Revisió del 10:15, 27 gen 2020 modifica Xavier Dengra (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Reversors 25.282 edits m →‎Català com a llengua materna Etiqueta: editor de codi 2017 ← Edició anterior		Revisió del 15:15, 28 maig 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 2: La '''llengua materna''', '''llengua nadiua''' o '''primera llengua''' és el primer [[idioma]] que s'adquireix, en la primera etapa de [[socialització]]. El nom ve del fet que sol ésser la llengua que es parla a la [[família]] i que és transmesa de manera natural a l'[[infantesa\|infant]], per contacte. El [[21 de febrer]] és el [[Dia internacional de la llengua materna]]. Aquesta llengua [[codi]]fica la manera de [[percepció\|percebre]] el [[món]] i actua al [[cervell]] de manera diferent que qualsevol segona llengua apresa més endavant. Per això alguns estudiosos parlen d'etapa crítica de l'[[aprenentatge]], en el sentit que les llengües apreses abans dels onze o dotze anys d'[[edat]] poden modificar les estructures cerebrals, però totes les altres se superposaran a les ja existents, de manera que sempre hi haurà una [[traducció]] [[inconscient]]. El [[bilingüisme]] total només té lloc quan una persona té més d'una llengua materna. La [[didàctica de la llengua]] és la disciplina que s'ocupa del seu [[ensenyament]] formal, perfeccionant la [[gramàtica]] a l'[[escola]], augmentant el [[lèxic]] respecte als [[diàleg]]s familiars i donant noves oportunitats d'ús per a augmentar la competència [[comunicació\|comunicativa]]. Línia 10: La llengua materna és la llengua que parlem, la que aprenem de la [[mare]] —o de qui estigui al seu lloc, si ella falta— en la primeríssima [[infantesa]], quan progressivament i amb moltíssima [[paciència]] ens parla, per la qual cosa ens ensenya a parlar. Quan [[aprenentatge\|aprenem]] a parlar aprenem el [[món]], que ens va apareixent tal com anem aprenent a anomenar les relacions, les sensacions i les coses. La llengua materna és la llengua de la [[confiança]] perquè ens garanteix, per a tota la nostra [[existència]], la coincidència entre els [[mot]]s i les paraules i les coses, una coincidència que és necessària per a [[vida\|viure]]. És també allò que ens [[humanitat\|humanitza]], atès que la criatura humana és un ésser simbòlic, o sigui, un ésser que parla, un ésser que coneix l'orde simbòlic, que és una manera de dir avui en dia la llengua materna. Per aquest fet [[amor\|estimem]] la nostra llengua i resistim perseverantment al fet que, per motius històrics no desitjats, es pugui empobrir, degradar-se o desaparèixer. Perquè la llengua viu de ser parlada.<ref name=dones>{{ref-llibre\|títol=El Català com a llengua materna \|lloc=Barcelona\|editorial=[[Institut Català de les Dones]]\|any=2008\|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=5f2e5ca9e4b5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5f2e5ca9e4b5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default \|consulta=20 d'agost de 2013}} </ref> == Català com a llengua materna ==

Llengua materna: diferència entre les revisions