Accident de Txornòbil: diferència entre les revisions

A causa de la manca d'un edifici de contenció a la central nuclear, es dispersà un plomall de [[pluja radioactiva]] a diverses zones de la Unió Soviètica i el continent europeu, el 60 % de la qual sobre [[Bielorússia]]. El 40 %<ref name=dgros/> del total del territori europeu es va contaminar amb el combustible que es va dispersar a l'atmosfera. Grans àrees d'Ucraïna, Bielorússia i [[Rússia]] en resultaren greument contaminades, el que provocà l'evacuació i reassentament d'unes 300.000 persones que vivien a menys de trenta quilòmetres de la central.

Per realitzar aquesta prova, els tècnics no volien aturar el reactor, per evitar un fenomen conegut com a [[enverinament per xenó]]. Entre els productes de [[Fissió nuclear|fissió]] que es produeixen dins del reactor, es troba el [[Isòtops del xenó|xenó 135]]-135, un gas amb una gran capacitat d'absorbir [[neutrons]]. Mentre el reactor està en funcionament de manera normal, es produeixen tants neutrons que l'absorció és mínima, però quan la potència és molt baixa o el reactor es deté, la quantitat de xenó- 135 augmenta i impedeix la reacció en cadena per uns dies. Només quan el xenó-135 es desintegra és quan es pot reiniciar el reactor.

El primer acostament en helicòpter va evidenciar la magnitud de la catàstrofe. El nucli, exposat a l'atmosfera, continuava cremant i emetent productes radioactius. La temperatura assolia els 2.500 °C i en un efecte xemeneia, impulsava el fum radioactiu a una alçària considerable. Alhora, els responsables de la regió van començar a preparar l'evacuació de la ciutat de [[Prípiat]] i d'un radi de 10 km al voltant de la planta. Aquesta primera evacuació va començar l'endemà de forma massiva i es va concloure trenta-sis hores després. L'evacuació de Txernòbil i d'un radi de 36 km no es dugué a terme fins passats sis dies de l'accident. Llavors ja hi havia més de mil d'afectats per lesions greus produïdes per la radiació.

Just després de l'accident el principal problema sanitari procedia del [[Isòtops del iode|iode 131]]-131, amb un [[període de semidesintegració]] de vuit dies. Actualment, però, la preocupació principal és la contaminació del sòl amb [[Isòtops de l'estronci|estronci 90]]-90 i [[cesi 137]]-137, amb períodes de semidesintegració d'uns 30 anys. Les concentracions més altes de cesi- 137 es troben a les capes superficials del sòl, on és absorbit per plantes, insectes i fongs i així entren dins de la [[cadena alimentària]]. Es tem que la radioactivitat afecti a la població local durant generacions.

Un altre estudi obté diferents resultats respecte a Txernòbil. Segons aquest, mig milió de persones han mort i les dades subministrades per Ucraïna no són completes. Aquest seria el nombre de persones (500.000) que haurien perdut la vida, a causa del núvol radioactiu, que va contaminar gran part d'Europa. I unes altres 30.000 moririen en els pròxims anys. Aquestes avaluacions, presenten una diferència important amb les investigacions de l'[[OMS]] i l'[[OIEA]]. Segons [[Greenpeace]] en total han estat contaminades amb [[cesi]]- 137 un 30% de les àrees en les quals viuen nou milions de persones. Segons un tècnic del centre científic del govern ucraïnès, a Ucraïna es registren casos de [[càncer de tiroide]], [[leucèmia|leucèmies]] i [[mutacions genètiques]] que no apareixen en les estadístiques de l'OMS, i que eren pràcticament desconegudes fa vint anys.

