Història del papat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 256:
A excepció del [[papa Martí I]], cap papa durant aquest període qüestionaria l'autoritat del monarca romà d'Orient per confirmar l'elecció del [[bisbe de Roma]] abans que tingués lloc la consagració; malgrat això, els conflictes teològics serien habituals entre el papa i l'emperador en temes com el [[monotelisme]] o l'[[iconoclàstia]]. Els oradors grecs provinents de Grècia, Síria i Sicília substituirien els membres de les poderoses famílies nobles romanes a la seu papal durant aquest període. Roma sota els papes grecs constituí un batibull de tradicions occidentals i orientals, reflectides a l'art i en la litúrgia.
Quan [[Belisari]] conquerí Roma, Vigili i [[Teodora (esposa de Justinià I)|Teodora]] van fer que es detingués el [[Silveri I|papa Silveri]],{{sfn|Duffy|1998|p=42}} desterrant-lo a [[Anatòlia]], declarant-se la seu papal buida i elegint
El seu successor, [[Pelagi I|Pelagi]] acceptà sense més la condemna dels Tres capítols; considerant-se a Roma com una traïció.{{efn|El prestigi papal quedaria molt malmès al nord d'Itàlia i a l'Adriàtic. Les seus de [[Arquebisbat de Milà|Milà]] i [[Patriarcat d'Aquileia|Aquileia]] i tots els bisbes d'Ístria trencarien la comunió amb Roma, en un cisma que
En destruir els ocupants gots d'Itàlia, els romans d'Orient obriren les portes de la península a un nou invasor: els [[llombards]]. El [[569]] Milà caigué a les seves mans, i el seu rei [[Alboin]] prengué el títol de [[rei d'Itàlia]]. El [[574]] els llombards dominaven la meitat de la península i gairebé van tallar les connexions entre Roma i [[Ravenna]], seu del poder polític imperial a Itàlia. {{sfn|Duffy|1998|p=46}}
Línia 264:
[[Fitxer:64-St.Gregory I.jpg|miniatura|Sant [[papa Gregori I|Gregori Magne]], [[doctor de l'Església]].]]
El [[papa Gregori I]] (590-604) és una figura principal en fixar la [[primacia papal]] i
En morir Gregori, les famílies romanes van fer nomenar papa un clergue romà i no pas un monjo; i les posteriors eleccions papals oscil·larien entre candidats pro i antigregorians. En aquest període també tornà a fer-se palesa la subordinació del papat vers l'emperador de Constantinoble; i amb la confirmació imperial al nomenament només hagueren uns retards prolongats i molestos.{{sfn|Duffy|1998|p=48}}
Línia 270:
L'any [[638]] l'emperador promulgà un decret imposant la [[monotelisme|teoria monotelita]], predicat pel patriarca [[Sergi I de Constantinoble]] i amb el suport del [[papa Honori I]], suport que no agradà a Occident. {{sfn|Duffy|1998|p=59}} El seu successor, [[Severí I|Severí]], es negà a acceptar el decret i el seu nomenament restà aturat 20 mesos{{sfn|Duffy|1998|p=60}} [[papa Martí I|Martí I]] es negà a sol·licitar el mandat imperial que confirmava la seva designació com a papa i celebrà un concili per condemnar el monotelisme al que assistiren 105 bisbes occidentals.{{sfn|Duffy|1998|p=60}}
El 653 Martí fou arrestat dins de la [[sant Joan del Laterà|basílica del Laterà]], traslladat a Constantinoble on, malalt, se'l declarà culpable de traïció, arrossegat pels carrers amb grillons, públicament flagel·lat i deportat a Crimea, on morí.{{sfn|Duffy|1998|p=60}}
L'emperador [[Constantí IV]] convocà un nou [[Concili de Constantinoble III|concili]], que representà una victòria pel papat amb la reafirmació de les conclusions del concili de Caledònia. Amb la reconciliació posterior entre Orient i Occident, els beneficis per
El [[692]], l'emperador [[Justinià II]] convocà un [[Concili de Trullo|nou concili]], amb mesures calculades per ofendre els occidentals.{{efn|Es prohibiren convencions iconogràfiques molt populars a Occident, com representar a Crist com un anyell; a la qual cosa el papa Sergi respongué ordenant que, en el moment de la consagració, es cantés l{{'}}''[[Agnus Dei]]''. També s'equiparava el patriarca de Constantinoble amb Roma; o permetia que els preveres i diaques orientals fessin vida de casats, mentre que a Occident feia temps que s'insistia en el celibat clerical.{{sfn|Duffy|1998|p=61}}}}
El [[papa Sergi I]] es negà a signar els canons, no permetent que es llegissin o es posessin en circulació. L'emperador intentà detenir a Sergi com havia fet amb Martí, però les tropes enviades per fer-ho s'amotinaren en defensa del papa{{sfn|Duffy|1998|p=62}} En aquells moments, amb l'emperador ocupat en l'amenaça musulmana a la frontera oriental, si bé els papes encara sol·licitaven i pagaven el mandat imperial per
El [[726]] l'[[Lleó III (emperador)|emperador Lleó III]] ordenà la destrucció de totes les imatges de Crist i la seva Mare per ser substituïdes per la Creu nua.{{sfn|Duffy|1998|p=62}} {{efn|Davant el setge musulmà de Constantinoble (717) s'ordenà que la icona de la Mare de Déu ''[[Odegetria]]'' fos treta en processó; però teòlegs i predicadors començaren a preguntar-se si Déu estava irritat amb el seu poble pel pecat d'[[idolatria]].{{sfn|Duffy|1998|p=61}}}} Aquesta [[iconoclàstia]] imperial causà commoció a occident, i Gregori II veié en tot plegat un exemple més de com l'Imperi abraçava l'[[heretgia]]. {{sfn|Duffy|1998|p=63}} El [[728]], Luitprand capturà el castell de [[Sutri]], en el camí de [[Perusa]], però el restaurà al [[papa Gregori II]] "com
El [[738]], el duc llombard [[Trasimund II|Trasimund]] de Spoleto capturà el castell de Gallese, que protegia el camí de Perusa. Després d'un gran pagament, el [[papa Gregori III]] aconseguí que el duc li retornés el castell.
| |||