Linxament de Jesse Washington: diferència entre les revisions

{{Infotaula esdeveniment}}

 

Washington va ser condemnat per [[Violació|violar]] i [[Assassinat|assassinar]] Lucy Fryer, l'esposa del seu [[Ocupació (feina)|ocupador]] [[Raça blanca|blanc]] a la zona rural de [[Robinson (Texas)|Robinson, Texas]]. Va ser arrossegat fora de la cort pel públic i linxat davant de l'[[ajuntament]] de Waco. Més de 10.000 espectadors, inclosos els oficials de la ciutat i la [[policia]], es van reunir per mirar el linxament. Hi va haver un ambient de celebració durant l'acte, i molts nens hi van assistir durant la seva hora de [[dinar]]. Els membres de la multitud van [[Castració|castrar]] Washington, li van tallar els dits i el van penjar sobre una [[foguera]]. Va ser reiteradament baixat i elevat sobre el foc durant unes dues hores. Després d'extingir-se el foc, el seu tors carbonitzat va ser arrossegat per la ciutat i es van vendre com a [[Souvenir|souvenirs]] parts del cos. Un [[fotògraf]] professional va prendre [[Fotografia|fotografies]] a mesura que es desenvolupava l'esdeveniment, obtenint imatges d'un linxament en curs. Les imatges es van imprimir i es van vendre com a [[Targeta postal|targetes postals]] a Waco.

Durant els dies posteriors al linxament, els periòdics van condemnar feroçment l'esdeveniment.{{sfn|Wood|2009|p=180}} Al cap d'una setmana, les notícies sobre el linxament es van publicar a [[Londres]].{{sfn|Bernstein|2006|p=130}} Un [[Editorial (opinió)|editorial]] del ''[[The New York Times|New York Times]]'' opinava que ''«en cap altre país fins i tot fingint ser civilitzat, un home podria ser cremat fins a la mort als carrers d'una ciutat considerable enmig de la salvatge exaltació dels seus habitants»''.{{sfn|Wood|2009|p=180}} Al ''[[New York Age]]'', [[James Weldon Johnson]] va descriure als membres de la multitud del linxament com ''«més baix que qualsevol altra gent que actualment habita la terra»''.{{sfn|Bernstein|2006|p=131}} Encara que anteriorment molta premsa del sud havia defensat el linxament com «una defensa de la societat civilitzada», després de la mort de Washington no van emetre l'esdevediment en aquests termes.{{sfn|Hale|1998|p=220}} El ''[[Montgomery Advertiser]]'' va publicar que ''«cap salvatge era tan cruel ... com els homes que van participar en aquest horrible i gairebé increïble episodi»''.{{sfn|Carrigan|2006|p=190}} A Texas, el ''[[Houston Chronicle]]'' i l'''[[Austin American]]'' eren favorables als linxaments, però van parlar molt de Waco.{{sfn|Bernstein|2006|p=11}}{{sfn|SoRelle|2007|pp=191–193}} El ''[[Morning News]]'' de [[Dallas]] va informar sobre la història, però la va publicar a través d'un editorial adjunt.{{sfn|Bernstein|2006|p=127}} A Waco, el ''Times-Herald'' es va abstenir de redactar sobre el linxament. El ''Waco Morning News'' va assenyalar breument la seva desaprovació del linxament, centrant les seves crítiques a la premsa que havia atacat injustament a la ciutat. Van publicar els editorials condemnatoris després del linxament com a ''«Holier than thou»'' (actitud de superioritat moral amb un enfocament bastant crític).{{sfn|Bernstein|2006|pp=142–144}} Un escriptor del ''Waco Semi-Weekly Tribune'' va defensar el linxament, afirmant que ''«Washington mereixia morir i que els negres haurien de veure la mort de Washington com una advertència contra el crim»''.{{sfn|Carrigan|2006|p=189}} A la part posterior d'aquesta publicació apareix un editorial del ''[[Houston Post]]'' que condemna el linxament, caracteritzant la columna com a part d'un atac a la ciutat.{{sfn|Bernstein|2006|pp=142–144}}

 

 

Malgrat que els líders de la comunitat negra de Waco van donar condolences a la família Fryer, es van queixar del linxament de Washington només en privat. Una excepció va ser el periòdic ''Paul Quinn Weekly'', del [[Paul Quinn College]] de Texas, una institució totalment negra, que va publicar diversos articles que van criticar el linxament de la ciutat i la ciutat. En un article, l'autor va proclamar que Jesse Washington era innocent i que George Fryer era culpable. A. T. Smith, l'editor del periòdic, fou posteriorment condemnat per [[difamació]].{{sfn|SoRelle|2007|pp=192–193}} George Fryer també va demandar a la universitat per difamació; la seva vehemència va fer que alguns residents de Robinson sospitessin que va jugar un paper en la mort de la seva esposa.{{sfn|Bernstein|2006|p=165}} Bernstein va afirmar que era «altament improbable» que George Fryer jugués un paper en l'assassinat de Lucy, però assenyala que hi ha l'ombra d'una possibilitat que hi hagi alguna culpabilitat.{{sfn|Bernstein|2006|p=165}}