Leucòtea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 3:
'''Leucòtea''' (en [[grec antic]] Λευκοθέα, ''Leucothéa'') és el nom d'una deessa marina de la [[mitologia grega]]. En la seva vida mortal havia estat [[Ino]], filla de [[Cadme]] i d'[[Harmonia (filla d'Ares)|Harmonia]].
Després de la mort de [[Sèmele]], la seva germana, Ino va convèncer [[Atamant]], el seu marit, per recollir [[Dionís]], el déu nen, i educar-lo amb els seus fills, [[Learc]] i [[Melicertes]]. Però [[Hera]], plena d'ira per haver acollit el fruit dels amors adúlters del seu marit, [[Zeus]], va embogir Atamant i Ino enviant-li la [[Fúries|fúria]] [[Tisífone]]. Ino va ficar el seu fill Melicertes en una olla d'aigua bullent, i Atamant, pensant que Learc era un cérvol, el matà amb la seva llança.
A l'''[[Odissea]]'', [[Homer]] explica que Leucòtea va salvar [[Odisseu]] després que [[Calipso (mitologia)|Calipso]] el deixés tornar a casa i li oferís una barca atrotinada. [[Posidó]], al veure l'embarcació, la va destrossar amb un cop de mà, i Odisseu es submergí cap al fons del mar pel pes de les robes riquíssimes que portava. La seva força li va permetre treure's aquella roba i sortir a la superfície, abans d'ofegar-se. Allà l'esperava Leucòtea, convertida en gavina, per a despistar a Posidó. Li va donar a Odisseu un vel màgic que, lligat a la cintura, el lliuraria d'ofegar-se. Odisseu la va obeir, i, deixant de banda les restes de l'embarcació on potser s'hauria pogut agafar, es va allunyar nedant, i Posidó no el va poder localitzar. Amb ajuda d'[[Atena]] que va calmar els vents, Odisseu va arribar a l'illa dels [[feacis]] on va poder descansar.
| |||