El reactor 1 de la central nuclear de Txernòbil tenia unes cent noranta tones de [[combustible nuclear]] en el moment de l'accident.<ref>[http://www.oecd-nea.org/nsd/docs/1995/csni-r1995-24.pdf The Chernobyl reactor accident source term], pàg. 11, de L. Devell i altres. Agència de l'Energia Nuclear de l'[[OCDE]], [[1995]] {{en}}</ref> Algunes estimacions calculen qua al voltant del 3,5 %<ref>[http://www.oecd-nea.org/nsd/docs/1996/csni-r96-2.htm Current evaluation of the Chernobyl reactor accident release] Agència de l'Energia Nuclear de l'[[OCDE]], [[1996]] {{en}}</ref> d'aquest va ser emès a l'atmosfera però aquestes dades no són gens segures, ja diferents estimacions situen la quantitat de combustible emès en xifres extraordinàriament dispars, que van entre el 5 % i el 97 %.<ref name=dgros/> Els núclids radioactius de [[cesi]]- 137 (que emet [[radioactivitat beta]]), [[iode]]- 131 (radioactivitat beta) i [[Isòtops del tel·luri|tel·luri 132]]-132 (radioactivitat beta) i en menor grau [[estronci]]- 90 (radioactivitat beta) i [[plutoni 241]]-141 ([[radioactivitat alfa]]) entre d'altres, un cop alliberats a l'aire, no s'estenen mai de manera homogènia, en concentracions concèntriques amb centre a la central, sinó que es desplacen amb les masses d'aire segons la [[meteorologia]] ([[pressió atmosfèrica]], direcció i força del [[vent]], presència o no de [[pluja]], etc.) del moment, i sobretot lligades a les petites partícules sòlides (aerosols) d'aquestes masses d'aire, procedents dels [[fum]]s de l'incendi, [[contaminació atmosfèrica]] o presents a la natura. Aquestes poden ser aturades i acumulades en trobar-se amb obstacles, com pot ser un arbre (que atura la partícula radioactiva, impedint que es mogui, i les radiacions alfa i beta que emet, les gamma no) o una muntanya, però la [[calor]] de l'incendi va fer que els núclids radioactius fossin alliberats a molta altitud, cosa que va facilitar que es desplacessin sense ser aturats al llarg de milers de quilòmetres i gairebé arribant als Pirineus.

La taula a continuació mostra la [[radioactivitat beta]] assignada al cesi- 137 dipositat i detectat a diferents països d'Europa:<ref name=aiea2006/>

A [[Itàlia]] l'accident de Txernòbil i el fet que la radioactivitat afectés el país va provocar la proposició d'un [[referèndum]] al qual es preguntava si es volia tenir o no energia nuclear procedent de [[centrals nuclears]] ubicades a Itàlia. El referèndum es va fer el dia [[8 de novembre]] de [[1987]] i el 80 % dels votants va respondre "no", cosa que va comportar el tancament de les tres centrals que en aquest moment estaven operatives a Itàlia. També hi havia una altra en construcció, la qual es va aturar, i feia poc que hom hi havia aturat una cinquena. En aquella època l'energia nuclear representava només un 4,5 % de l'[[energia primària]] produïda al país, front a un 24,5 % d'[[energies renovables]] (dels quals un 23 % de [[centrals hidroelèctriques]] i la resta [[central geotèrmica|geotèrmica]] i [[energia solar|solar]]) i un 71 % de [[centrals tèrmiques]]. De [[1986]] a [[2010]] les importacions d'energia primària italiana s'han duplicat (part d'ella prové de centrals nuclears franceses, que si tenen accidents poden contaminar Itàlia, però en canvi el govern italià no pot exigir-les, per exemple, mesures de seguretat més restrictives, revisions més freqüents i més exhaustives, etc.), el percentatge de renovables al seu [[mix energètic]] no ha augmentat gaire (el [[2010]] la suma d'energia primària procedent d'energia solar més [[energia eòlica|eòlica]] no arriba al 3%, i hi ha un 2% d'energia geotèrmica) i la inquietud social per les emissions de [[diòxid de carboni]] dels [[combustibles fòssils]] (usats a les tèrmiques), a més del preu d'aquests, ha augmentat. Això ha fet que el govern italià de [[Berlusconi]], que hi voldria construir vuit reactors nuclears [[PWR]], hagi organitzat un nou referèndum sobre la conveniència o no de tornar a tenir centrals nuclears, previst pel juny de [[2011]]. El referèndum es va proposar abans de l'[[Accident nuclear de Fukushima I|accident de Fukushima]] de març de [[2011]].<ref>''Sortir du nucléaire? Les données du debat'', article de Guillaume Delacroix al diari francès ''Les Echos'', pàg. 6, [[18 de març]] de [[2011]]. {{fr}}</ref>