Diferència entre revisions de la pàgina «Alguerès»

193 bytes afegits ,  fa 5 mesos
m (neteja i estandardització de codi)
* Quant als verbs incoatius, l’alguerès ha conservat les antigues formes velars en -esc, -esca, per unes altres de palatals, a l’igual del català central: la 1a pers. sing. pres. indicatiu de patir ha esdevingut pateix, igual que la 3a; el present de subjuntiu conté les formes pateixi, pateixis, pateixi, pateixin.
 
* Alguns verbs presenten una forma velaritzada (''-g(u)-'') per al futur i per al condicional: "anigaré, anigarà, etc." (al costat de: "aniré, aniràs, etc."), "cogueré" (couré), "digueré (diré), "dongueré" (al costat de "donaré"), "estigueré" (al costat de "estaré"), "pogueré" (podré), "sigueré" (seré), "tengueré" (tindré), "vengueré" (vindréal costat de "vendré), "volgueré" (voldré)); "dongueri(v)a" (donaria), "pogueri(v)a" (podria), "sigueri(v)a" (seria), etc.
 
* Verbs de 2a conjugació es conjuguen com si eren de la 3a: córrer, créixer, escriure, fotre, rompre, témer, tondre, vèncer, etc. han esdevingut corrir, crixir, escrivir, futir, rumpir, timir, tundir, vincir, etc., respectivament, molts dels quals es conjuguen en forma pura. També afecta el gerundi: concurrint (de concórrer). Aquest fenomen, que es produeix en l’actualitat en diverses zones del domini lingüístic, s’ha originat en verbs de la 2a conjugació com els acabats en -metre (admetre, permetre, ometre…) i altres com batre, interrompre, recórrer, etc., que adopten en el llenguatge col·loquial un infinitiu en -ir per influència dels verbs castellans corresponents (admitir, permitir, omitir, batir, interrumpir, recurrir, etc.), i es conjuguen com si eren de la 3a conjugació, prenent en aquest cas la forma incoativa, més freqüent que la pura. No obstant això, a l'alguerès el canvi no ha pogut òbviament arribar del castellà; sí que és possible que hi ha una influència del '''sasserès''', on aquests verbs són tots del tercer grup: ''ammitì'', ''palhmitì'', ''umitì'', ''ischudì'', ''interrumpi'', ''ricurrì'', etc.
* La forma femenina del [[participi]] passat de 'beneir' és ''beneïta'' i no ''beneïda'', de 'créixer' és ''creixut'' (''creixit'') [kɾi'ʃit], de 'conèixer' és ''coneixut'', de 'viure' és ''vivit, vivida'', de 'riure' és ''rist'' (com en valencià, en comptes de''rigut'')...
 
* L'imperatiu de segona persona del verb ''diure'' (dir) és ''diu'' (cf. Vides de sants rosselloneses;s. XIII) i no 'digues', el de ''dividir'' fa (tu) ''dividi'', eli els d'''estar'' fasón les formes clàssiques ''està'' (estigues), ''estau'' (estigueu).
 
* El verb ''téndre'' ('tenir') i els seus derivats s'escriuen amb e: tendre, contendre, mantendre, obtendre, sostendre (però s'usa 'tenir' en les locucions ''tenir cap'', recordar, i ''tenir a ment'', parar ment, prestar atenció)