer:Zebra camouflage.jpg|miniatura|esquerra|Una mare que cuida de la seva cria es camufla entre branques seques.]]
[[Fitxer:Zebra camouflage.jpg|miniatura|esquerra|Una mare que cuida de la seva cria es camufla entre branques seques.]]que és eficaç contra el predador principal de les zebres, els [[lleons]], que són [[daltonisme|daltònics]]. En teoria, una zebra que romangui quieta entre herbes altes podria passar desapercebuda per un lleó. A més, com que les zebres són animals gregaris, les ratlles ajuden a confondre els depredadors —diverses zebres que estiguin o que es moguin juntes poden semblar ser un únic i gran animal, fent que el lleó tingui problemes per triar una sola zebra per atacar.<ref>{{ref-web| url = http://science.howstuffworks.com/question454.htm| títol = How do a zebra's stripes act as camouflage?| consulta = 13 novembre 2006| editor = How Stuff Works}}</ref> Un ramat de zebres que es dispersin per fugir d'un predador li semblaran una massa confusa de ratlles verticals movent-se en direccions diferents, fent que al predador li costi seguir amb la vista un individu que se separi dels seus companys.<ref name="Figaro">{{ref-web|url=http://www.lefigaro.fr/sciences/2008/05/21/01008-20080521ARTFIG00012-pourquoi-le-tigre-est-il-raye-et-le-leopard-tachete-.php |títol= Pourquoi le tigre est-il rayé et le léopard tacheté ? |consulta=14 juliol 2008 |editor= [[Le Figaro]]}}</ref> Tot i això, els biòlegs no han observat mai lleons que semblin confosos per les ratlles de les zebres.
Es creu que les ratlles també tenen un paper en el comportament sexual; lleugeres variacions dels patrons permeten que les zebres distingeixin els diferents individus. En rares ocasions, neixen zebres sense ratlles, i aquests exemplars tendeixen a quedar separats del grup; això reforçaria la teoria que aquestes ratlles també tenen una funció social.<ref name="Encarta"/>
Una teoria més recent, que té suport experimental, sosté que la coloració disruptiva també és un mitjà eficaç de confondre el sistema visual de la [[mosca tse-tse]], xucladora de sang.<ref>Waage, J. K. (1981). «How the zebra got its stripes: biting flies as selective agents in the evolution of zebra colouration». ''J. Entom. Soc. South Africa''. 44: 351 - 358.</ref> Teories alternatives inclouen la que diu que les ratlles coincideixen amb la distribució de greix sota la pell, servint de mecanisme termoregulador per la zebra, i que qualsevol ferida pertorba el patró de ratlles, indicant clarament l'estat de forma de la zebra a
▲Durant el dia, les zebres dormen dempeus, com els cavalls, i només dormen quan tenen altres animals al voltant que les avisin de la presència de depredadors. De nit, en canvi, sovint jeuen a terra. Quan reposen, igual que quan s'empolainen les unes a les altres, les zebres es posen l'una al costat de l'altra, però a l'inrevés, és a dir, cada zebra té el seu cap al costat del darrere de l'altra zebra. Això té diversos avantatges: d'una banda, permet que la cua d'una zebra pugui espantar les [[mosques]] de la cara de l'altra; d'altra banda, ofereix als animals un angle de visió de 360°.<ref name="Encarta"/>
=== Anadura ===
Com els cavalls, les zebres poden caminar, trotar, mig galopar i galopar. Al galop, poden assolir una velocitat màxima de 55 km/h.<ref name="Encarta"/> Solen ser més lentes que els cavalls, però la seva gran resistència les ajuda a escapolir-se dels depredadors. Una zebra que estigui sent perseguida correrà en ziga-zaga d'un costat a l'altre per posar en dificultat el predador. En cas que quedi acorralada, la zebra es posarà en posició rampant i donarà guitzes i mossegades al seu atacant.
=== Comunicació ===
Les zebres es comuniquen l'una amb l'altra amb lladrucs i gemecs aguts. Les zebres de Grévy emeten brams semblants als de les mules. Les orelles de les zebres indiquen el seu estat d'ànim. Quan una zebra està calmada, tensa o amistosa, les seves orelles romanen erectes. Quan té por, es desplacen cap endavant. Quan s'enfada, les orelles es desplacen cap enrere. Quan les zebres busquen
Originàriament, les zebres s'estenien arreu d'[[Àfrica]]. Tanmateix, s'extingiren del nord del continent en temps [[Edat antiga|antics]].
Linha 114 ⟶ 62:
== Predadors i altres amenaces ==
Els depredadors principals de les zebres són els [[lleons]], les [[hiena tacada|hienes tacades]] i els [[guepard]]s. Els lleons i les zebres mantenen les seves poblacions en equilibri, car els lleons maten abans les zebres velles o malaltes que les sanes i fortes.
Linha 121 ⟶ 68:
Els humans moderns han tingut un gran impacte sobre les poblacions de zebres des del {{segle|XIX|s}}. Les zebres eren, i encara són, caçades principalment per la seva pell. La [[quaga]], una subespècie de la zebra comuna, s'extingí abans d'acabar el segle XIX, mentre que la [[zebra de muntanya del Cap]] fou caçada gairebé fins a l'extinció, i a la [[dècada del 1930]] ja en quedaven menys de cent exemplars. Des d'aleshores, la població ha crescut fins a aproximadament set-cents individus, gràcies a l'esforç per conservar la subespècie. Ambdues subespècies de la [[zebra de muntanya]] són actualment protegides en parcs nacionals, però encara es troben en perill.
La [[zebra de Grévy]] també està en perill. La caça i la competició per part del bestiar n'han reduït dràsticament la població. A causa de la mida reduïda de la població, els perills ambientals com ara les sequeres poden afectar fàcilment tota l'espècie. Les [[zebres comunes]] són molt més nombroses i tenen una població sana; tanmateix, aquesta espècie també està amenaçada per la [[caça]] i la
▲*** '''Zebra de Crawshay''' (''E. q. crawshayi'')
** La '''[[zebra de muntanya]]''' (''Equus zebra'') és una espècie que viu en grups petits i que, a diferència de la zebra comuna, no s'agrupa en ramats. Mesura uns 2,2 metres de longitud i 1-1,4 metres d'alçada a l'espatlla. El seu pes és d'entre 240 i 370 kg. Té dues subespècies, una de les quals, ''E. z. zebra'' presenta [[dimorfisme sexual]], en què les femelles són més grans que els mascles. Viu en àrides zones muntanyoses.
***
***
== Filogènesi ==
| |||