Diferència entre revisions de la pàgina «Llengua minoritzada»

m
Bot elimina espais sobrants
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
m (Bot elimina espais sobrants)
Aquells processos d’extensió de la llengua del poder van comportar la progressiva bilingüització forçada de les poblacions que no eren parlants de la [[llengua oficial]]. El coneixement imposat d’aquell codi lingüístic ha estat defensat pels ideòlegs de l’estat, com a necessari per a facilitar el funcionament de l’estat i la comunicació entre els seus administrats. En tot cas, exemples com ara Suïssa demostren que el respecte per la diversitat lingüística pròpia no està renyida amb l’eficiència administrativa.
 
{{cita|Sota el pretext de comoditat en les relacions, es tractava d'imposar un model únic d'expressió, d'esborrar qualsevol persistència d'una personalitat regional ètnica diferent de l'arquetip nacional.|<ref>[BRETON, Roland Geografía de las lenguas (pàg. 88) Barcelona: Oikos-tau, 1979.]</ref>}}
 
==Els parlants de llengua minoritzada==
==Distinció respecte d’altres termes==
 
El poder que tenen els estats és fonamental, no només per al futur d’una llengua, sinó també per a la consideració amb què puguin ser tractats els seus parlants. En són bona prova les diferents denominacions que s’han vingut atorgant als codis lingüístics parlats per les minories estatals, per part d’aquells poders estatals. En general, són expressions incorrectes, discriminatòries i que no descriuen l’estat real d’aquelles llengües.
 
Una expressió molt estesa a Espanya, i encara present entre els parlants de llengua castellana, és la de [[Vernacle|llengües vernacles]]. Però d’acord amb el DIEC (“Pertanyent a la contrada on hom ha nascut, s’aplica especialment a la llengua.”), aquella expressió és aplicable a qualsevol llengua del món, per part dels seus propis parlants. D’aquesta manera, tan vernacla seria la llengua catalana a Barcelona com l’anglesa a Londres.
1.350.357

modificacions