Charles de Foucauld: diferència entre les revisions

De retorn a França el 1886, té una crisi espiritual, decideix conèixer millor la religió catòlica i comença a interessar-s'hi. El 1889 visita [[Palestina]] i [[Natzaret]] i vol viure des de llavors com la Sagrada Família ho havia fet. El 1890 entra a formar part de l'[[Orde de la Trapa]] al monestir de Notre-Dame des Neiges, però als sis mesos la seva recerca d'un ideal més radical de la pobresa, el sacrifici i la penitència, el va portar a lmarxaranar-se'n a un altre monestir més pobre i auster, també de la Trapa, a [[Akbes]] ([[Síria]]). Pensa de fundar una congregació religiosa nova i demana la dispensa dels seus vots; en 1896 marxa a Roma a estudiar i l'any següent l'abat general de la Trapa l'allibera dels vots perquè segueixi la seva vocació. Marxa llavors a Natzaret, on treballa com a servent d'un monestir de [[clarisses]]; durant tres anys hi viu, visitant la rodalia, fins que decideix d'ordenar-se sacerdot. Mentrestant escriu les seves meditacions, que seran el cor de la seva espiritualitat, incloent la [[pregària d'abandó]]. En 1901 torna a França i és ordenat sacerdot al seminari de [[Vivèrs]] (Departament de l'[[Ardecha]]).

El [[1901]] marxa a [[Algèria]] i s'estableix al [[desert del Sàhara]], a la frontera amb el [[Marroc]], vivint en un eremitoriermitatge a l'"estil de Natzaret": fent pregària, en silenci, treballant i ajudant els necessitats. Comença a redactar els estatuts dels Germanets del Sagrat Cor de Jesús: el seu objectiu era establir-hi una nova congregació, però ningú no se li va afegir i finalment no va fundar-se. Viu amb els [[berbers]] i [[tuaregs]], amb els quals desenvolupa un nou estil de ministeri, amb el desig de no predicar amb paraules sinó amb fets. Per conèixer millor els [[tuaregs]], va estudiar durant més de dotze anys la seva cultura, i publica -sota pseudònim- el primer diccionari tuareg-francès: els treballs de Charles de Foucauld són una referència pel coneixement de la cultura tuareg.

En morir, els tuareg el van enterrar al mateix lloc on morí, al seu eremitori,ermitatge. El general Laperrine hi arribà al lloc el 15 de desembre va traslladar el cos uns metres més enllà, per separar-lo dels altres que hi havia sebollit. El 26 d'abril de 1929 fou traslladat a una tomba a El Goléa, avui anomenat [[El Méniaa]].