Expedició de Carlemany del 778: diferència entre les revisions

m
Tipografia
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Tipografia
Línia 29:
==Setge de Saraqusta de 778==
{{AP|Setge de Saraqusta (778)}}
A principis de l'any [[778]] Carlemany estava en plens preparatius per a l'expedició. La noblesa va acudir a la convocatòria, creient-se que el punt de reunió va ser la ciutat aquitana de [[Poitiers]]. La reina Hildegarda s'hauria quedat al palau de Casseuil, al Bordelès a quatre km de [[La Reula (Alta Garona)|la Reula]] a la desembocadura del Dropt a la Garona. Componien l'expedició nombrosos comtes i altres nobles acompanyats d'alguns dels seus familiars i dels seus servidors; també hi havia nombrosos clergues. Els membres estrictament militars estaven integrats pels oficials dels nobles i els soldats. Per part del rei van acudir diversos oficials de l'administració (senescals, vescomtes, comtes palatins, jutges i altres) que al seu torn disposaven d'algunes tropes. Cada noble ostentava la seva pròpia ensenya distintiva, i procedien de [[Nèustria]] i d'[[Aquitània]]. El mateix Carlemany ostentava el comandament suprem. El rei va escriure al Papa [[Adrià  I]] per explicar-li els motius de l'expedició, perquè se suposa que havia despertat alguns recels en efectuar-se en col·laboració amb caps musulmans. La carta del rei franc s'ha perdut, però coneixem en canvi la resposta, i d'ella podem suposar el contingut: probablement Carlemany es referia a mòbils polítics i de seguretat de les seves fronteres meridionals, i tal vegada a desitjos d'expansió i de glòria, però en cap cas s'albiren motius religiosos. Això no ha de sorprendre'ns, perquè l'"alliberament" dels cristians no podia ser esgrimida, doncs sabem que els cristians al sud dels Pirineus no eren perseguits, encara que més tard (en el [[Concili de Frankfurt]], any [[794]]) es va al·legar tal motiu.
 
Mentre l'exèrcit real es concentrava a Aquitània, un altre exèrcit format per nobles borgonyons, austrasians, bavaresos, llombards, provençals i gals o gots de [[Septimània]], es va concentrar en algun punt de la província [[Narbonense]] (la Septimània), tal vegada a [[Nimes]]. Les fonts són precises en afirmar que l'exèrcit era molt nombrós,<ref> "''Hispaniam quam maximo poterat belli aparatu adgreditur''”. La cita correspon als Anals Reials i la traducció podria ser una mica així com: “un grandiós aparell militar va avançar cap a Hispania”. També els Annales Metenses fan referència a la importància de l'exèrcit: “''His innumerabilibus legionibus tota Hispania contremuit''” (“innombrables soldats van fer estremir Hispània”)</ref> encara que resulta difícil quantificar-lo. En aquella època els exèrcits eren sovint unes desenes, a tot estirar uns centenars d'homes. Els dos exèrcits reunits pel rei franc havien de ser uns quants milers (potser prop d'uns quinze mil homes) el que realment podia considerar-se una força molt poderosa.
3.393.641

modificacions