Diferència entre revisions de la pàgina «Entrepà»

2.178 bytes afegits ,  fa 4 mesos
cap resum d'edició
m (Bot elimina espais sobrants)
[[Fitxer:Italian_Sandwich.jpeg|miniatura|Entrepà típic italià]]
[[Fitxer:Fish sandwich, Istanbul, Turkey.JPG|miniatura|[[Balık-ekmek|Entrepà de peix]] a [[Istanbul]].]]
Un '''entrepà''', '''rua''', '''badall''', '''panet''', '''cantó (de pa)''', '''cantell''' ([[Camp de Morvedre]]), '''llesca''' ([[la Marina]]), '''berena''' ([[Vall d'Uixó]]), '''mescla''', '''pa i mescla''' o '''mescla entre pa''' (tots tres al [[País Valencià]]),<ref>Llibre ''Paraules en xarxa</ref> '''clotxa'''<ref>Cantó de pa que forma concavitat, en la qual es pot posar el companatge</ref> <ref>[rua] ''Esta és una paraula ben viva però supose que molt local. A Castelló i voltants és molt utilitzada i crec que el barbarisme bocadillo no li ha fet massa mal. Al contrari, a casa meua no s’utilitzava mai perquè els meus pares són vinarossencs i per allà és estranya. És un «castellonerisme». No veig massa clar on comença ni on s'acaba la zona d’ús de rua o ruga (arruga o arrua no em sonen massa de la Plana), però crec que pel nord al Maestrat (si més no a la zona costanera) ja no susa i diuen bocadillo popularment, o entrepà, els més sabuts. Antoni Vizcarro Boix (Benicàssim). - Rua a Borriana es té com a mot típic de Castelló. A Vila-real tampoc no es diu, ni a Almassora, crec. Diria que és més aïna de la Plana Alta (i d'una part d'aquesta) o ben dit, que és de l’Alt Maestrat i del Pla de l’Arc (subcomarca de la Plana Alta), i que com tants altres trets lingüístics es va escampar per la ciutat de Castelló com a conseqüència de la immigració de gent de la muntanya de la fi del s. XIX ençà. A Almenara, per a dir entrepà diuen cantell (que segons el diccionari sols és un tros de pa de la punta de la barra). Josep Molés (Castelló). - Efectivament, la paraula rua és típica de tota la comarca de la Plana, però si et dic la veritat és en reculada entre les generacions jóvens. Dubte molt que els xiquets parlen ara de la rua en el pati. Pep Saborit. - A la Vall d’Uixó, l’entrepà es diu «ruga», diferent d’«arruga» (d’un vestit o de la pell, per exemple). Probablement té raó Pep Saborit i els xiquets, al pati, no parlen de «rugues», sinó de «bocadillos» o, com a molt, d’«entrepans», però per als seus pares, sens dubte, aquesta era la paraula habitual. A Nules i a Vila-real és tan corrent com a la Vall, però en diuen «rua». Josep Font. - A les Coves de Vinromà (la Plana Alta), este mot és molt comú. De fet, hi havia una colla que s’anomenava «La rua», o «La ruga», perquè sempre que feien una festa menjaven un entrepà (per mandra de cuinar), que ací es diu «una rua». Cinta Moliner. Testimoniatges a http://rodamots.cat/escreix/abast-del-mot-rua/</ref>(Camp de Tarragona), '''coc''' ([[Menorca]]) o '''pa amb''' + nom del [[companatge]] ([[Balears]]), és un tipus d'aliment consistent en dues llesques de [[pa]] o un pa obert per la meitat amb [[companatge]] dit també [[mescla]] d'algun greix ([[oli]] o [[mantega]]) i [[embotit]], [[formatge]], [[amanida]], [[truita d'ous|truita]] o qualsevol altre farciment entremig del pa.
 
'''panfonteta''' o '''pamfonteta''' és un crostó de pa buidat de la molla amb el ganivet i amanit amb oli i vinagre.<ref>Diccionari Aguiló</ref>